Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
aigua cavallera
El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar 'superior, lliure': [...] D'ací l'ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres 'les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització': «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L'Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de 'no servil, lliure'; [...]
Més avant, el diputat Torró Gil en fa ús en el parlament valencià (26.05.2010):
[...] les enormes despeses d'energia, que li ho va dir, l'aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?
El company Francesc Gascó (30.05.2010) ens envia la informació següent:
[M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l'aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l'aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.
A més, Josep Lozano (31.05.2010) ens envia un poema seu (d'un llibre que està preparant):
AiguaNunci diàfan de verdor,
per les séquies i filloles
o els braçals de la Ribera,
tot fluint a cor què vols,
fecundant els fraus i els solcs
o acabant a l'Albufera,
remorosa o riallera,
clara sement de llecor,
corre l'aigua cavallera.
En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l'aigua en el Corde.