al·ludir

· Pot ser intransitiu referit a coses i persones: per tant, s’al·ludeix a algú o a alguna cosa. A més, pot ser transitiu, amb objecte directe de persona: per tant, hi ha persones al·ludides. El que no hi ha són *coses al·ludides.

· (diec) v 1 intr Referir-se a una persona o una cosa sense esmentar-la. Al·ludir a unes amenaces. 2 tr En un discurs, un escrit, etc, parlar dels fets, les opinions, etc (d'una persona), especialment indirectament, per suggestió, sense una menció expressa. Al·ludir algú en un discurs.

· En castellà, malgrat l’entrada del drae –amb l’errada que dusos denuncia–, el vox (i abans moliner) han recollit el valor transitiu (per a persones i coses) d’aquest verb. Tanmateix, en català, segons els diccionaris no hi pot haver *coses al·ludides. Fins i tot daux recull aquesta restricció en els exemples que dóna: al·ludir a unes amenaces / al·ludir algú en un discurs.