Eines de Llengua
Legislació lingüística

Tribunal Suprem (estatal)

SENTÈNCIA

PONENT

COMENTARI

TRIBUNAL

21/abril/1980, sala 3ª

José Pérez Fernández

Es viola el dret fonamental a l'educació fins al límit de negar-lo de la forma més absoluta quan l'ensenyament s'impartix en un idioma distint de la llengua oficial espanyola desconegut pel destinatari.

TS

27/juny/1980, sala 3ª

José Luis Martín Herrero

Els documents enviats per les respectives autoritats en la seua llengua d'origen no poden ni deuen tindre efecte davant dels tribunals de justícia perquè el coneixement particular d'idiomes distints del castellà ni és exigit per les lleis processals o orgàniques ni, en cas de conéixer-los, pot servir per a fer-ne ús en les actuacions processals perquè això seria extraprocessal i susceptible de causar indefensió en l'inculpat.

TS

25/gener/1984, sala 3ª;

Jaime Rodríguez Hermida

L'atribució de sis punts als concursants que dominen l'èuscar en determinades proves d'accés a la funció pública en el País Basc, suposa preterir el castellà en col·locar els concursants que només coneixen l'idioma oficial de l'estat en pitjor situació que els que coneixen l'èuscar, el que és contrari al principi d'igualtat constitucional.

TS

9/febrer/1984, sala 3ª

Diego Espín Cánovas

S'impugna l'ordre del Ministeri d'Educació i Ciència que fixa les normes de procediment per a resoldre concursos de professorat no universitari. El precepte que disposa que no podran ser destinats a places en les comunitats autònomes més funcionaris que els que procedents d'aquestes sol·liciten i obtinguen destí fora d'aquestes a l'objecte de resoldre qüestions lingüístiques, suposa introduir un factor discriminatori en l'adscripció de places segons la procedència geogràfica.

TS

12/març/1984, sala 4ª

Paulino Martín Martín

El Tribunal Suprem anul·la l'acord de l'Ajuntament de la Corunya mitjançant el qual es disposava que tota la documentació pública estarà escrita en gallec, per envair competències de l'estat i del parlament gallec.

TS

13/abril/1984, sala 4ª

Saturnino Gutiérrez de Juana

L'acord de l'Ajuntament de Lesaca que exigix el coneixement de l'èuscar a nivell de conversació per a ser admés a la convocatòria de provisió d'una plaça d'auxiliar administratiu és contrari a dret per traspassar l'esfera de la gestió municipal i afectar matèries competència de l'estat.

TS

25/abril/1984, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

L'article 3 de la Constitució té valor normatiu directe, per la qual cosa han de considerar-se com a oficials les llengües distintes del castellà, pròpies de cada comunitat autònoma encara abans de la publicació dels respectius estatuts d'autonomia.

TS

3/maig/1984, sala 3ª

Julio Fernández Santamaría

És discriminatori i contrari a la Constitució, l'establiment d'una puntuació per coneixement de l'èuscar fins a un màxim de 0,60 punts, encara que es tracte d'un exercici voluntari, en la convocatòria de la Diputació Foral d'Àlaba per a proveir una plaça d'enginyer industrial, ja que això comporta perjudici a qui únicament coneix el castellà, llengua oficial de l'estat.

TS

28/juliol/1984, sala 3ª

José Pérez Fernández

L'establiment en la convocatòria de concurs oposició per a la provisió d'una plaça d'enginyer industrial en l'Ajuntament de Bilbao d'una prova voluntària de coneixements d'èuscar amb possible notable incidència en la puntuació total de l'oposició, suposa una violació del principi d'igualtat, no raonable, amb els espanyols que tan sols coneixen la llengua oficial de l'estat.

TS

27/setembre/1984, sala 3ª

Manuel Pérez Tejedor

És discriminatori realitzar un exercici eliminatori per a valorar el nivell de comprensió i coneixement de català en una oposició per a tècnic superior de Gestió per a l'Ajuntament de Terrassa. Aquesta mesura discrimina els espanyols que no són catalanoparlants.

TS

1/octubre/1984, sala 3ª

Diego Espín Cánovas

La Generalitat de Catalunya convoca places de professorat i exigix una prova destinada a acreditar el coneixement de català, sense que els opositors aprovats puguen obtindre una destinació a Catalunya mentre no superen la prova. Aquestes previsions són inconstitucionals per discriminatòries.

TS

6/octubre/1984, sala 4ª

Vicente Marín Ruiz

És vàlida la publicació exclusivament en català en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del decret del Consell Executiu de la Generalitat Catalana que fixa el calendari laboral de festes per a 1981.

TS

28/març/1985, sala 3ª

José Garralda Valcárcel

L'acord de l'Ajuntament de Bilbao que, en relació amb la convocatòria i bases per a la provisió d'una plaça d'enginyer industrial va establir un quart exercici voluntari que consistia en l'acreditació del coneixement de l'èuscar fins a 4,5 punts, viola el principi constitucional d'igualtat.

TS

16/desembre/1985, sala 3ª

José Garralda Valcárcel

L'ordre de la Generalitat de Catalunya que exigix als professors d'EGB, procedents de fora de l'àmbit territorial de Catalunya, acreditar la possessió de titulació que supose coneixement del català o el compromís d'obtindre'l en el termini màxim de quatre mesos, és discriminatòria i vulnera el dret d'igualtat.

TS

1/març/1986, salta 4ª

Julián García Estartús

L'estat té competències exclusives en matèria de l'estatut bàsic de la funció pública i no pot exigir-li a qui vulga accedir a una plaça en una comunitat autònoma, el coneixement d'un altre idioma, encara que siga el propi de la comunitat on radica aquest òrgan administratiu. Per tant, es conculquen els preceptes constitucionals amb la imposició d'un exercici eliminatori de traducció de textos del castellà al gallec i viceversa.

TS

11/juny/1986, sala 3ª

Rafael de Mendizábal Allende

És discriminatòria l'exigència de la prova prèvia i específica de llengua catalana en el concurs de trasllat per a professors d'EGB, respecte d'aquells altres ja destinats en el territori de la comunitat autònoma.

TS

11/juliol/1986, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió d'una plaça de tècnic en serveis especials de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

23/juliol/1986, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de distintes places de tècnic en serveis especials de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

15/setembre/1986, sala 5ª

Fco. José Hernando Santiago

El TS desestima el recurs presentat pels col·legis oficials de doctors llicenciats de Catalunya i Balears a les convocatòries de concurs oposició per a places de professors agregats de batxillerat en l'assignatura de Llengua i Literatura catalanes, modalitat balear, per entendre que això significa un greu atemptat a la unitat lingüística de la llengua catalana i a les seues característiques filològiques.

TS

23/setembre/1986, sala 3ª

José Luis Ruiz Sánchez

No infringix el principi d'igualtat la base de la convocatòria de places d'enginyers industrials per la Diputació Foral de Biscaia, mitjançant concurs oposició, que establix un exercici voluntari i no eliminatori, encaminat a determinar el grau de coneixement de l'èuscar.

TS

20/octubre/1986, sala 4ª

Julián García Estartús

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de diverses places d'auxiliars administratius en la Direcció General de Comerç Interior de la Generalitat de Catalunya de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

28/octubre/1986, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de places d'auxiliar administratiu de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

29/octubre/1986, sala 4ª

Manuel Gordillo García

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de diverses places d'auxiliar administratiu de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

5/desembre/1986, sala 4ª

José Ignacio Jiménez Hernández

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a places de subaltern de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

23/desembre/1986, sala 3ª

Rafael Mendizábal Allende

És raonable que en les bases de la convocatòria de concurs oposició per a la provisió de places de funcionaris tècnics superiors en la Diputació de Barcelona, es valore amb 1 punt el coneixement de català, tenint en compte que es poden obtindre pel conjunt de mèrits fins a un màxim de 5 punts. Com a mesura de foment del català es pot incentivar, sense caràcter eliminatori, la possessió dels seus coneixements, i més quan la valoració de la llengua és proporcionada dins del conjunt de la resta de mèrits.

TS

6/febrer/1987, sala 4ª

Aurelio Botella Taza

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de distintes places d'auxiliar administratiu de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

3/març/1987, sala 5ª

Fco. José Hernando Santiago

La introducció en les bases d'un concurs oposició d'un exercici no eliminatori i sí com a mèrit avaluable que consistix en el coneixement de la llengua catalana, no suposa vulneració del principi d'igualtat en obeir a raons justificades, i més quan s'establix que no superarà en cap cas el 5% de la puntuació obtinguda en els exercicis obligatoris.

TS

4/març/1987, sala 5ª

José M.ª Sánchez Andrades y Sal

L'exercici optatiu de llengua basca per a accedir a la plaça d'enginyer superior convocada per la Diputació Foral d'Àlaba no infringix el principi d'igualtat per a l'accés a la funció pública atesa la moderada puntuació en relació amb la concedida a altres coneixements i mèrits.

TS

18/març/1987, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió de diverses places d'administratiu de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

30/març/1987, sala 4ª

José Ignacio Jiménez Hernández

L'exigència en les bases de la convocatòria de concurs per a la provisió d'una plaça de tècnic de serveis especials de la demostració de la comprensió de la llengua catalana amb caràcter eliminatori, és inconstitucional per ser discriminatòria i atemptar contra el dret a accedir en condicions d'igualtat a funcions i càrrecs públics.

TS

12/juny/1987, sala 5ª

José M.ª Sánchez Andrade y Sal

La lliure decisió que es conferix al professorat de la Universitat de València per a impartir classes en valencià conculca el dret a l'educació i el principi d'igualtat. És igualment discriminatori el criteri adoptat per a la formació de grups d'alumnes.

TS

14/setembre/1987, sala 5ª

Ángel Falcón García

No és discriminatori el fet que els qui optaren per rebre ensenyament en valencià en un centre públic de Castelló, hagen de desplaçar-se lluny del nucli urbà i sufragar transport i menjador escolar, per no haver-hi un altre centre que facilite aquest ensenyament.

TS

13/octubre/1987, sala 4ª

Antonio Bruguera Manté

El TS afirma la improcedència de premiar el coneixement de l'idioma peculiar d'una comunitat amb una puntuació tal que puga resultar determinant i decisiva per a obtindre la plaça, com passa indubtablement en valorar-se el coneixement de l'èuscar en un 10% de la puntuació total.

TS

23/octubre/1987, sala 5ª

César González Mallo

La cessió d'aules a una ikastola amb la finalitat de possibilitar la satisfacció mínima del dret a l'educació d'altres alumnes, sense afectar l'escolarització dels que el centre ja tenia, no vulnera el dret a l'educació, amb independència de la modalitat lingüística elegida en la seua formació.

