fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

abuixar

1. El verb abuixar apareix en el dcvb:

   abuixar v. tr.
   || 1. Aquissar, incitar un animal (especialment un gos) perquè acometi (Puigcerdà, Solsona, Andorra, Tremp, Pallars, Ribagorça); cast. azuzar. Jo, en adonar me de l'intent de la Cendrosa, vaig «abuixar-li» el gos, Lluís Rec. 10. || 2. refl. Abordar-se el gos, acometre; cast. embestir. Arriba un pobre amb un feix de parracs al coll i els gossos s'hi abuixen de mala manera, Script., jul. 1925.
   Fon.: əβuʃá (Puigcerdà, Solsona, Cardona); aβuјʃá (Artesa de S.); aβuʃá (Tremp, Oliana, Organyà, Sort, Esterri).
   Conjug.: regular, segons el model de cantar.
   Var. form.: abuixir.
   Sinòn.: abordar, abornar, aquissar, acabussar.
   Etim.: probablement de formació onomatopeica damunt el lladrar dels gossos, com el fr. aboyer (cfr. REW 883).

2. Coromines dóna la mateixa localització per a la forma abuixar però, en canvi, parla del «modern i sobretot occidental uixar». (Per cert, eixa és la forma de Calp, segons l'alpi).

   Documentat pel pdl-iec (3 casos: 1915, 1920, 1955): cap dels casos és valencià.

   En canvi, tenim que hi ha aüixar (cal escriure aüixar, tal com recullen actualment els diec i gdlc; consulta: 13.04.2011; també hi ha la forma antiga ahuixar, que és la que apareix en el diccionari del Salt 2.0) amb el significat en qüestió a la Ribera; i que a la Valldigna és amuixar*, forma també del Campello (dades de l'alpi). Crec que el comentari de Coromines sobre la forma valenciana abuixar no té fonament real en l'actualitat, i, de fet, els testimonis escrits que recull eren abexar (Spill i sant Vicent Ferrer). Al capdavall, la forma més repetida és aüixar (o ahuixar).

3. El gdlc ha decidit que l'entrada principal per a eixe concepte siga amussar o abordar. En canvi, altres formes encara vives i comunes per a eixa acció, segons la informació d'alguns companys i dels collistaires de Migjorn (octubre 2006):

   
   Mallorca: afuar, abordar, acabussar
   Baix Urgell: atiar, abordar
   Plana Baixa: aürtar
   Valldigna: ahuixar, amuixar*
   Alcalatén: aventar
   Baix Maestrat: aventar
   Ribera Alta i Ribera Baixa: ahuixar

   Cal tindre en compte que estos verbs també poden tindre altres significats o especificitats: per exemple, jo dic amuixar* 'incitar a atacar', però aüixar 'fer fugir els animals'. I com comenta Àngel Alexandre:

   Dic que algú (una persona o un animal) s'aventa quan ataca sobtadament sense que l'inciten a fer-ho. Aplicat a persones, val també per a els atacs verbals.

4. Segons les dades de l'alpi que ens ha aportat Vicent Garcia Perales (dades de M. Sanchis Guarner i F. de B. Moll, 1935):

   
   - L'arrova (@) indica que la vocal anterior és accentuada
   - La S majúscula és la palatal fricativa sorda (X de Xàtiva)
   - La s és sorda (gràficament -ss- o -ç-)
   - La tS, la palatal africada sorda (x de xona)

   163 incitar
   Cinctorres: abenta@
   la Pobla Benifassà: abenta@
   Vilar de Canes: abenta@
   Peníscola: abenta@
   Vistabella: abenta@
   l'Alcora: aventa@, atxutxà
   Orpesa: aventa@r, xutxar
   Aín: abenta@r
   Moncofa: atSutSa@r
   Casinos: atSutSa@r
   Rafelbunyol: atSutSa@rlo
   Quart de Poblet: atSutSa@r
   Torís: atSutSa@lo
   Polinyà: ausa@r
   Massalavés: awsa@r
   Llanera de Ranes: usa@r
   Beniopa: amutSa@r
   Moixent: amusa@rlo
   Biar: atSutSa@rlo
   Benilloba: amusa@rlo
   Benialí: mutSa@r
   Calp: uSa@r
   el Pinós: asoma@
   el Campello: amuSa@r
   Crevillent: atSutSa@
   Guardamar: embesti@r

   colomina aporta unes quantes dades més:

   aïssar. Avissar 'incitar el gos, fer-lo envestir' a la Vila (alep). A Polop a(l)mursar el gos [...], variant d'amussar el gos (Penàguila, Pego, alep; Alacant, Alcoi, dcvb), que també deu ser del centre del país. [...] A la Vila també es diu amuixar el gos; i a la Safor, anotava jo en 1979 a la ont d'en Carròs: «muixar un colom, pegant-li»; variant que ens acosta bona cosa a aüixar les mosques. D'altres mots per al mateix concepte segons l'alep: amutxar (Beniarrés), muixcar (Novelda), guissar (Xixona). al Camp d'Alacant enviscar id. al Verdegàs (Sílvia Pastor). [...]