fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

abreviatures

1. Hi ha informació sobre este tema en:

   • Revista de Llengua i Dret, núm. 8 (Gotzon Egia Golenetxea) [veg.]
   • Revista de Llengua i Dret, núm. 6 (Josep M. Mestres i Serra) [veg.]
   • Proposta d'abreviatures, sigles i símbols, Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona.
   • Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, ed. Eumo.
   • Ortotipografia. Manual de l'editor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic Josep M. Pujol i Joan Solà, ed. Columna.
   • Ortografía y ortotipografía del español actual, José Martínez de Sousa, ed. Trea.
   • Majuscules, abréviations, symboles et sigles. Pour une toilette parfaite du texte, Albert Doppagne, ed. Duculot.

2. Les abreviatures (acabades amb punt) que precedixen un punt i seguit o un punt final (de paràgraf), eliminen eixe segon punt, que queda convalidat pel que ja du l'abreviatura. D'altra banda, les abreviatures no poden formar elles soles una línia de paràgraf. En eixe cas cal desplegar l'abreviatura i escriure els mots sencers.
3. Si les abreviatures (acabades amb punt) van seguides dels punts suspensius, només se n'escriuen tres (i així, l'abreviatura perd el seu punt): «ptes...». En canvi, en contacte amb les interrogacions i les admiracions mantenen el punt: «ptes.?» (Zèfir 30.01.2000).
4. Són abreviacions cc. oo. i ee. uu. (esta només s'usa en espanyol; en català és eua). Veg. dusos.
5. Proposta d'abreviacions de les comunitats autònomes, segons l'Idescat.
6. El plural d'algunes abreviatures:

   Hi ha criteris divergents en la qüestió de la duplicació de lletres per a formar el plural. Com que el problema apareix habitualment amb l'abreviatura de pàgina (en el cas de la forma p.), trobem que Pujol-Solà i Martínez de Sousa consideren bona la forma pp., «a la manera clàssica», segons Pujol-Solà (7.49); també consideren que la prescripció de no pluralitzar les abreviatures formades per suspensió, és «aliè a la freqüentació de les lletres clàssiques».

   En canvi, el mestil prescriu la forma p. per a singular i plural (perquè són abreviatures formades per suspensió) i, a més, assenyalen: «En algunes obres es dobla la inicial de certes abreviatures per indicar que el mot està en plural, però és un ús poc coherent des d'un punt de vista tipogràfic.»

   En qualsevol cas, la forma pàg. forma el plural pàgs., per si volem evitar discussions.

7. Segons informa el Termcat (13.05.1998):

   Canvis en les abreviacions: fins fa poc, condicionaments informàtics havien perpetuat en els treballs terminològics elaborats pel Termcat l'ús de les abreviacions sin. comp. i sig. per a referir-se als sinònims complementaris i les sigles, respectivament. Aquestes abreviacions, però, estan formades d'una manera anòmala, atès que no reprodueixen íntegrament el grup consonàntic que precedeix el punt. Per això, a partir d'ara el sinònim complementari s'abreujarà com a sin. compl. i la sigla deixarà de tenir abreviació, tenint en compte que la que li pertocaria, sigl., no suposa cap estalvi d'espai.