Legislació lingüística - cdlpv

Tribunal Constitucional

SENTÈNCIA

PONENT

COMENTARI

TRIBUNAL

42/1981, 21 desembre; BOE 14 gener

Rafael Gómez-Ferrer Morant

L'exigència que el personal tècnic bibliotecari haja de tindre la formació i la titulació que exigixen l'Escola de Bibliologia de Barcelona o el Consell de Govern de la Generalitat envaïx competències exclusives de l'estat en matèria de funció pública.

TC

6/1982, 22 febrer; BOE 22 març

Plácido Fernández Viagas

A pesar que Catalunya i el País Basc tenen competències per a adoptar les mesures necessàries que asseguren el coneixement de les seues llengües oficials i crear les condicions que en possibiliten l'ús normal, oficial i en pla igualitari, això no limita ni elimina la competència exclusiva de l'estat per a garantir els drets lingüístics i els deures constitucionals de tots els espanyols, entre els quals es troba el de conéixer la llengua de l'estat i el dret de rebre l'ensenyament en la llengua oficial de l'estat.

TC

76/1983, 5 agost; BOE 18 agost

Gloria Begué Antón

L'incís final de l'apartat a de l'article 32.2 de la LOAPA que determina que en la provisió de vacants de funcionaris en les comunitats autònomes on hi haja una altra llengua oficial a més de l'estatal, l'administració ha de tindre en compte aquest fet «en funció de la implantació real d'aquesta», és inconstitucional, ja que la valoració d'aquest mèrit no s'ha de fonamentar en la implantació de la llengua en qüestió sinó en la necessària garantia del dret a usar-la.

TC

87/1983, 27 octubre; BOE 2 desembre

Ángel Latorre Segura

L'estat no s'ha excedit en fixar 16 hores per a l'ensenyament del castellà en el cicle mitjà d'EGB, d'un total de 25, ja que encara en queden 9, és a dir, un terç del conjunt, quantitat raonable perquè el Govern Basc puga organitzar en eixe temps l'ensenyament de l'èuscar.

TC

88/1983, 27 octubre; BOE 2 desembre

Rafael Gómez-Ferrer Morant

L'estat no s'ha excedit en fixar 17,5 hores per a l'ensenyament del castellà en el cicle superior d'EGB, d'un total de 25, ja que encara en queden 7,5, és a dir, un 30% del conjunt, quantitat raonable perquè el Govern Basc puga organitzar en eixe temps l'ensenyament de l'èuscar.

TC

5/1984, 24 gener; BOE 18 febrer

Gloria Begué Cantón

El dret a la defensa comprén el dret de qualsevol persona acusada a ser assistida per un intèrpret quan no comprenga o no puga expressar-se fluidament en l'idioma utilitzat pel tribunal (article 24 de la Constitució; article 14.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i article 6.3 del Conveni per a la protecció dels drets i llibertats fonamentals), dret que, per altra part, ja apareix recollit en els articles 398, 440, 441 i 785 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

TC

154/1985, 12 novembre; BOE 26 novembre

Ángel Latorre Segura

Correspon a l'estat la titularitat exclusiva de les competències per a la creació i habilitació en l'estranger de centres col·laboradors d'institucions públiques d'educació a distància; però això no exclou la possibilitat d'acords de col·laboració entre estat i comunitats autònomes perquè els seus òrgans utilitzen les instal·lacions creades o habilitades, tenint en compte també les peculiaritats lingüístiques i culturals dels diversos pobles d'Espanya.

TC

30/1986, 20 febrer; BOE 21 març

Antonio Truyol Serra

El dret de les minories lingüístiques a usar el seu propi idioma s'ha d'entendre limitat a l'àmbit geogràfic de la comunitat autònoma en què la seua oficialitat té plens efectes; per tant, fora de la comunitat autonòmica no hi ha el dret a manifestar-se davant dels òrgans públics en la llengua oficial d'aquella.

TC

82/1986, 26 juny; BOE 4 juliol

Antonio Truyol Serra

El govern espanyol interposa recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la llei del Parlament Basc sobre normalització de l'ús de l'èuscar. El Tribunal Constitucional analitza la problemàtica derivada de la cooficialitat lingüística.

TC

83/1986, 26 juny; BOE 4 juliol

Antonio Truyol Serra

Recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel govern espanyol contra la llei del Parlament Català sobre normalització lingüística de Catalunya. Reitera els arguments que àmpliament recollia la Sentència número 82/1986 i afig tota una sèrie de consideracions.

