Legislació lingüística - cdlpv

Direcció General de Registres i del Notariat (estatal)

SENTÈNCIA

PONENT

COMENTARI

TRIBUNAL

Resolució 27/juny/1988

Sobre utilització del català en el Registre Civil

Cap la presentació al registre de documents en català així com l'adopció de models bilingües sobre qüestionaris per a declaració de naixement i defunció i comunicats d'enllumenaments de criatures abortives. No obstant això, no pot usar-se el català en les actes del Registre Civil ni, per tant, en els certificats que d'aquestes s'expedisquen.

Direcció General de Registres i del Notariat

Resolució 10/gener/1997

Redacció dels assentaments del Registre Civil

El recurrent pretén que la inscripció del matrimoni es redacte en valencià en un registre civil de la Comunitat Valenciana. La normativa que s'aplica prima la inèrcia del funcionament d'una administració d'un estat monolingüe contra el ple reconeixement de l'oficialitat de les llengües no castellanes. Amb tot, esmenta expressament i per primera vegada, el principi de doble oficialitat com a sinònim del principi constitucional de cooficialitat, ja que no en deriva cap conseqüència per invalidar l'ús exclusiu de la llengua castellana en els registres establerts en comunitats autònomes amb dues llengües oficials.

Direcció General de Registres i del Notariat

Resolució 27/febrer/1998

Consignació «i» entre cognoms

Es tracte de la consignació de la «i» entre els cognoms dels ciutadans catalans en l'assentament del Registre Civil de Balaguer. La jutgessa encarregada denegava la consignació de la partícula copulativa en l'assentament registral però la Direcció General establix que la copulativa forma part integrant dels cognoms catalans.

Direcció General de Registres i del Notariat

Resolució 21/abril/2003

Inscripció de documents en llengua estrangera o en llengua castellana però autoritzats a l'estranger.

El registrador es nega a inscriure una escriptura d'elevació a públic de document privat de compravenda i herència en apreciar l'existència de diversos defectes, entre els quals assenyala que dos documents acreditatius de poders dels representants dels hereus, redactats en llengua castellana, havien estat autoritzats per dos notaris alemanys que reconegueren no entendre aquest idioma. La doctrina formulada per la DGRN s'inspira en la necessitat de cercar criteris d'articulació entre els diferents ordenaments jurídics que faciliten aquestes transaccions.

Direcció General de Registres i del Notariat

Resolució 23/abril/2003

Inscripció de documents en llengua estrangera o en llengua castellana però autoritzats a l'estranger.

La DGRN decidix sobre la pretensió dels recurrents d'inscriure en el Registre Mercantil un document de constitució d'una agrupació europea d'interés econòmic, amb uns documents complementaris que acrediten la representació de les societats agrupades redactats en francés. La registradora rebutja la pretensió i, en seu del recurs, la Direcció ratifica aquesta resolució, primer, per la manca de legalització del document i, segon, perquè no s'hi adjuntava la traducció al castellà.

Direcció General de Registres i del Notariat