TS

19/novembre/1987, sala 5ª

Manuel Garayo Sánchez

En les proves d'habilitació docent de professors de centres d'ensenyament en èuscar per a adults, no hi ha tractament discriminatori en el fet que la condició professional s'obtinga mitjançant la superació d'un procés selectiu disposat pel mateix institut públic que gestiona el servei.

TS

16/desembre/1987, sala 4ª

José Ignacio Jiménez Hernández

És l'administració i no els seus funcionaris la que té l'obligació d'atendre el ciutadà en qualsevol dels dos idiomes en què siga requerida per aquest. El castellà, com a idioma oficial de l'estat i de coneixement obligatori, no pot ser valorat com a mèrit per a accedir a la funció pública basca. La valoració voluntària de l'èuscar només pot fer-se independitzant-la de la general dels coneixements exigits per a l'accés a la funció pública municipal.

TS

23/desembre/1987, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido y López

El coneixement de la llengua pròpia de la comunitat autònoma és un mèrit per a la provisió de vacants. S'ha de configurar amb caràcter voluntari però no amb caràcter obligatori i amb una puntuació idèntica a la resta dels altres tres exercicis.

TS

25/gener/1988, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

El TS desestima el recurs de l'advocat de l'estat a la convocatòria de places efectuada per l'Ajuntament de Santurce que estimava que es vulnerava el principi d'igualtat de condicions en l'accés a la funció pública per l'assignació de fins a 3 punts al mèrit de coneixement de l'èuscar, encara que es tractava d'un exercici voluntari, ja que discriminava a qui només parlava castellà.

TS

30/gener/1988, sala 5ª

Pedro Antonio Mateos García

No hi ha discriminació per als qui elegiren l'ensenyament en valencià en un col·legi públic per haver de sufragar les despeses de transport i menjador escolar a conseqüència de la llunyana ubicació de l'únic centre que proporcionava ensenyament en valencià.

TS

1/febrer/1988, sala 3ª

José Luis Ruiz Sánchez

Impugnació del decret del consell executiu de la Generalitat de Catalunya sobre normalització lingüística en l'àmbit de l'ensenyament no universitari. Es tracta d'una disposició general no impugnable directament.

TS

5/febrer/1988, sala 5ª

Luis Antonio Burón Barba

L'oferta de places per a l'ensenyament en català és un element dissuasori evident, que manifesta el projecte d'aconseguir la implantació general de la llengua catalana com a instrument bàsic i constant de l'ensenyament en un centre públic de Tarragona, amb la qual cosa és vulnera el dret a l'educació en relació amb el dret d'igualtat.

TS

16/febrer/1988, sala 4ª

Manuel Gordillo García

No infringix el principi d'igualtat la valoració com a mèrit de l'èuscar en proves d'accés a la funció pública basca sempre que la prova del seu coneixement no constituïsca un exercici de caràcter eliminatori per a aspirar a la plaça convocada ni siga un mèrit excessivament valorat.

TS

3/març/1988, sala 5ª

Pedro Antonio Mateos García

És conforme a la Constitució l'exigència pels poders públics del coneixement de llengües cooficials per a accedir a determinats llocs administratius així com que es repute mèrit el coneixement de la llengua de la comunitat autònoma.

TS

14/març/1988, sala 4ª

Jaime Barrio Iglesias

El TS estima que la redacció exclusiva en llengua catalana d'un pla general d'ordenació urbana és intranscendent a efectes anul·latoris ja que no genera nul·litat absoluta sinó com a molt una irregularitat que en cas d'haver generat indefensió -el que no s'acredita que succeïx- pot generar la mera anul·labilitat.

TS

15/març/1988, sala 5ª

Manuel Garayo Sánchez

Res no s'oposa, des del punt de vista constitucional, que els poders públics exigisquen el coneixement de la llengua de la comunitat autònoma per a accedir a determinades places de funcionaris o que, en general, es considere com un mèrit, entre altres, el seu coneixement. La valoració de 3 punts per coneixement de la llengua sobre un total de 19 punts del conjunt de mèrits avaluables, no és desproporcionada.

TS

21/març/1988, sala 5ª

Diego Rosas Hidalgo

Res impedix demanar coneixement d'èuscar, junt amb el castellà, per a accedir a determinades places de funcionaris. Amb la valoració de l'idioma només es pot assolir una puntuació de 4 punts sobre els 30 totals de les proves, el que és proporcionat.

TS

30/març/1988, sala 3ª

José Luis Ruiz Sánchez

El Consell de la Generalitat Valenciana actuà dins de les seues atribucions i no va envair competències exclusives de l'estat en regular la instauració de la llengua valenciana en el sistema d'ensenyament, per a la qual cosa necessita la preparació del professorat necessari tant en les zones valencianoparlants com en les castellanoparlants.

TS

6/abril/1988, sala 4ª

Joaquín Salvador Ruiz Pérez

La valoració del fet de ser resident o natural de la comunitat autònoma és discriminatòria. No ho és, en canvi, la valoració del coneixement de l'èuscar ja que la diferenciació de tracte que suposa respecte dels castellanoparlants és raonable, tant per la seua utilitat per a l'específic desenvolupament de les places en la comunitat autònoma, com per la finalitat de promoció de l'èuscar.

TS

19/abril/1988, sala 4ª

Ángel Martín del Burgo y Marchán

L'establiment en les bases de la convocatòria d'oposició lliure de l'Ajuntament de Bilbao per a proveir una plaça d'enginyer i una altra de tècnic superior de transports d'uns exercicis voluntaris, no eliminatoris, valorades ambdós de 0 a 2 punts, sobre coneixement de l'èuscar i castellà, no és discriminatori.

TS

11/maig/1988, sala 5ª

Enrique Cáncer Lalanne

Es denega la matrícula en línia castellana en un col·legi públic de Meliana que impartia ensenyament en valencià i, per tant, el recurrent ha d'assistir a un col·legi públic lluny del seu domicili. No hi ha violació del principi d'igualtat ni del dret a l'educació ja que han pogut elegir centre on rebre l'ensenyament en la llengua sol·licitada

TS

12/maig/1988, salta 4ª

Manuel Gordillo García

El TS estima que el progressiu domini de l'èuscar per part del personal afecte a l'administració pública del País Basc no és inconstitucional, davant de la impugnació d'una convocatòria que establia un exercici voluntari d'èuscar.

TS

17/març/1988, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido y López

No atempta contra el principi constitucional d'igualtat la convocatòria de la Diputació Foral d'Àlaba per a cobrir diverses places per a llocs de treball agrari. L'establiment en les proves selectives, com a mèrit, del nivell de coneixement de les llengües oficials, en un exercici voluntari, en què l'avaluació assignada al coneixement de l'èuscar és notablement inferior al que es puga obtindre de la pràctica dels exercicis obligatoris, no és inconstitucional

TS

20/juliol/1988, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido y López

El coneixement de la llengua pot ser un mèrit per a la provisió de vacants ja que el seu deure de coneixement es fonamenta en la necessària garantia del dret dels ciutadans a usar-la davant de l'administració, però el deure de coneixement pesa sobre l'administració autonòmica en el seu conjunt i no individualment sobre cada un dels funcionaris.

TS

3/setembre/1988, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido López

El TS estima que el progressiu domini de l'èuscar per part del personal afecte a l'administració pública del País Basc no és inconstitucional, davant de la impugnació d'un concurs de mèrits per a lletrat assessor que valorava el coneixement de l'èuscar.

TS

27/setembre/1988, sala 4ª

Javier Delgado Barrio

La valoració del coneixement de l'èuscar com a mèrit serà viable si s'ajusta a criteris de racionalitat i proporcionalitat, cosa que exigix valorar si les característiques de la plaça a cobrir justifiquen aquest coneixement, i la transcendència que en la qualificació global puga tindre la valoració assignada a tal mèrit.

TS

3/octubre/1988, sala 4ª

Jaime Barrio Iglesias

En el concurs oposició convocat per la Diputació Foral de Biscaia per a proveir diverses places d'economistes, la valoració mitjançant exercici voluntari del coneixement de l'èuscar amb 5 punts, sobre un total de 36 en els exercicis obligatoris no és desproporcionada i més quan s'ha acreditat que el coneixement d'aquesta llengua és convenient per al desenvolupament de les places convocades.

TS

17/octubre/1988, sala 5ª

Juan Ventura Fuentes Lojo

L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials acorda rebutjar tots els escrits que rep en llengua castellana i demana que es redacten en català totes les comunicacions que se li dirigisquen. El TC estima que aquest fet viola el dret que té qualsevol ciutadà, en l'àmbit territorial de Catalunya, de relacionar-se amb els ens públics en la llengua oficial que elegisca.

TS

29/novembre/1988, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido y López

L'Ajuntament de Lujua convoca oposicions lliures per a cobrir dos places d'agutzil. En les bases hi ha un exercici voluntari d'èuscar valorat de 0 a 5 punts i dos exercicis obligatoris valorats de 0 a 10 punts. Entén el TS que aquest mèrit, de caràcter voluntari i amb una qualificació màxima molt inferior a las de la resta dels exercicis, no és discriminatori.

TS

7/desembre/1988, sala 4ª

Francisco González Navarro

L'advocat de l'estat impugna l'acord de la Diputació Foral de Biscaia que convoca un concurs oposició per a cobrir diverses places d'aparelladors per incloure un exercici de caràcter voluntari sobre coneixements de la llengua basca. El TS imputa a l'administració de l'estat, per impugnar tal convocatòria, una absència total de sensibilitat davant del fet de la pluralitat lingüística constitucionalment protegida, ja que el fet que la llengua basca siga parlada només per part dels espanyols no la col·loca en situació d'inferioritat.

TS

12/desembre/1988, sala 4ª

José Ignacio Jiménez Hernández

No és inconstitucional l'establiment d'un exercici voluntari d'èuscar, no eliminatori, en el concurs oposició convocat per la Diputació Foral de Biscaia, ja que no altera el resultat dels exercicis eliminatoris anteriors, que són els que determinen de forma definitiva la llista d'aprovats i només és útil per a alternar l'ordre dels opositors.

TS

12/desembre/1988, sala 4ª

José Ignacio Jiménez Hernández

No és inconstitucional l'establiment d'un exercici voluntari d'èuscar, no eliminatori, en l'oposició lliure per a la provisió de dos places d'enginyer tècnic de la Diputació Foral de Biscaia, ja que no altera el resultat dels exercicis eliminatoris anteriors, que són els que determinen de forma definitiva la llista d'aprovats i només és útil per a alternar l'ordre dels opositors.