TC

84/1986, 26 juny; BOE 4 juliol

Antonio Truyol Serra

Recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel govern espanyol contra la llei del Parlament Gallec sobre normalització lingüística de Galícia. Reitera els arguments que àmpliament recollia la Sentència número 82/1986 i afig tota una sèrie de consideracions.

TC

137/1986, 6 novembre; BOE 18 novembre

Luis Díez-Picazo y Ponce de León

La imposició de l'èuscar com a llengua en què ha d'impartir-se l'ensenyament en els centres públics del País Basc viola el principi d'igualtat davant de la llei (article 14), així com els articles 3, 139 i 149.1.1 de la Constitució, pel seu caràcter discriminatori, a més d'envair l'àmbit de les competències exclusives de l'estat.

TC

2/1987, 21 gener; BOE 10 febrer

Miguel Rodríguez-Piñero y Bravo-Ferrer

El dret a l'ús d'una llengua oficial amb la conseqüència que comporta en relació amb el dret a ser assistit d'intèrpret, és un dret d'aplicació progressiva, d'acord amb les possibilitats de l'administració en cada moment, i no pot ser exigit totalment de forma immediata. La falta de declaració oral per no voler expressar-se en castellà, no pot ser al·legada com a indefensió ocasionada per l'organisme penitenciari.

TC

74/1987, 25 maig; BOE 9 juny

Ángel Latorre Segura

El TC modifica parcialment la doctrina basca sobre el dret a ser assistit per intèrpret, que va mantindre en la Sentència número 2/1987. Ara considera que aquest dret deriva del desconeixement de l'idioma castellà i de la impossibilitat subsegüent de relacionar-se de forma comprensible amb l'administració pública. En conseqüència, equiparant estrangers i espanyols que al·leguen ignorància o coneixement insuficient del castellà, el dret a ser assistit per intèrpret és aplicable amb independència del lloc en què es produïsquen les diligències.

TC

69/1988, 19 abril; BOE 5 maig

Eugenio Díaz Eimil

El TC considera que, davant de l'al·legació de competència lingüística que formula la Generalitat de Catalunya en relació amb l'etiquetatge dels productes que es comercialitzen a Catalunya, l'article 3.3 del seu estatut no enuncia una norma competencial sinó que expressa un mandat o deure que pesa sobre els òrgans autonòmics perquè amb ocasió de les seues competències assolisquen l'objectiu de normalització lingüística marcat en aquell precepte estatutari.

TC

80/1988, 28 abril; BOE 25 maig

Carlos de la Vega Benayas

El TC considera que, davant de l'al·legació de competència lingüística que formula la Junta de Galícia en relació amb l'etiquetatge dels productes que es comercialitzen a Galícia, el mandat de normalització no conferix competència específica a la comunitat autònoma davant de l'estat sinó només un mandat o compromís de promoció de la normalització lingüística en atenció a l'exercici de les seues competències.

TC

123/1988, 23 juny; BOE 12 juliol

Luis López Guerra

Recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel govern espanyol contra la llei del Parlament Balear sobre normalització lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears. El TC reitera els arguments utilitzats en les sentències 82, 83 i 84 de 1986.

TC

74/1989, 24 abril; BOE 22 maig

Francisco Tomás y Valiente

Davant el decret de la Generalitat de Catalunya que determina el text que ha de prevaldre, a falta d'estipulació al respecte, quan hi haja algun dubte d'interpretació de les escriptures públiques atorgades en castellà i en català, el TC afirma que la Generalitat pot, no només permetre expressament o recomanar l'ús del català en les escriptures públiques, sinó també valorar-ne l'ús.

TC

195/1989, 27 novembre; BOE 5 gener 1990

Francisco Rubio Llorente

El pare d'un alumne de Castelló invoca discriminació lingüística perquè l'únic centre on s'ensenya valencià està ubicat fora del nucli urbà. Segons el TC, el recurrent ha pogut exercir la seua opció lingüística i ha tingut a la seua disposició els mitjans d'instrucció existents. El fet que només hi haja un centre de la seua preferència i que estiga lluny, no comporta cap dret inconstitucional.

TC

19/1990, 12 febrer; BOE 1 març

Álvaro Rodríguez Bereijo

L'associació de pares d'alumnes d'un col·legi públic de Castelló planteja discriminació lingüística perquè l'únic centre on s'ensenya valencià està ubicat fora del nucli urbà. Segons el TC, el recurrent ha pogut exercir la seua opció lingüística i ha tingut a la seua disposició els mitjans d'instrucció existents. El fet que només hi haja un centre de la seua preferència i que estiga lluny, no comporta cap dret inconstitucional.

