fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
almenara
'forat o trinxera per on amollen l'aigua d'una sèquia', de l'àrab mänhar 'canal', 'llit d'un corrent', de la mateixa arrel que nahr 'riu', 'canal'. 1.ª documentació: 1655.
Us copie ací la part corresponent a aquest terme que vaig publicar en l'article «Espigoladures valencianes medievals» de la Miscel·lània Joan Veny, 3 (= Estudis de Llengua i literatura catalanes XLVII, 2003, pàg. 21-36).
almenara: El mot té dos sentits força diferents i d'etimologia diversa, bé que en ambdós casos sigui aràbiga. El primer sentit és el de 'fanal, llumenera' i d'aquí 'talaia amb foguera de senyals', que és un vell terme ben present en les nostres lletres medievals.
La significació de l'altre mot és la de 'forat per on s'amolla l'aigua d'una sèquia' i aquest encara s'usa en alguns indrets del País Valencià i en la toponímia de la regió. La documentació més antiga que, indirectament, en recull el DECat, p. 214 (s. v. almenara, II) és del 1655 en un text de Castelló de la Plana.
Però vet ací que en un dels documents del Manual de Consells de València de l'any 1313 surt el nostre mot dues vegades, precisament on es regula la distribució de l'aigua de regar puix que hi ha «mirva de aygua en lo riu Godalaviar», i així es disposa que: « null hom de qualque condició o manera serà no gos tocar ni fer tocar, manifestament o amagada, a nengun açut, almerara, roill ne a fila contra la ordenació damunt dita» (p. 194 [fol. 94r]).
Poc més avant, i degut a «la mirva de les aygües del riu Godalaviar», els jurats insisteixen en la prohibició: «que null hom de qualque condició sia no sia osat que gos tocar ne fer tocar de nuyt ni de dia, manifestament o amagada, a nengun açut, almenara, céquia, roll o fila ne menar o perdre aygua sinó en la forma que per los veedors serà ordenada per esquivar contençons e baralles» (p. 195 [fol. 95r]).
almenara2. (Del ár. hisp. manhár, y este del ár. clás. manhar, arroyo). 1. f. Ter. y Zar. Zanja por la cual se conduce al río el agua que sobra en las acequias. 2. f. Zar. Compuerta para la distribución del agua de riego.
[...] pas d'una sèquia per sota d'un barranc, o en el d'un barranc, o altre corrent d'aigua no irrigador, per sota d'una sèquia; i en algun lloc coincideix i fins s'ha confós amb el sistar (i els seus sinònims o quasi-sinònims, almenara, partidor, etc.), lloc on es distribueix (sovint en un edicle adequat d'obra i metall) l'aigua d'una séquia o canal en diversos braçals i sèquies menors; però aquesta és ja una acc. molt localitzada, i sentida com a impròpia a quasi tot el país; la idea bàsica i constant és pertot la del pas subterrani; que, en el cas freqüentíssim de la construcció en sifó, té caràcter estrictament tubular.
Més avant indica:
L'antic diminutiu canet (que noto a Sollana, Sueca, Algemesí i Cullera-Corbera) ha perdut en part aquest valor, i substituït l'ús corrent de cano, o bé distribuint-s'hi en usos diferents
En la nota 8 indica més clarament en quins indrets es produïx la sinonímia:
El canet de la Venta del Quinquiller és un dels més grans de tota la comarca Albufera-Xúquer, i mai no ho vaig sentir en altra forma. És la rodalia on hi ha més coincidència del cano o canet amb el sistar o distribuïdor. Sembla que, en alguns punts cap a Sueca, se serveixin de tots dos, amb aplicació especial d'un dels dos a aquest cas. Potser algun futur estudi monogràfic podrà posar en clar si té prou versemblança un cann-atu- originari.