TS

13/desembre/1988, sala 4ª

Jaime Danio Iglesias

En el concurs oposició convocat per la Diputació Foral de Biscaia per a proveir diverses places d'economistes, la valoració mitjançant exercici voluntari del coneixement de l'èuscar amb 5 punts, sobre un total de 36 en els exercicis obligatoris no és desproporcionada i més quan s'ha acreditat que el coneixement d'aquesta llengua és convenient per al desenvolupament de les places convocades.

TS

31/desembre/1988, sala 4ª

José M.ª Reyes Monterreal

La Diputació Foral està legitimada per a consignar com a mèrit per a la provisió de llocs de treball el coneixement de l'èuscar a través d'un exercici voluntari no eliminatori. Ara bé, la valoració d'aquest mèrit ha de fer-se independitzant-lo de la general dels coneixements elegits per a l'accés als llocs i només pot plantejar-se amb posterioritat a la qualificació definitiva dels exercicis obligatoris.

TS

7/febrer/1989, sala 4ª

Mariano de Oro-Pulido y López

Convocatòria efectuada per la Diputació Foral de Biscaia per a proveir quatre places de funcionari de carrera. L'exercici relatiu a l'èuscar no té caràcter obligatori i eliminatori sinó que s'establix amb caràcter voluntari i com a simple mèrit per a millorar la puntuació obtinguda en la resta d'exercicis. A més, la puntuació assignada (5 punts) és notablement inferior a la de la resta dels exercicis (42 punts).

TS

21/febrer/1989, sala 5ª

Fco. José Hernández Santiago

S'impugnen les bases aprovades per l'Ajuntament de Barcelona per al concurs oposició per a cobrir diverses places de tècnics de sanitat, ja que establixen un exercici obligatori tendent a demostrar el coneixement de català. A pesar de ser obligatori no és eliminatori i l'avaluació de l'esmentat coneixement no supera el 10% de la puntuació del concurs, per la qual cosa la discriminació que es denuncia està objectivament i raonablement justificada en la protecció lingüística.

TS

2/març/1989, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

L'establiment en un col·legi públic de dos grups d'alumnes: un homogeni, format pels que sol·licitaren ensenyament en castellà, i un altre mixt format, a parts iguals, pels que anaven a rebre'l en valencià i la resta que optaren pel castellà, no suposa discriminació que atempte contra el dret d'igualtat o el dret a l'educació, en respondre a raons organitzatives justificades.

TS

10/març/1989, sala 3ª

Fco. José Hernando Santiago

S'impugnen les instruccions dictades per la Generalitat Catalana als docents, sobre l'ús i ensenyament del català en l'ensenyament primari, atés que no se'ls concedix el dret a rebre totalment en castellà totes les assignatures de l'ensenyament. L'article 3 de la Constitució està fora de l'àmbit de protecció de la Llei 62/1978.

TS

20/novembre/1989, sala 3ª

José Ignacio Jiménez Hernández

Convocatòria efectuada per la Diputació Foral de Guipúscoa d'una plaça de tècnic superior, les bases de la qual contenen un exercici de caràcter obligatori i eliminatori destinat a valorar el nivell de coneixement de l'èuscar. Es requerix la justificació de la necessitat de l'exigència del coneixement de la llengua basca per a la plaça en concret.

TS

11/abril/1990, sala 3ª

José Luis Ruiz Sánchez

La Generalitat de Catalunya impugna els reials decrets del Ministeri de Cultura que regulen les subvencions de pel·lícules cinematogràfiques per exigir, si la llengua original no és la castellana, que se presente traducció. Estima que és discriminatori sotmetre la llengua catalana al mateix tractament que les estrangeres. No obstant això, el TS afirma que tractant-se de documents o pretensions que han de tindre efectes fora del territori autonòmic, la llengua oficial és el castellà, per la qual cosa no hi ha desigualtat de tracte.

TS

16/abril/1990, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

El coneixement de llengües espanyoles diferents del castellà pot valorar-se com a mèrit no eliminatori. Ara bé, serà discriminatòria l'esmentada exigència quan s'impose per a cobrir places que no estiguen directament vinculades a la utilització per part dels administradors de la llengua de la seua comunitat autònoma. La ponderació de la llengua basca fins a 7 punts, d'un total de 40 que poden obtindre's en el conjunt de les proves, no és desproporcionada.

TS

4/maig/1990, sala 3ª

Benito S. Martínez Sanjuán

S'impugna el decret del Consell de la Generalitat Valenciana que aprova els estatuts de la Universitat d'Alacant, en incloure entre les seues finalitats la potenciació de la llengua valenciana -«acadèmicament català»-. Aquesta frase aclaridora, entén el TS que s'ha d'excloure per exigències de la seguretat jurídica, que requerix que les normes siguen clares per als seus destinataris, el que no succeïx amb aquella, en induir a la confusió amb altre idioma.

TS

16/maig/1990, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

Les diferències de tracte en matèria d'ensenyament de la llengua no són sempre discriminatòries, mentre no siguen arbitràries, per respondre a una opció organitzativa degudament raonada. Així, havent sol·licitat només dos alumnes davant d'un col·legi de Carlet que se'ls impartira determinada assignatura en castellà, la direcció del centre actuà correctament en acordar que podrien utilitzar el llibre i fer les proves orals i escrites en castellà, però que les classes les rebrien en valencià.

TS

20/novembre/1990, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

Concurs oposició per a cobrir dos places de Policia Municipal en l'Ajuntament de Galdacano en què es valora com a mèrits el coneixement de l'èuscar i del castellà. Això no suposa, com afirma l'advocat de l'estat, introduir com a subterfugi fraudulent una aparent igualtat de tractament d'ambdós idiomes per a encobrir la intenció de primar els bascoparlants. L'obligació de conéixer el castellà no implica la prohibició de puntuar la correcció de la seua ortografia i sintaxi.

TS

22/gener/1991, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

L'exigència del coneixement de l'èuscar en la convocatòria per a cobrir la plaça de conserge municipal en l'Ajuntament de Zamudio no és discriminatòria. La cooficialitat de llengües en les comunitats autònomes amb idioma propi comporta la conveniència, i en casos singulars la necessitat, que certs funcionaris hagen de ser bilingües, de manera que l'exigència del bilingüisme depén de l'índole del lloc de treball que desenvolupen, i és clara la seua utilitat en la plaça de conserge.

TS

22/abril/1991, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

La fixació en les proves selectives d'un exercici voluntari d'èuscar, puntuable de 0 a 6, una vegada superats els dos exercicis obligatoris i eliminatoris, suposa que els qui coneguen la llengua basca poden superar en puntuació els qui només coneixen el castellà. En aquesta possibilitat radica l'eficàcia de l'estímul a favor del bilingüisme, que és permissible i raonable.

TS

17/maig/1991, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

S'impugna l'acord de l'Ajuntament de Tolosa que convoca concurs de mèrits per a proveir dos places de policia municipal. El Tribunal Suprem entén que la cooficialitat lingüística du implícita en certs casos la necessitat que determinats funcionaris hagen de ser bilingües, com succeïx amb els policies municipals, pel seu tracte directe amb els veïns.

TS

25/juny/1991, sala 3ª

César González Mallo

Confirma la sentència i l'acord de l'Ajuntament d'Elorrio que convocava una plaça d'arquitecte tècnic, administració especial. La provisió de la plaça es cobria per concurs, les bases del qual establien com a mèrit el domini de l'èuscar amb el reconeixement de 5 punts sobre una puntuació màxima de 50.

TS

8/juliol/1991, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

Cal admetre que en la convocatòria s'establisca com a requisit obligatori el coneixement de l'èuscar, sempre que en conste acreditada la necessitat per al desenvolupament del lloc a què es referix la convocatòria.

TS

18/juliol/1991, sala 3ª

Enrique Cáncer Lalanne

S'impugna, per determinats pares d'alumnes d'un col·legi públic de Benidorm, la decisió d'impartir als seus fills l'ensenyament de matemàtiques, física i llatí, exclusivament en valencià, el que suposaria desconéixer el dret a rebre la totalitat de l'ensenyament en llengua castellana. La discriminació té una justificació raonable en la necessitat de normalització de l'ús del valencià i en la limitació de mitjans del centre docent.

TS

26/desembre/1991, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

El TS considera que la possibilitat que els concursants a una plaça de llicenciat en art coneguen l'èuscar puguen assolir el 9,4 per cent de la puntuació total possible no implica una discriminació injustificada ni irraonable.

TS

20/novembre/1992, sala 3ª

Pedro José Yagüe Gil

El TS confirma una sentència de l'Audiència Territorial de València que recull els arguments de l'entitat Alternativa Universitària i declara nuls de ple dret l'acord de la Junta de Govern i l'article 7 dels estatuts de la Universitat de València. La raó de fons era que es pretenia realitzar cursos de català quan l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana fa referència únicament al valencià.

TS

16/febrer/1993, sala 3ª

Melitino García Carrero

El TS confirma la sentència de l'Audiència Nacional que havia desestimat el recurs de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona, contra l'emissió de programes en català per TV2. El TS entén que la violació al·legada no s'havia produït, atés que el tracte atorgat al castellà respecte al català no és que fos d'igualtat sinó de clara preferència del primer.

TS

21/febrer/1994, sala 3ª

Luis Antonio Burón Barba

El TS desestima el recurs d'apel·lació interposat per la Generalitat Valenciana i confirma la sentència de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que acollí el recurs interposat per un grup de pares d'alumnes que estimaven vulnerat el dret a escollir la llengua d'instrucció dels seus fills perquè no se'ls comunicà en formalitzar la matrícula que determinades assignatures s'impartirien en llengua catalana.

TS

8/juliol/1994, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

L'advocat de l'estat va impugnar un acord d'un ajuntament de Galícia que havia aprovat les bases d'una convocatòria per a la provisió mitjançant oposició, d'una plaça d'auxiliar d'administració general. La base cinquena establia un quart exercici de caràcter obligatori i eliminatori, que consistia en la traducció sense diccionari d'un text en gallec. Aquest exercici puntuava com els tres restants, un màxim de 10 punts. El TS considera que les funcions d'auxiliar d'administració general estan íntimament relacionades amb la norma legal que ordena que es documenten en gallec les actuacions municipals; que el nivell de l'examen imposat tampoc pot considerar-se excessiu, en consistir en la simple traducció al castellà d'una text gallec, i que la valoració tampoc és arbitrària (un 25% del total).