TC

56/1990, 29 març; BOE 4 maig

Eugenio Díaz Eimil, Luis López Guerra i José Vicente Gimeno Sendra

El Parlament de Catalunya, la Junta de Galícia i el Govern Basc impugnen l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula l'ús de les distintes llengües de l'estat espanyol en l'àmbit de l'administració de justícia. Segons el TC ens trobem davant d'una competència concurrent de manera que tant l'estat com les autonomies poden incidir en la regulació sobre la matèria d'acord amb el repartiment general de competències.

TC

205/1990, 13 desembre; BOE 10 gener 1991

Luis López Guerra

No és manifesta i inequívoca la inconstitucionalitat de la moció sobre l'ús de les llengües oficials a Espanya en les activitats de la cambra alta, presentada pel Grup Parlamentari Convergència i Unió a la Mesa del Senat.

TC

46/1991, 28 febrer; BOE 27 març

Miguel Rodríguez-Piñero y Bravo Ferrer

Es qüestiona la possible inconstitucionalitat de l'article 34 de la Llei de la Funció Pública Catalana. El TC afirma que la cooficialitat lingüística comporta, entre altres conseqüències, que el català i el castellà han de ser usats preceptivament per l'administració en la forma determinada per la llei. Per altra part, el principi d'igualtat dels espanyols en tot el territori estatal no suposa una monolítica uniformitat de l'ordenament sinó que la potestat legislativa de les comunitats autònomes possibilita que siga distinta la posició jurídica dels ciutadans en les distintes parts del territori nacional. L'exigència del coneixement de català és un requisit justificat i equitatiu per a l'eficàcia de l'administració autonòmica.

TC

236/1991, 12 desembre; BOE 15 gener 1992

Eugenio Díaz Eimil

Les inscripcions en matèria de pesos i mesures no es podran fer en català perquè s'han de realitzar en alguna de les nou llengües oficials en les comunitats europees segons les normes del dret comunitari europeu.

TC

337/1994, 23 desembre; BOE 23 gener 1995

Julio Diego González Campos

El TC emet un judici positiu de constitucionalitat sobre el model lingüístic de l'ensenyament no universitari dissenyat pel Parlament de Catalunya en la Llei 7/1983, de normalització lingüística. Es debat la validesa de les normes reglamentàries que apliquen un sistema educatiu determinat denominat de conjunció lingüística o bilingüisme integral («immersió lingüística»). El TC ha deixat ben clar que les comunitats autònomes, d'acord amb les seues competències de caràcter polític poden variar el feix de drets subjectius dels ciutadans. La situació jurídica d'un ciutadà en una comunitat autònoma amb règim de doble oficialitat és diferent de la del mateix ciutadà en una comunitat autònoma en la qual l'única llengua oficial és la castellana. Per això, com que la situació és diferent, el tractament ha de ser diferent.

TC

27/1996, 15 febrer; BOE

José Gabaldón López

El TC no atorga l'emparament electoral demanat per un grup polític asturià que havia presentat part de la documentació en bable, raó per la qual no va ser proclamada la seua candidatura i no va poder presentar-se a les eleccions generals. El tribunal basa la seua argumentació en el caràcter no oficial del bable, cosa que és criticada per un vot particular conjunt de tres magistrats que advoquen pel reconeixement de la candidatura electoral.

TC

67/1996, 18 abril

Carles Viver i Pi-Sunyer

Sobre l'etiquetatge de substàncies i productes que intervenen en l'alimentació d'animals en què se sosté que quan es diu que es redactaran «en llengua oficial de l'estat espanyol» no es referix solament a la llengua castellana sinó que en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials l'esmentat mandat pot indicar qualsevol de les dues. Però aquesta singular posició del tribunal, sense vots particulars, a durat poc a fe de la sentència del TC 147/1996, en la qual entén que la susdita expressió es referix només a la llengua castellana.

TC

147/1996, 19 setembre

Pedro Cruz Villalón

Resol negativament el conflicte de competències promogut pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya contra el Reial Decret 1122/1988, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern, que en l'article 19 disposa que les dades obligatòries de l'etiquetatge dels productes que es comercialitzen a Espanya s'expressaran necessàriament almenys en la llengua espanyola oficial de l'estat.

