(GEC) Algímia de la Baronia [o Algímia d'Alfara] ant: Algímia de Torres Torres; Extensió: 14,4 km2; Població: 947 h [2001]; Municipi del Camp de Morvedre, a la zona de transició cap a l'Alt Palància. S'estén des del fons de l'estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó (la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble), fins als contraforts de la serra de la Calderona. El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la sèquia major de Sagunt (que pren l'aigua del Palància al terme veí d'Algar) i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio. La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d'horta, principalment hortalisses. Hi ha 405 ha de bosc i de brolla (28% de la superfície del terme), que ocupen les zones muntanyoses, però la part més important (61%) és ocupada pels conreus de secà, situats principalment a la zona intermèdia entre la vall i la muntanya i als costers (garrofers, oliveres i vinya). La població ha disminuït lentament a causa de l'emigració, principalment a la propera Sagunt; darrerament ha restat estacionària. El poble (861 h agl [2001], algimians; 173 m alt) és situat al peu del Picaio d'Algímia, a la dreta i a certa distància del Palància. Fins el 1574, que fou erigida parròquia independent, fou un annex de Torres Torres. Era població de moriscs (160 famílies el 1609), repoblada amb cristians el 1611, després de l'expulsió del 1609.
Reproduïm més avall, per l'interés que pot tindre a l'hora de localitzar una denominació, la llista dels topònims recollits per la Generalitat Valenciana en Toponímia dels pobles valencians. Algímia d'Alfara: «El nom més antic de la localitat que apareix documentat és el d'Algímia de la Baronia de Torres Torres, que alterna amb el d'Algímia, simplement. La denominació actual d'Algímia d'Alfara apareix documentada per primera vegada en l'últim quart del segle XVIII.»