TS

25/octubre/1994, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

El TS desestima el recurs d'apel·lació presentat contra una sentència del TSJC. El subjecte del recurs va demanar al professor de l'assignatura la traducció al castellà del text d'un examen que estava redactat en llengua catalana. El docent va oferir a l'alumne l'aclariment individualitzat dels dubtes idiomàtics que poguera tindre o bé la possibilitat de presentar-se a un nou examen escrit en castellà quatre dies més tard, proposta que va ser rebutjada. El TS estima que no es pot haver produït discriminació respecte dels altres alumnes concurrents a l'examen atés que la situació singularitzada en què es trobà el recurrent va ser provocada per ell mateix, en integrar-se en un grup d'ensenyament impartit en català.

TS

28/octubre/1994, sala 3ª

Eladio Escusol Barra

El TS estima el recurs d'apel·lació promogut pel Consell de la Generalitat Valenciana i declara la legalitat del decret que aprova els estatuts de la Universitat de València, el qual introduí certes modificacions en la redacció donada pel claustre universitari als articles 5, 6, 7, 168 i 186. Es confirma així la substitució de les expressions «cultura nacional» i «problemes del País Valencià» recollides pel claustre, respectivament per «cultura de la nacionalitat» i «problemes valencians», amb l'argumentació que l'article 2 de la Constitució es referix solament a les «nacionalitats».

TS

15/octubre/1994, sala 3ª

Mariano Baena del Alcázar

El Col·legi Oficial d'Ajudants Tècnics Sanitaris de Tarragona recorre davant del Tribunal Suprem sobre un litigi originat en unes eleccions a determinats càrrecs. El Col·legi, entre altres peticions, demanà la traducció de totes les actuacions a la llengua castellana però el TS ho rebutja sobre la base del principi d'economia processal, segons el qual s'ha d'evitar una major demora en la resolució del recurs. S'ha de deixar clar, però, que el tribunal no efectua cap consideració que represente un canvi interpretatiu de l'obligació establerta en la LOPJ, sinó que considera que la petició segurament respon més a una maniobra dilatòria que a una demanda motivada per dificultats lingüístiques reals.

TS

18/abril/1995, sala 3ª

Marcelino Murillo Martín de los Santos

L'advocat de l'estat va impugnar un acord d'un ajuntament de Galícia que havia aprovat les bases d'una convocatòria per a la provisió mitjançant oposició, d'una plaça de policia local. S'hi establia un quart exercici de caràcter obligatori i eliminatori, que consistia en la traducció sense diccionari d'un text en gallec. Aquest exercici puntuava com els tres restants, un màxim de 10 punts. El TS considera que les funcions de policia local son d'una contínua relació, control i vigilància dels qui parlen habitualment l'esmentat idioma; que el nivell de l'examen imposat tampoc pot considerar-se excessiu, en consistir en la simple traducció al castellà d'una text gallec, i que la valoració tampoc és arbitrària (un 25% del total).

29/abril/1995, sala 3ª

Mariano de Oro-Pulido y López

Anul·la l'acord del Consell General de Poder Judicial segons el qual es computava el coneixement de les llengües oficials diferents del castellà com a mèrit preferent en els concursos de trasllat de jutges i magistrats equivalent a sis anys d'antiguitat.

TS

22/maig/1995, sala 3ª

César González Mallo

El TS confirma la sentència objecte de l'apel·lació dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, per la qual es desestimà el recurs plantejat pel representant de l'estat contra l'acord de l'Ajuntament de Bedia que fixava les bases de la convocatòria d'un concurs oposició destinat a cobrir una plaça d'oficial d'obres i manteniment. L'únic punt impugnat de les bases era la introducció d'un exercici voluntari d'èuscar. L'acord municipal preveia que els coneixements lingüístics podien valorar-se amb un màxim de 3 punts, sobre el total de 43 que constituïa la puntuació màxima obtenible en la fase d'oposició.

TS

29/maig/1995, sala 3ª

Juan Manuel Sanz Bayón

El TS entén que no es dóna indefensió a una empresa que ha rebut alguns documents en llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona, perquè en el seu moment no va fer avinent que no comprenia els missatges adreçats, ni que se li havia produït indefensió.

TS

13/juliol/1995, sala 3ª

Pedro José Yagüe Gil

El TS analitza el Decret 362/1983, d'aplicació de la Llei de Normalització Lingüística en l'àmbit de l'ensenyament no universitari. El TS considera adequat el decret a la llei, la qual va ser, al seu torn, declarada constitucional pel TC.

TS

28/juliol/1995, sala 1ª

Pedro González Poveda

Segons el recurrent, l'Ajuntament de la Granada va cometre una intromissió il·legítima en els seus drets quan el Ple de l'Ajuntament va aprovar una moció en què declarava com una agressió lingüística, i per aquest fet es reprovava, la iniciativa de tres pares, entre els quals es troba el demandant, de sol·licitar jurisdiccionalment que els seus fills reberen l'ensenyament en castellà, que constituïa la seua llengua materna. El TS estima que no s'ha produït la vulneració dels drets del recurrent.

TS

7/novembre/1995, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

Es reitera la posició del TS respecte als secretaris de l'administració de justícia, on el Ministeri de Justícia havia establert un precepte semblant a l'acord del CGPJ, que havia estat rebutjat en l'aplicació als jutges i magistrats. Els recurrents impugnen l'article 33.7 del Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials, el qual atribuïx una antiguitat de sis anys en l'escalafó als secretaris que acrediten conéixer la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en els concursos per a la provisió de vacants, sempre dins l'àmbit de la mateixa comunitat.

TS

12/febrer/1996, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

Es qüestiona si cal aprovar prèviament a la convocatòria de places el nivell de coneixement lingüístic corresponent al lloc de treball o si pot fer-se directament en la convocatòria. Segons les al·legacions de l'advocat de l'estat el coneixement de l'idioma automàtic només és exigible en les places en què se n'haja determinat «previamente» el caràcter preceptiu d'acord amb la naturalesa del lloc a ocupar. La sentència d'instància va acollir els raonaments del recurrent i va entendre contrari a dret l'exigibilitat de l'èuscar per a cobrir places quan no hi ha hagut una determinació prèvia per part del poder públic. El TS conclou que l'article 14.2 de la Llei Basca de Normalització de l'Èuscar es complix tant si la determinació de les places per a les quals siga preceptiu el coneixement d'ambdós idiomes es realitza mitjançant acte o disposició anterior a la convocatòria com si aquest es du a terme directament en aquesta.

TS

19/febrer/1996, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

L'acte origen del litigi va ser la convocatòria de concurs oposició per a cobrir en propietat una plaça d'arquitecte tècnic a l'Ajuntament de Zamudio, que establia una prova no eliminatòria que comptava fins a un màxim de 8 punts d'un total de 41. L'advocat de l'estat qüestiona la rellevància que es dóna al coneixement de l'èuscar com a mèrit dins del conjunt del concurs oposició. En primera instància es desestima el recurs contenciós administratiu.

TS

26/març/1996, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

Un advocat col·legit al Col·legi d'Advocats de Barcelona demana rebre en castellà els documents que li adrece el Col·legi d'Advocats de Barcelona. El TS, a partir dels criteris de llengua oficial i de llengua pròpia de la llengua catalana a Catalunya, entén que de l'oficialitat no es desprén la publicació bilingüe, però diferencia aquells actes que són d'índole professional i personal d'altres comunicacions; pel que fa a les primeres exigix que es trameten a l'interessat redactades en castellà, mentre que pel que fa a les segones admet la redacció única catalana.

TS

17/abril/1996, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

Un pare sol·licita que el primer ensenyament dels seus nens es faça exclusivament en castellà, cosa que el TS rebutja en una argumentada sentència que confirma el gir de 180º que aquest tribunal ha realitzat després de la fonamental sentència del TC de 23 de desembre de 1994.

TS

20/maig/1996, sala 1ª

Alfonso Villagómez Rodil

El TS aborda la utilització de la llengua gallega en l'administració de justícia. El precepte 231 de la LOPJ autoritza els jutges a usar la llengua oficial pròpia de la seua comunitat autònoma si cap de les parts s'hi oposara. És procedent la traducció de les actuacions judicials al castellà d'ofici o a instància de part que al·legue indefensió, quan han de tindre efectes fora de la jurisdicció dels òrgans situats a la comunitat autònoma. D'aquesta manera, la recurrent pot sol·licitar la traducció de la referida sentència, el que no va fer en cap moment, per la qual cosa està desautoritzada a al·legar ara indefensió, quan efectivament va plantejar el recurs de revisió sense que se li presentaren obstacles per a això, encara que ressaltara certa dificultat que apareix suficientment superada.

TS

22/juliol/1996, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

L'advocat de l'estat interposa recurs d'apel·lació contra una sentència del TSJPB que confirmava la legalitat de l'acord de l'Ajuntament de Larrabetxu sobre la convocatòria d'una oposició per cobrir una plaça de conserge escolar, pel que fa a la introducció d'un exercici específic de caràcter lingüístic amb un màxim de 7 punts. El TS considera que la valoració no és excessiva i, per tant, ni discriminatòria ni desproporcionada.

TS

3/febrer/1997, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

L'advocat de l'estat impugna el títol VII de l'Acord regulador de les condicions de treball del personal de l'administració foral d'Euskadi que comprén un capítol dedicat als drets lingüístic i un altre a l'assistència a cursos d'aprenentatge i perfeccionament de l'èuscar. La sentència d'instància va considerar que els aspectes lingüístics recollits per l'Acord poden ser objecte de negociació a nivell municipal i no suposen cap contradicció amb la Llei bàsica del Parlament Basc de normalització de l'èuscar. La sentència del TS es limita a rebutjar el motiu de cassació perquè els aspectes lingüístics no foren debatuts en el procés d'instància.

TS

15/abril/1997, sala 3ª

Gustavo Lescure Martín

Es resol, tot estimant parcialment el recurs de cassació interposat, un litigi nascut en una població catalana entre una funcionària municipal i la corporació local que li va obrir un expedient disciplinari que acabà en sanció. La curiositat del cas, i posterior enuig, esdevé quan l'advocat a qui la funcionària encomana el cas sol·licita que se li notifique novament la resolució al·legant la indefensió que li produïx no comprendre el seu contingut per estar redactat en llengua catalana, a la qual cosa el TS accedix i ho utilitza com a argument per cassar la sentència d'instància.

