fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

aigua cavallera

1. Segons el declc de Coromines:

   El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar 'superior, lliure': [...] D'ací l'ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres 'les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització': «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L'Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de 'no servil, lliure'; [...]

2. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions, en què confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m'ha dit Pep Sanchis (Llocnou d'en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s'inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m'han confirmat la descripció de Coromines.

   Més avant, el diputat Torró Gil en fa ús en el parlament valencià (26.05.2010):

   [...] les enormes despeses d'energia, que li ho va dir, l'aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

   El company Francesc Gascó (30.05.2010) ens envia la informació següent:

   [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l'aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l'aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

   A més, Josep Lozano (31.05.2010) ens envia un poema seu (d'un llibre que està preparant):

   Aigua

   Nunci diàfan de verdor,
   per les séquies i filloles
   o els braçals de la Ribera,
   tot fluint a cor què vols,
   fecundant els fraus i els solcs
   o acabant a l'Albufera,
   remorosa o riallera,
   clara sement de llecor,
   corre l'aigua cavallera.

3. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d'Algemesí: l'alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L'espai de l'aigua (2000) d'Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors).

   En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l'aigua en el Corde.