TC

192/1996, 20 novembre

Enrique Ruiz Vadillo

Un pres presenta un recurs d'empara, en virtut de la defensa del dret fonamental a la tutela judicial, perquè li fou denegada la seua pretensió de traduir les paraules que pronuncià en gallec, considerades ofensives pel funcionari de presons al qual anaven destinades. L'advocat de l'estat i el Ministeri Fiscal al·leguen, en el procés constitucional, que la prova sol·licitada resultava innecessària, atés que la frase pronunciada presenta una significació tan òbvia, per la similitud amb el castellà, que qualsevol persona és capaç de traduir-la.

TC

75/1997, 21 abril

Rafael de Mendizábal Allende
Vot particular: José Gabaldón López

El TC resol el recurs d'empara formulat per la Universitat de València, en defensa del seu dret fonamental a l'autonomia, contra les sentències judicials que li impedien utilitzar la denominació idiomàtica «acadèmicament català» en els estatuts i altres disposicions universitàries. L'intèrpret constitucional sanciona la legitimitat de l'expressió emprada per definir la llengua pròpia de la Universitat i assenyala que no és incompatible amb la denominació «valencià» recollida per l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. [Veg. web TC]

TC

87/1997, 24 abril

Carles Viver i Pi-Sunyer

La Generalitat de Catalunya va recórrer per motius lingüístics el Reglament del Registre Mercantil que imposa el castellà com a idioma en el qual es faran els assentaments del Registre. La sentència declara la competència de l'estat per determinar la llengua en la qual s'han de redactar els assentaments del registre mercantil. Ara bé, també ressalta que l'estat ha de pagar la traducció dels documents redactats en català i cercar, en cada cas, els mitjans tècnics adequats per a garantir els drets individuals que es desprenen de l'oficialitat del català.

TC

134/1997, 17 juliol

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

El Consell del govern de les Illes Balears reclama la titularitat de la competència per eximir els alumnes fills de militars de l'obligació de cursar la llengua oficial en el territori autonòmic a l'estat. El TC confirma el blindatge de la competència autonòmica per regular la llengua pròpia en l'àmbit de l'ensenyament. El pronunciament també incidix en les relacions entre l'estat i la comunitat autònoma, ja que en destaca la interdependència quan admet que decisions autonòmiques en matèria lingüística puguen tindre certa incidència en àmbits de la competència estatal.

TC

201/1997, 25 novembre

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

El TC resol un recurs d'emparament formulat per un intern de l'establiment penitenciari de Terol contra diverses resolucions que li impedien comunicar-se telefònicament amb els seus familiars en èuscar. La conclusió que es desprén de la sentència és que el desconeixement de la llengua emprada per l'intern, per part del funcionari que ha de presenciar les comunicacions dels presos, quan així ho determine l'autoritat competent, no pot prevaldre sobre el dret d'aquells a parlar la llengua pròpia amb independència de quina siga aquesta llengua. Per primera vegada, el TC situa la llibertat de tria lingüística sota l'empara del dret a la intimitat.

TC

132/1998, 18 juny

Álvaro Rodríguez Bereijo

Es planteja la distribució de competències sobre denominació i senyalització de les carreteres arran del recurs d'inconstitucionalitat promogut pel president del Govern contra alguns articles de la Llei 2/1989, de 30 de maig, reguladora del pla de carreteres del País Basc. No es discutix en cap moment sinó que s'afirma la competència de la comunitat autònoma per a decidir la denominació i nomenclatura de les carreters.

TC

88/1999, 12 abril; Interlocutòria, sala 2ª

...

El TC examina la possible vulneració del principi d'igualtat i del dret a la tutela judicial efectiva produïda pel fet que les declaracions del demandant en emparament foren fetes en llengua basca però transcrites a l'acta en castellà, a requeriment del jutge. El TC considera que no hi ha discriminació ni indefensió, per la qual cosa resol la inadmissió del recurs per la manca de contingut que justifique la resolució sobre el fons mitjançant una sentència.

TC

50/1999, 6 abril

Carles Viver Pi-Sunyer

Fa referència a la Llei 30/1992, concretament a la qüestió de la llengua utilitzada en els procediments administratius, quan un expedient ha de tindre efectes fora de la comunitat autònoma en què s'ha instruït el procediment. El TC entén que l'exigència de la traducció vulnera el caràcter de llengua oficial, per la qual cosa no és necessària la traducció a la llengua castellana quan no ens movem dins del domini lingüístic d'una altra llengua oficial, tot i que es traspasse una frontera autonòmica.