TS

2/juny/1997, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

El TS desestima la pretensió encara que confirma l'acte administratiu impugnat. Aquest era l'acord del CGPJ pel qual es convocaven places de magistrats suplents i jutges substituts, en la qual no es preveia el coneixement de l'èuscar, cosa que ànima el Col·legi d'Advocats del Senyoriu de Biscaia a impugnar, sense èxit, l'esmentat acord.

TS

16/juny/1997, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

El TS estima un recurs d'apel·lació interposat per l'advocat de l'estat contra una sentència de la sala contenciosa administrativa de l'extingida Audiència Territorial de Bilbao, en la qual s'havia donat per bo l'acord de l'Ajuntament de Bilbao, segons el qual es cobrien unes determinades places d'auxiliar, entre les quals n'hi havia que es demanava el coneixement de l'èuscar. El TS desestima el recurs contenciós administratiu i declara conforme a dret la convocatòria impugnada per l'advocat de l'estat.

TS

23/juny/1997, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

El tribunal declara que no hi ha motiu de cassació contra la sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc en la qual es desestimaven uns recursos interposats contra l'oferta d'ocupació pública de 1990 de l'administració autonòmica basca. La motivació dels recursos desestimats era la pretesa vulneració de l'article 23 de la CE, ja que consideraven els recurrents, entre d'altres qüestions, que l'exigència del coneixement de l'èuscar, en l'esmentada oferta d'ocupació, vulnerava el principi d'accés a la funció pública en condicions d'igualtat.

TS

15/octubre/1997, sala 3ª

Gustavo Lescure Martín

Es torna a suscitar la qüestió de la valoració de les llengües oficials pròpies de comunitats autònomes en la provisió de places judicials dins de la comunitat corresponent. Es torna a eliminar la valoració de la llengua -que només era prevista com a mèrit- en l'accés a la funció judicial.

TS

5/desembre/1997, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

El TS resol un recurs interposat per l'advocat de l'estat contra l'acord del Ple de l'Ajuntament d'Amoroto pel qual s'atorga eficàcia com a Reglament de personal de l'entitat al IX Acord Regulador de les Condicions de Treball del Personal de l'Administració Local i Foral d'Euskadi. El TS desestima el recurs.

TS

22/desembre/1997, sala 3ª

Gustavo Lescure Martín

El TS resol el recurs interposat per l'advocacia de l'estat contra els acords del ple de l'ajuntament d'Antzoula que atorga eficàcia com a reglament de personal de les corporacions locals al IX Acord Regulador de les Condicions de Treball del Personal de l'Administració Local i Foral d'Euskadi. El TS no acull la pretensió del lletrat de l'estat de negar legitimitat a l'exigència de l'èuscar per a llocs que no estan vinculats directament a la utilització pels ciutadans de la llengua pròpia de la seua comunitat.

TS

20/gener/1998, sala 3ª

Fernando Martín González

El TS resol el recurs interposat per l'advocacia de l'estat contra els acords del ple de l'ajuntament d'Ortuella que atorga eficàcia com a reglament de personal de les corporacions locals al IX Acord Regulador de les Condicions de Treball del Personal de l'Administració Local i Foral d'Euskadi. El TS no acull la pretensió del lletrat de l'estat de negar legitimitat a l'exigència de l'èuscar per a llocs que no estan vinculats directament a la utilització pels ciutadans de la llengua pròpia de la seua comunitat.

TS

6/febrer/1998, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

El TS resol el recurs interposat per l'advocacia de l'estat contra els acords del ple de l'ajuntament d'Antzoula que atorga eficàcia com a reglament de personal de les corporacions locals al IX Acord Regulador de les Condicions de Treball del Personal de l'Administració Local i Foral d'Euskadi. El TS no acull la pretensió del lletrat de l'estat de negar legitimitat a l'exigència de l'èuscar per a llocs que no estan vinculats directament a la utilització pels ciutadans de la llengua pròpia de la seua comunitat.

TS

26/gener/1998, sala 3ª

José Manuel Sieira Mínguez

Resol el recurs de cassació formulat per l'advocat de l'estat contra una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJCV que admetia la consignació de les dades del permís de conducció en llengua valenciana. El TS rebutja el recurs. El recurrent demanava que en el permís de conduir es fera constar el seu nom com els de la localitat i de la província de residència en llengua valenciana (la Vila Joiosa i Alacant). El TS afirma que l'administració de l'estat, quan existix una doble oficialitat lingüística, ha de respectar la llengua escollida pel ciutadà, la qual, a més, és la llengua del particular i de la comunitat on l'administració presta els seues serveis.

TS

20/març/1998, sala 3ª

Vicente Conde Martín de Hijas

L'Ajuntament de Barañain convoca dos concursos oposició i dues oposicions per a cobrir diferents places. En tres casos exigix el coneixement de l'èuscar, tot i que el procediment per a acreditar-lo és diferent. La UGT impugna la convocatòria davant el TSJ, el qual l'estima i declara nuls els acords municipals. L'ajuntament i la Comunitat Foral de Navarra recorren en cassació davant del TS que desestima els recursos perquè la qüestió que suscita ha sigut ja objecte de doctrina legal.

TS

25/març/1998, sala 3ª

Claudio Movilla Álvarez

El TS es pronuncia sobre un recurs d'apel·lació plantejat per l'advocat de l'estat en relació amb determinats ajuts econòmics de la Generalitat de Catalunya al cinema en català. Segons el lletrat de l'estat no es pot obligar la productora a explotar la pel·lícula exclusivament en la versió catalana en tot el territori de Catalunya. Ja el TSJ va destacar que l'objectiu era la preservació i estímul d'una valor cultural propi del cos social. L'ordre inclouria una mesura de foment de cultura, directament connectada amb els articles 3.3 de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i, a més, no és discriminatòria. El TS confirma el criteri del TSJ.

TS

2/juny/1998, sala 3ª

Segundo Menéndez Pérez

El TS es pronuncia sobre un recurs d'apel·lació plantejat per l'advocat de l'estat en relació amb determinats ajuts econòmics de la Generalitat de Catalunya al cinema en català. Segons el lletrat de l'estat no es pot obligar la productora a explotar la pel·lícula exclusivament en la versió catalana en tot el territori de Catalunya. Ja el TSJ va destacar que l'objectiu era la preservació i estímul d'una valor cultural propi del cos social. L'ordre inclouria una mesura de foment de cultura, directament connectada amb els articles 3.3 de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i, a més, no és discriminatòria. El TS confirma el criteri del TSJ.

TS

13/abril/1998, sala 3ª

Fernando Martín González i Manuel Goded Miranda

El TS enjudicia diversos preceptes del RD 249/1996, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents al Servei de l'Administració de Justícia, que preveuen que en la provisió de places per promoció interna, en l'accés per torn lliure i en els concursos de trasllat es puntuarà el coneixement de la llengua pròpia fins a un màxim de 6 punts, d'acord amb el nivell que s'acredite. El TS troba justificada l'atribució del mèrit per coneixements de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma d'acord amb la finalitat que es perseguix, i proporcionada la quantitat de punts atorgats respecte del conjunt de punts que es poden obtindre per raó dels altres mèrits.

TS

4/maig/1998, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

El TS enjudicia diversos preceptes del RD 249/1996, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents al Servei de l'Administració de Justícia, que preveuen que en la provisió de places per promoció interna, en l'accés per torn lliure i en els concursos de trasllat es puntuarà el coneixement de la llengua pròpia fins a un màxim de 6 punts, d'acord amb el nivell que s'acredite. El TS troba justificada l'atribució del mèrit per coneixements de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma d'acord amb la finalitat que es perseguix, i proporcionada la quantitat de punts atorgats respecte del conjunt de punts que es poden obtindre per raó dels altres mèrits.

TS

16/juny/1998, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

El TS enjudicia diversos preceptes del RD 249/1996, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents al Servei de l'Administració de Justícia, que preveuen que en la provisió de places per promoció interna, en l'accés per torn lliure i en els concursos de trasllat es puntuarà el coneixement de la llengua pròpia fins a un màxim de 6 punts, d'acord amb el nivell que s'acredite. El TS troba justificada l'atribució del mèrit per coneixements de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma d'acord amb la finalitat que es perseguix, i proporcionada la quantitat de punts atorgats respecte del conjunt de punts que es poden obtindre per raó dels altres mèrits.

TS

20/abril/1998, sala 3ª

Fernando Martín González

El Consell Basc de l'Advocacia impugna per la via contenciosa administrativa l'Acord del Ple del CGPJ pel qual es convoquen places de magistrats suplents i jutges però sense atribuir cap mèrit pel coneixement del basc. Segons el TS, els magistrats suplents i els jutges substituts no requerixen cap coneixement de la llengua de la comunitat perquè ocupen poc temps el càrrec.

TS

18/juny/1988, sala 2ª

José Augusto de Vega Ruiz

Fa referència al fet que es presentà un informe pericial en llengua gallega davant de l'Audiència de Pontevedra, cosa que no planteja problemes perquè els jutges, que havien de resoldre, entenien aquesta llengua oficial.

TS

21/setembre/1998, sala 3ª

Rafael Fernández Montalvo

Resol un recurs plantejat per l'Ajuntament de Benifaió contra les sentències de la sala contenciosa administrativa del TSJCV que estimaven la impugnació d'un acord del ple d'aquesta entitat pel qual s'establia que els escrits i les publicacions en idioma valencià que l'ajuntament originara internament i els que anaren dirigits a òrgans o organismes que els pogueren rebre també en valencià, s'adequaren quant a l'ortografia a les normes dictades per la secció de llengua i literatura de l'Academia de Cultura Valenciana. Un ciutadà va recórrer contra aquest acte municipal i la sentència de primera instància de la sala contenciosa, el va anul·lar sobre la base que cada administració pública havia d'adoptar les seues decisions i els acords en el marc de les seues competències.

TS

16/novembre/1998, sala 3ª

Mariano Baena de Alcázar

Resol un recurs plantejat per l'Ajuntament de Benifaió contra les sentències de la sala contenciosa administrativa del TSJCV que estimaven la impugnació d'un acord del ple d'aquesta entitat pel qual s'establia que els escrits i les publicacions en idioma valencià que l'ajuntament originara internament i els que anaren dirigits a òrgans o organismes que els pogueren rebre també en valencià, s'adequaren quant a l'ortografia a les normes dictades per la secció de llengua i literatura de l'Academia de Cultura Valenciana. Un ciutadà va recórrer contra aquest acte municipal i la sentència de primera instància de la sala contenciosa, el va anul·lar sobre la base que cada administració pública havia d'adoptar les seues decisions i els acords en el marc de les seues competències. Aquesta sentència redunda en la qüestió i emfasitza encara més la manca de competència de l'administració local en l'establiment de la fixació de les normes ortogràfiques.

TS

13/octubre/1998, sala 3ª

Rafael Fernández Montalvo

L'advocat de l'estat va impugnar davant del TSJPB l'acord del ple de l'Ajuntament d'Ursúbil, pel qual s'aprovava l'Ordenança Municipal per a la Normalització de l'Ús de l'Èuscar en aquest municipi. El tribunal basc va estimar parcialment el recurs i va declarar nul l'incís relatiu a la normalització dels avisos, anuncis públics o publicitat que segons la norma s'havia de fer «o bien solamente en euskera, cuando se considere oportuno». El TS assumix plenament el fet que la comunitat autònoma té la competència sobre la regulació de la «cooficialitat» i sobre la normalització lingüística. El TS aplica els criteris de raonabilitat de la mesura presa d'acord amb el context sociolingüístic existent i de racionalitat de la mesura, que inclou la proporcionalitat entre la mesura presa i la finalitat que es perseguix.

TS

14/octubre/1998, sala 3ª

Eduardo Carrión Moyano

L'advocat de l'estat impugna l'acord de l'Ajuntament de Beasain, relatiu a l'ús de l'idioma en el funcionament de la corporació. Fonamenta la impugnació bàsicament en la infracció dels articles 3, 4, 6.1, 8.1 i 2 de la Llei sobre la Normalització de l'Ús de l'Èuscar, en la mesura que preveuen la cooficialitat del castellà i l'èuscar, com també la vulneració de l'article 14 de la CE perquè l'acord discrimina el dret dels ciutadans a ser atesos en castellà. El TS rebutja aquests arguments i ratifica la decisió del Tribunal Superior de Justícia.

TS

15/desembre/1998, sala 3ª

Fernando Martín González

Diversos ajuntaments van presentar un recurs de cassació en interés de llei contra la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, en què estimava un recurs contenciós administratiu presentat per UGT contra uns acords municipals de l'Ajuntament de Barañáin en què es requeria el coneixement de llengua basca per cobrir unes places d'auxiliar administratiu bilingüe, d'educadors de llar d'infants bilingües, de peons i de porter d'escola bilingüe. Aquesta sentència declara que no és pertinent el recurs de cassació en interés de llei, per la qual cosa no fixa la doctrina legal sol·licitada pels recurrents.

TS

4/febrer/1999, sala 3ª

Óscar González González

Aquesta sentència conclou el procés iniciat amb la impugnació de l'advocat de l'estat d'una ordre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la qual es convocava un concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats en llengua catalana durant el 1989. La sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs, decisió que és ratificada pel Tribunal Suprem.

TS

9/febrer/1999, sala 3ª; 1/març/1999, sala 3ª; 30/març/1999, sala 3ª; 26/març/1999, sala 3ª

Manuel Goded Miranda; Fernando Martín González; Fernando Martín González; Juan José González Rivas

El TS enjudicia diversos preceptes del Reial Decret 249/1996, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents al Servei de l'Administració de Justícia, entre els quals hi ha els relatius al règim d'atribució de mèrits per raó del coneixement de l'idioma propi de les comunitats autònomes. Aquests preceptes preveuen que en la provisió de places per promoció interna, en l'accés per torn lliure i en els concursos de trasllat s'ha de puntuar el coneixement de la llengua pròpia fins a un màxim de 5 punts, d'acord amb el nivell que s'acredite. La decisió del TS és estimar que tots els preceptes impugnats no signifiquen cap vulneració del principi d'igualtat i que, per tant, el reconeixement del mèrit que establixen és raonable i proporcionat.

TS

1/març/1999, sala 2ª

Luis-Román Puerta Luis

El tribunal enjudicia un recurs contra una sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona en el qual, entre altres motius, s'al·lega que s'ha produït indefensió, i la vulneració consegüent de l'article 24.1 de la Constitució, perquè un dels informes psicològics aportats com a prova era redactat en català. El TS desestima la pretensió del recurrent.

TS

16/febrer/1999, sala 3ª

Manuel Delgado-Iribarren Negrao

El TS enjudicia la sentència parcialment estimatòria de la sala contenciosa d'un recurs interposat per l'advocat de l'estat contra una ordre del Departament de Cultura sobre concessió d'ajuda a la distribució fonogràfica. Les bases anul·lades per la instància judicial autonòmica establien la necessitat que les empreses beneficiàries de l'ajuda tingueren la seu social o una delegació a Catalunya i que l'autor o intèrpret dels discos foren catalanes. L'alt tribunal ratifica aquesta sentència anul·latòria.

TS

8/març/1999, sala 3ª

Fernando Martín González

Es planteja la impugnació que l'administració de l'estat va fer contra un acord del ple de l'Ajuntament de Zaldibar, en què s'aprovaren les bases per a la concessió administrativa de conservació i neteja del frontó municipal. En aquestes bases es deia que era requisit inexcusable per ser inclòs en la preselecció saber llengua basca en expressió i comprensió oral. La impugnació va ser resolta pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va desestimar el recurs contenciós administratiu interposat, el qual ara l'advocat de l'estat apel·la. La resolució del TS consistix en l'estimació del recurs d'apel·lació, la revocació de la sentència objecte de recurs i l'anul·lació de l'acord municipal.

TS

26/març/1999, sala 3ª

Juan José González Rivas

L'Associació Nacional d'Inspectors d'Ensenyament Secundari va impugnar el Reial Decret 2193/1995 així com l'Ordre de 22 de gener de 1996, per la qual es convoca un concurs oposició per a l'accés al cos d'inspectors d'ensenyament en torn especial. En concret, s'impugna l'article 7.2 que regula les convocatòries en les comunitats autònomes de doble oficialitat lingüística. La sentència entén improcedent la impugnació pel que fa a l'article 7.2 tot i que anul·la un altre precepte del Reial Decret 2193/1995, objecte de recurs.

TS

20/abril/1999, sala 3ª

Fernando Ledesma Bartret

Es tracta d'una subvenció que l'administració catalana va concedir a una empresa cinematogràfica amb la condició d'explotar la pel·lícula exclusivament en la versió catalana en tot el territori de Catalunya. La beneficiària de la subvenció va exhibir el film en versió castellana, fet davant del qual d'administració revoca la subvenció. Impugnat aquest acte, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma la legalitat de l'acte administratiu de revocació. La recurrent presenta recurs davant del TS però aquest el desestima no per causa juridicolingüística: si s'accepten unes condicions per rebre una subvenció, després s'han de complir.

TS

25/juny/1999, sala contenciosa administrativa

Manuel Goded Miranda

El lletrat de l'estat impugna algunes previsions de caràcter lingüístic contingudes en el IX ARCEPAFE, en concret l'acord del Ple de l'Ajuntament de Gernika-Lumo, que atorgava eficàcia a l'acord esmentat. L'advocat de l'estat al·lega que es vulneren els articles 3, 14 i 139 de la Constitució i 6 de l'Estatut d'Autonomia del País Basc en la mesura que preveu ajudes o compensacions horàries o econòmiques per a qui seguisca cursos de perfeccionament del basc i, en canvi, no es preveu res respecte del castellà. El TS desestima la pretensió de l'estat pels termes genèrics en què es formula i perquè la qüestió no ha estat al·legada ni debatuda pel tribunal d'instància.

TS

24/maig/1999, sala contenciosa administrativa

Mariano Baena del Alcázar

Es referix a tres acords municipals mitjançant els quals s'aprovava, amb matisacions o sense, una denominada «ordenança tipus dels municipis bascoparlants». El TS cassa les sentències del TSJPB, tot acceptant majoritàriament les tesis de l'advocat de l'estat, qui va complir l'ordre del governador civil d'impugnar les ordenances municipals.

TS

22/juny/1999, sala contenciosa administrativa

Antonio Martí García

Es referix a l'ordenança aprovada per l'Ajuntament de Lizartza. Des de la perspectiva sociolingüística, segons la sentència objecte de recurs, només l'1,5% dels empadronats utilitza la llengua castellana al municipi de Lizartza. Aquesta dada, però, no té cap tipus de significació per al tribunal, ja que expressament afirma que decidix «independientemente» de la dada esmentada.

TS

1/juliol/1999, sala contenciosa administrativa

Mariano Baena del Alcázar

Es referix a una sentència del TSJPB relativa a l'Ordenança Municipal de l'Èuscar a l'Ajuntament de Mallabia. El reglament que ara es comenta va ser adequat a la Llei 10/1982, de Normalització de l'Ús de l'Èuscar però va ser impugnat per l'advocat de l'estat. La sentència del TSJPB va estimar parcialment el recurs contra els articles 4, 6 i 34 i va declara que sobre els articles 7 i 10 l'estat no era competent i va desestimar la pretensió d'anul·lar la resta de l'articulat. L'advocat va presentar recurs de cassació

TS

15/octubre/1999, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

S'enjudicia l'acord del CGPJ de 25 de febrer de 1998, segons el qual reglamentàriament s'han de determinar els criteris de valoració sobre el coneixement de l'idioma i del dret civil especial o foral de les comunitats autònomes que en tinguen com a propis, com a mèrit preferent en els concursos per a òrgans jurisdiccionals del seu territori. La major part de les associacions judicials hi interposaren recurs basant-se en la vulneració del principi d'igualtat. El raonament que el tribunal oposa a les al·legacions de la recurrent sobre la desproporció és la mateixa exposició de motius de l'acord objecte de recurs.

TS

21/octubre/1999, sala 3ª

Fernando Martín González

S'enjudicia l'acord del CGPJ de 25 de febrer de 1998, segons el qual reglamentàriament s'han de determinar els criteris de valoració sobre el coneixement de l'idioma i del dret civil especial o foral de les comunitats autònomes que en tinguen com a propis, com a mèrit preferent en els concursos per a òrgans jurisdiccionals del seu territori. El recurrent es basa en la vulneració del dret a l'accés a càrrecs i funcions públics en condicions d'igualtat de l'article 23.2 de la Constitució. El TS, però, avala el tracte desigual justificat en l'objectiu de preservar la diferència que és precisament el que pretén protegir el principi d'igualtat.

TS

25/juny/1999, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

L'advocat de l'estat recorre en cassació contra la sentència d'instància que resol el recurs formulat contra l'acord de la Mancomunitat de l'Alt Deba. El lletrat de l'estat al·lega que la matèria lingüística regulada excedix l'àmbit de la potestat reglamentària i convencional dels ens locals, a la qual cosa el tribunal respon que això no és cert, i l'únic que cal és que es respecten les normes superiors.