TC

103/1999, 3 juny

Tomás S. Vives Antón

Respon uns recursos d'inconstitucionalitat contra la Llei 32/1988, de marques. Concretament, l'article 16.3 imposa la redacció en castellà de la sol·licitud i dels altres documents que es presenten davant del Registre de la Propietat Industrial, els quals podran ser presentats, a més a més, en una altra llengua si és oficial en la comunitat autònoma on s'efectua la presentació. Aquesta obligació lingüística no permet als ciutadans de relacionar-se amb les administracions públiques ubicades a la comunitat autònoma amb la llengua de la seua elecció. El TC no accepta aquesta argumentació escudant-se en el fet que el Registre de la Propietat Industrial és un òrgan nacional i únic, dependent de l'estat i amb seu a Madrid.

TC

52/1999, 12 abril

Vicente Conde Martín de Hijas

Un jutge va interrompre la defensa oral d'un advocat perquè la realitzava en llengua catalana, idioma que el jutge afirmava que no entenia. A causa d'aquest fet es va presentar un escrit de recusació i una denúncia per un presumpte delicte d'amenaces contra el jutge. La demanda d'emparament es fonamenta en el fet que la no-protecció efectiva del dret a utilitzar una llengua oficial davant dels tribunals implica una vulneració del dret fonamental a la tutela judicial. El TC no atorga l'emparament perquè considera que les possibles irregularitats comeses en l'àmbit jurisdiccional no necessàriament impliquen una infracció dels drets constitucionals garantits pel recurs d'emparament.

TC

48/2000, 24 febrer

Tomás Vives Antón

La Junta Electoral Provincial d'Astúries va acordar que s'havien de presentar tots els documents en castellà. Transcorregut el termini va proclamar totes les candidatures llevat de la d'Andecha Astur (AA), que la presentà en bable. El TC reconeix que la inadmissió d'una candidatura electoral per estar redactada en una modalitat lingüística vulnera l'article 23 de la CE.

TC

49/2000, 24 febrer

Vicente Conde Martín de Hijas

Davant de l'advertiment de la Junta Electoral, el Bloque de la Izquierda Asturiana va presentar la seua candidatura en castellà però presentà un recurs d'emparament perquè li havien impedit presentar les seues candidatures en llengua asturiana. Com que les candidatures han estat proclamades, el TC diu que el dret fonamental de participació electoral no està en risc i que, per tant, s'han de dirigir a la jurisdicció ordinària.

TC

83/2000, 27 març

Carles Viver Pi-Sunyer

El recurrent en emparament va impugnar judicialment i finalment davant del TC, l'ordre del conseller basc d'Educació de 15 d'octubre de 1993. Entén que la base cinquena vulnera l'article 14 i 23 de la CE perquè va exonerar els interins i els professors contractats temporals del requisit d'acreditar el perfil lingüístic abans de fer-se les proves. No ens trobem en un cas d'impugnació de l'exigència de l'èuscar sinó de la no-exigència a una part dels participants que pot generar discriminació. El TC desestima el recurs d'emparament.

TC

105/2000, 13 abril

Guillermo Jiménez Sánchez

Més de cinquanta diputats del PP van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra determinats preceptes de la Llei orgànica 16/1994, que modificava la Llei Orgànica del Poder Judicial, en concret l'article 231.4 que establia que «les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia...» El TC fa una sentència interpretativa que manté el text de la norma, ja que el declara constitucional, però en canvia el seu contingut, ja que hi afegix alguna limitació més. La sentència recorda que no podrà prohibir-se la traducció si d'aquesta manera s'impedix la realització del dret a la tutela judicial.

TC

383/2003, 1 desembre; interlocutòria, sala 2.ª

...

Tracta del dret a adreçar-se als poders públics i a rebre'n les comunicacions en la llengua oficial pròpia de la comunitat. El TC considera que no existix un dret lingüístic constitucional que es materialitze en la no-discriminació per raó de llengua. Aquesta interlocutòria establix que els ciutadans de comunitats amb llengua pròpia només tenen dret a comunicar-se en aquesta llengua amb les administracions radicades en el territori de la comunitat. Acull un concepte totalment reductiu d'administració radicada en un territori, ja que n'exclou els organismes autònoms encara que tinguen delegació al territori amb llengua oficial pròpia.

TC

33/2003, 13 febrer

María Emilia Casas Baamonde

El TC considera que s'han vulnerat els drets de defensa de l'article 24 de la Constitució Espanyola perquè en un procés judicial s'havia fet servir com a prova incriminatòria unes cintes amb unes converses telefòniques enregistrades que es van mantindre en llengua gallega i l'òrgan jurisdiccional no va ordenar la traducció oficial al castellà de les transcripcions efectuades.

TC