TS

23/juliol/1999, sala 3ª

Antonio Martí García

L'Ajuntament de Castro de Rei (Galícia) adopta un acord en el qual es declara el gallec com a idioma oficial de la corporació en tots els seus àmbits de relació. Impugnat per l'advocat de l'estat, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ anul·la l'acord municipal. Contra aquesta sentència la Junta de Galícia interposa recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, el qual ratifica la sentència d'instància.

TS

6/juliol/1999, sala 3ª

Juan José González Rivas

L'objecte d'aquesta sentència són les bases d'una convocatòria de proves selectives per a la provisió de places vacants de personal laboral, en què la prova de basc tenia caràcter voluntari i una puntuació de 0 a 20 punts. El recurs és presentat per l'advocat de l'estat contra la sentència d'instància que prèviament havia desestimat la pretensió anul·latòria del recurrent.

TS

17/gener/2000, sala 3ª

Rafael Fernández Montalvo

El TS enjudicia la qüestió de l'etiquetatge, concretament dels productes alimentaris. En aquest cas, però, no es dilucida un conflicte de dret lingüístic pròpiament dit, sinó la pertinència de dictar una norma (de caràcter lingüístic) sense la intervenció de l'entitat recurrent ni del Consell d'Estat.

TS

26/gener/2000, sala contenciosa administrativa

Rodolfo Soto Vázquez

L'Ajuntament de Lekeitio va aprovar una ordenança reguladora de la tipologia dels municipis bascoparlant que va ser impugnada per l'advocat de l'estat i el TSJPB va declarar contraris a dret una sèrie d'articles. Això va motivar que l'ajuntament presentara un recurs de cassació que va ser estimat només en relació amb l'article 33 de l'ordenança, que preveu la possibilitat de comprovar el coneixement de la llengua basca dels aspirants a una plaça de funcionari local.

TS

18/gener/2000, sala contenciosa administrativa

Fernando Martín González

L'advocat de l'estat va impugnar un acord de l'Ajuntament de Tolosa que aprovava les bases d'una convocatòria, mitjançant concurs oposició, per cobrir una plaça de funcionari municipal, personal d'oficis, en la qual s'exigia el coneixement d'èuscar. La sala contenciosa administrativa del Tribunal de Justícia de Navarra va estimar el recurs i l'ajuntament va presentar un recurs d'apel·lació que el tribunal desestima.

TS

10/febrer/2000, sala contenciosa administrativa

Mariano Baena del Alcázar

L'advocat de l'estat va interposar un recurs contra un acord de l'Ajuntament de Baliarrain, d'aprovació definitiva dels estatuts de la mancomunitat de municipis euskalduns, en què s'establia que l'idioma oficial dels ajuntaments que s'hi adheriren era l'èuscar, que els ciutadans tenien el dret de rebre únicament en èuscar les publicacions i anuncis provinents dels ajuntaments i que l'ensenyament que s'impartira en el municipi havia d'atendre el model lingüístic de l'èuscar. El TS estima el recurs de cassació interposat pel lletrat de l'estat però se centra en un altre tema: si un ajuntament pot constituir una determinada mancomunitat però no si els estatuts de la mancomunitat són constitucionals o no.

TS

21/febrer/2000, sala 3ª

Manuel Delgado-Iribarren Negrao

Un decret del Consell de la Generalitat Valenciana va canviar la denominació del municipi Vall de Uxó per Vall d'Uixó. Un grup de regidors de l'ajuntament va interposar un recurs contra aquesta resolució perquè consideraven que en este supòsit no era aplicable el Decret 74/1984 sinó els articles del Reglament de Població i Demarcació, d'acord amb els quals era preceptiu un informe de la Reial Acadèmia de la Història. Aquesta argumentació va ser recollida pel TSJCV. La Generalitat va interposar-hi recurs, en què al·legava la vulneració de la competència autonòmica, en virtut de la qual calia aplicar el Decret 74/1984, pel qual es regula el procediment per a l'alteració dels normes dels municipis.

TS

8/març/2000, sala contenciosa administrativa

Rodolfo Soto Vázquez

L'acord del Ple de l'Ajuntament d'Aizarnazabal decidí no remetre al governador civil cap acta dels plens que s'han realitzat o que es realitzen, cosa que fou objecte de recurs per l'advocat de l'estat. La sentència del TSJPB, a partir d'una argumentació literal va desestimar el recurs ja que la llei de 2 d'abril de 1985 només demana que es remeta una còpia o extracte de les actes, però no l'acta original que és el que expressament es diu que no es vol fer a l'acord municipal.

TS

16/maig/2000, sala contenciosa administrativa

Fernando Ledesma Bartret

L'Asociación Centro Cultural M. va impugnar una sèrie d'articles del Decret 100/1990, aprovat pel Govern Balear, que regula l'ús de les llengües oficials de l'administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El TSJIB va desestimar el recurs i la part demandant va presentar un recurs de cassació que el TS considera que no s'havia d'haver admés i que no n'escau la presentació bàsicament per la «defectuosa formulació de l'escrit de preparació del recurs de cassació».

TS

9/març/2000, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

Resol la impugnació de les previsions lingüístiques que conté el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents Judicials. Com que ha n'hi ha moltes sentències sobre la mateixa qüestió, ens remetem a la sentència de 13 d'abril de 1998.

TS

15/març/2000, sala 3ª

Pedro Antonio Mateos García

El TS resol el recurs contenciós administratiu presentat per la Generalitat de Catalunya contra l'article 36.1 del Reglament del Registre Mercantil, que establix que «els assentaments del registre s'han de redactar en llengua castellana, ajustats als models oficials aprovats i a les instruccions impartides per la Direcció General dels Registres i del Notariat». Aquesta norma ja va ser enjudiciada en la STC 87/1997, de 24 d'abril.

TS

27/març/2000, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

Es referix al dret dels pares a escollir la llengua vehicular d'ensenyament al País Valencià. La resolució contrària que adopta el TS respecte de la decisió de la Generalitat Valenciana de no acollir la pretensió dels pares que els seus fills cursaren l'ensenyament en una línia castellana, respon bàsicament a l'actitud contradictòria de la mateixa administració educativa. El TS manté la doctrina segons la qual no existix el dret a escollir la llengua vehicular en el centre educatiu que s'esculla.

TS

28/abril/2000, sala 3ª

Fernando Martín González

L'Asociación Gallega para la Libertad del Idioma va impugnar el Decret 247/1995, de 14 de setembre, de la Conselleria d'Educació de la Xunta de Galícia, relatiu a l'ús de la llengua en l'ensenyament. El TSJ va acollir en part el recurs. L'associació recorre en cassació i invoca la vulneració d'articles de la CE atés que es produïx discriminació dels nens amb llengua materna espanyola respecte dels que són de llengua gallega. Tot i que el TS considera que els arguments del recurrent no s'adeqüen al que és una cassació, opta per aplicar la doctrina de la STC 337/1994, de 23 de desembre.

TS

26/gener/2000, sala 3ª

Rodolfo Soto Vázquez

Aquesta sentència conté un incís com a mínim peculiar sobre la llengua de publicació del decret debatut. Concretament assenyala que «el text del Decret de 12 de juliol de 1991, tant en llengua gallega com castellana, resulta únicament aplicable a les activitats pesqueres...». Més aviat sembla un recurs per reforçar l'argumentació de la sala, que així deixa clar que ha consultat totes dues versions.

TS

6/juliol/2000, sala 3ª

Fernando Martín González

El Sindicat Independent ANPE interposa recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 2112/1998, pel qual es regulen els concursos de trasllat per a la provisió de places corresponents als cossos docents no universitaris. Segons ANPE, l'article 3 impedix l'exercici del dret a la mobilitat dels funcionaris docents envers les comunitats autònomes on existix una segona llengua oficial, distinta del castellà. El TS assenyala que en cap cas, l'article 3 vulnera ningun precepte constitucional o de legalitat ordinària sinó que, al contrari, s'ajusta al dret...

TS

25/setembre/2000, sala tercera contenciosa administrativa

Rafael Fernández Montalvo

Resol el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament de la Corunya, contra la sentència de 28 de juliol de 1994, del Tribunal Superior de Justícia de Galícia que va donar la raó a la Mesa pola normalización lingüística, la qual havia reclamat contra l'entitat local perquè utilitzava la denominació de «La Coruña» en compte del nom oficial d'«A Coruña». El TS no admet la cassació i imposa les costes a l'Ajuntament. La qüestió plantejada no és de gran rellevància però la sentència del TS fa una anàlisi dels principals conceptes del dret lingüístic segons el marc constitucional vigent, cosa que dóna molt d'interés a la resolució.

TS

2/octubre/2000, sala 3ª

Francisco Trujillo Mamely

Segons l'article 254 del projecte estatutari, les publicacions editades pel Servei de Publicacions de la Universitat relatives a investigacions universitàries i a d'altres obres d'interés cultural i científic es farien «en el cas del gallec per l'opció ortogràfica escollida». La Xunta argumentà que la disposició contradeia les normes estatals i autonòmiques que fixen el règim de doble oficialitat de l'idioma gallec i castellà. El TS desestima el recurs de cassació amb una clara intenció de no intervindre en la polèmica filològica sobre les normes ortogràfiques aplicables a les publicacions científiques.

TS

9/octubre/2000, sala 3ª

Mariano Baena de Alcázar

És la continuació del conflicte jurisdiccional sostingut per la representació de l'estat contra els reglaments d'ús de l'èuscar aprovats per municipis del País Basc. Es tracta ara de l'ordenança municipal de l'Ajuntament d'Alegia relativa a l'ús de l'èuscar.

TS

27/octubre/2000, sala 3ª

Mariano Baena de Alcázar

L'objecte de la sentència és l'acord del ple de l'Ajuntament d'Aizarnazabal relatiu a l'aprovació dels estatuts de la mancomunitat de municipis euskalduns. El TS estima els recursos de cassació interposats per l'advocat de l'estat i adduïx la manca de competència dels municipis afectats per constituir una mancomunitat que tinga com a finalitat el foment i el desenvolupament de l'èuscar.

TS

12/desembre/2000, sala 3ª

Antonio Martí García

L'objecte de la sentència és l'acord del ple de l'Ajuntament de Lizartza relatiu a l'aprovació dels estatuts de la mancomunitat de municipis euskalduns. El TS estima els recursos de cassació interposats per l'advocat de l'estat i adduïx la manca de competència dels municipis afectats per constituir una mancomunitat que tinga com a finalitat el foment i el desenvolupament de l'èuscar.

TS

12/novembre/2000, sala 3ª

Mariano Baena de Alcázar

Es tracta d'un recurs de cassació dirigit contra la sentència del TSJPB que estimava només parcialment la impugnació d'una ordenança relativa a l'ús de l'èuscar, aprovada per l'Ajuntament de Leaburu-Gaztelu. Aquesta sentència és pràcticament coincident amb la del 9 d'octubre de 2000.

TS

14/desembre/2000, sala 3ª

Segundo Menéndez Pérez

La sala contenciosa administrativa del TS desestima el recurs de cassació interposat pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics contra la Sentència de l'Audiència Nacional, desestimatòria de la impugnació de l'Ordre de 14 d'octubre de 1991 sobre homologació de títols estrangers de farmacèutics i metges especialistes. La pretensió adduïda pel recurrent és que se declare la nul·litat de l'ordre impugnada atés que no establix el requisit del coneixement suficient de l'espanyol per a l'exercici de la professió farmacèutica.

TS

12/desembre/2000, sala 2ª

Julián Sánchez Melgar

La qüestió suscitada es referix a la problemàtica que planteja l'adveració de les transcripcions de converses enregistrades en idiomes estrangers emprades com a prova en el marc del procés penal. En la sentència actual, el TS es proposa establir una doctrina jurisprudencial clara per resoldre aquests casos.

TS

27/setembre/2000, sala 3ª

Ramón Trillo Torres

L'advocat de l'estat porta davant del TS l'acord de l'Ajuntament de Derio pel qual s'aprova l'aplicació com a reglament de personal de l'ajuntament el IX ARCEPAFE (Acord regulador de les condicions d'ocupació del personal de l'administració local i foral d'Euskadi). El lletrat de l'estat qüestiona la legalitat de la no-previsió d'ajuts o compensacions horàries o econòmiques per al perfeccionament del castellà, i adduïx el deure constitucional de conéixer-lo. El TS rebutja el recurs de cassació.

TS

30/gener/2001, sala 3ª

Nicolás Maurandi Guillén

Aquesta sentència enjudicia un recurs contenciós administratiu contra un acord que desplegava l'article 341.2 de la LOPJ, que obliga a determinar reglamentàriament els criteris de valoració del coneixement de l'idioma i del dret civil foral o especial de les comunitats autònomes que en tinguen de propi. El TS confirma la plena validesa de la regulació aprovada pel CGPJ.

TS

22/febrer/2001, sala 3ª

Manuel Campos Sánchez-Bordona

El pare de dos estudiants d'ensenyament bàsic del col·legi públic L. de València-el Saler impugna l'Ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana per la qual s'establix el catàleg de llocs de treball en centres públics d'ensenyament general bàsic, preescolar i ensenyament especial, perquè en l'esmentat col·legi no tot el professorat estava capacitat per a impartir algunes assignatures en valencià. La sentència no entra a analitzar el fons de l'assumpte ja que acull l'argumentació de la sentència d'instància en la qual s'inadmetia el recurs per la manca de legitimació del recurrent.

TS

9/juliol/2001, sala 3ª

Juan Antonio Xiol Rius

El recurs es dirigix contra l'acord del Ple de 17 de maig de 1991 de l'Ajuntament de Muntibar, pel qual aquest ajuntament va aprovar els estatuts de la Mancomunitat de municipis euskalduns, si bé allò que finalment torna a discutir-se és l'adequació a la legalitat d'aquesta darrera entitat. Sobre la mateixa qüestió ja s'ha pronunciat en reiterades ocasions el Tribunal Suprem.

TS

19/setembre/2001, sala 3ª

Óscar González González

L'Ajuntament de la Corunya impugna la inscripció registral de la denominació A Coruña com a topònim del municipi anteriorment inscrit com La Coruña. El TSJ ja havia rebutjat el recurs de la corporació municipal contra la resolució del Ministeri per a les Administracions Públiques, de l'any 1992, que formalitzava la nova denominació en el Registre d'Entitats Locals. El TS confirma la sentència d'instància i desestima el recurs de cassació.

TS

27/novembre/2001, sala 3ª

Nicolás Maurandi Guillén

El TS desestima un recurs de cassació interposat pel Consell General Nacional de Col·legis de Funcionaris de l'Administració Local amb Habilitació de Caràcter Nacional contra la Sentència de la secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 27 de maig de 1997, i confirma la validesa del Decret 14/1994, de 8 de febrer, sobre exigència de coneixements de català en els concursos per a la provisió de llocs de treball reservats als funcionaris locals d'habilitació de caràcter estatal.

TS

4/juny/2002, sala 3ª

Mariano Baena de Alcázar

Resol una impugnació de la Norma general d'etiquetatge dels productes alimentaris. El TS seguint la doctrina del TC establix el criteri de la llengua comprensible per al consumidor, com també la necessitat que en l'aplicació de la norma europea s'ha de respectar l'estructura composta de l'estat. Cal destacar el vot dissident d'un dels magistrats de la Sala, que entén que la llengua comprensible només pot ser una de les llengües oficials a la Unió Europea.

TS

12/juny/2002, sala 3ª

Óscar González González

La qüestió controvertida és la competència exclusiva de la Xunta per determinar el nom del municipi. Més enllà de la qüestió competencial, el TS, recollint la jurisprudència de la STS de 25 de setembre de 2000, acull el criteri segons el qual la declaració del gallec com a llengua pròpia de Galícia justifica que els topònims tinguen com a única forma oficial la gallega.

TS

4/octubre/2002, sala 3ª

Nicolás Maurandi Guillén

Resol la impugnació de l'associació Plataforma por la Lengua Balear. Rebutja la impugnació d'un decret de les Illes Balears que establix el règim lingüístic de l'ensenyament no universitari (ensenyament del català i en català), que instituïx el català com a llengua pròpia de l'àmbit. Basa l'argumentació en el fet que el decret és el desplegament de les previsions estatutàries sobre la llengua i de la Llei de normalització lingüística de les Illes, que avala i impulsa un règim preeminent per a la llengua catalana en virtut del mandat de normalització.

TS

7/octubre/2002, sala 3ª

Manuel Goded Miranda

El supòsit origen d'aquesta sentència és una sol·licitud adreçada per l'Asociación por la Lengua Española en la Administración de Justicia i d'altres al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en què demanaven que TV3 i el Canal 33 emeteren quotes de programació en llengua espanyola. El TS no acull el recurs perquè entén que el principi d'igualtat no es violenta perquè una part de l'oferta televisiva siga en català, ni tampoc es lesiona el dret a rebre lliurement la informació, atés que aquest dret actua respecte de la informació donada, no respecte de la que l'oient creu que vol, i que la mateixa informació es pot rebre per molts altres mitjans en castellà.

TS

15/octubre/2002, sala 3ª

Juan José González Rivas

Resol un recurs presentat per un advocat contra la retolació en català del Palau de Justícia de Barcelona. Els recurrents sostenien que comportava una vulneració del dret a la igualtat i de la llibertat d'informació la decisió de la Conselleria de Justícia relativa a retolar en català la seu del màxim òrgan jurisdiccional a Catalanya. El TS ratifica la competència lingüística de la Generalitat en relació amb els mitjans materials al servei de l'administració de justícia a Catalunya.

TS

30/octubre/2002, sala 3ª

Mariano Baena del Alcázar

El TS aborda la qüestió lingüística arran d'un tema d'estrangeria, en concret, davant la denegació d'un permís de treball a un marroquí; entre altres arguments, el recurrent al·lega la importància del coneixement de l'àrab per ocupar el lloc i el Tribunal accepta indirectament l'al·legació.

TS

15/novembre/2002, sala 1ª

Teófilo Ortega Torres

Dos veïns d'una comunitat de propietaris van presentar un recurs davant del Jutjat de Primera Instància de Cartagena, pel qual sol·licitaven que es declarara la nul·litat radical d'una junta general ordinària en la qual s'utilitzà l'idioma anglés. El tema principal que s'hi analitza és en quina mesura la declaració d'oficialitat de la llengua castellana produïx efectes en les relacions jurídiques privades, concretades ací en el funcionament de les comunitats de propietaris regulades per la Llei de la propietat horitzontal, la qual no conté previsions explícites sobre els aspectes lingüístics. Com que es garantia la comunicació en castellà al recurrent, el TS, a diferència de l'Audiència Provincial, no acull la pretensió que s'hagen de fer les reunions forçosament en castellà.

TS

25/gener/2003, sala 3ª

Juan José González Rivas

La sentència reflectix la importància del reconeixement del mèrit de conéixer les llengües pròpies i el dret civil propi per triar la plaça preferida pel jutge. L'objecte concret del litigi, però, té poc interés des del punt de vista de la innovació del dret lingüístic.

TS

23/maig/2003, sala 3ª

Óscar González González

Tracta el règim lingüístic del Registre de la Propietat Industrial pel que fa a la inscripció de documents relatius a una patent europea redactats en un idioma no oficial a l'estat espanyol. El Tribunal n'exigix la traducció al castellà sense fer cap esment de les altres llengües oficials a l'estat, amb la qual cosa se seguix indirectament la doctrina establida en la STC 103/1999, de 3 de juny, sobre la Llei de marques, que exigia la traducció al castellà dels documents presentats al Registre en alguna de les llengües oficials no castellanes.

TS

15/març/2006, sala 3ª [sentència]

Nicolás Maurandi Guillén

Anul·la l'ordre de 22 de desembre de 1995 (i la sentència del TSJ valencià que l'avalava) per la qual es derogaven alguns apartats de l'article 4 de l'ordre de 16 d'agost de 1994 sobre homologació i revalidació dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià, amb la qual cosa hauria de tornar a vigir completament l'ordre del 1994, que revalidava els títols de coneixements lingüístics de la Junta Avaluadora de Llengua Catalana (Illes Balears) i de la Junta Permanent de Català (Catalunya), tot i que el conseller de Cultura Font de Mora Turón (del Partit Popular) ha anunciat que interposarà un recurs contra la decisió del Suprem.

TS

5/setembre/2007, ... [notícia]

...

El tribunal anul·la un acord del CGPJ —contra el qual havia recorregut l'associació JpD— i obliga que el coneixement de les llengües cooficials —català, èuscar i gallec— siga un mèrit preferent per a la provisió de places en les respectives comunitats on estos idiomes tenen l’esmentat estatus.

TS