Legislació lingüística - cdlpv

Administració local

REGLAMENT DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA VILA D'ONDARA

Article 1.-

1. La Vila d'Ondara té com a llengua pròpia el valencià.

2. L'Ajuntament d'Ondara té com a llengües oficials el valencià i el castellà.

Article 2.-

El present Reglament té com a objectius:

1. Garantir el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'Ajuntament d'Ondara en qualsevol de les llengües oficials, oralment i/o per escrit, i el d'obtindre resposta en la llengua utilitzada.

2. Determinar que el valencià siga la llengua usual de l'Ajuntament d'Ondara i de la seva administració municipal.

3. Fomentar l'ús del valencià en tots els àmbits de la vida ciutadana.

Article 3.-

L'aplicació del present Reglament no podrà comportar cap tipus de discriminació als ciutadans per raó de la llengua oficial que utilitzen davant de l'Administració Municipal.

Article 4.-

L'Ajuntament d'Ondara comptarà dins del seu organigrama amb la figura del Regidor-Delegat de política lingüística, amb les següents funcions:

Promoure l'ús social de la llengua i la seva presència pública, creant un ambient de sensibilització entorn del tema per part dels ciutadans.

Reforçar els lligams que uneixen els valencianoparlants amb la seva llengua, fomentant la consciència i la lleialtat lingüística, combatent la discriminació, promovent un procés real de normalització, amb una actitud reflexiva i crítica, lluitant per la igualtat lingüística.

Dissenyar, ajudar, pressionar i fer possible la normalització real de la nostra llengua.

Vetlar pel compliment de la política institucional en matèria lingüística.

Qualsevol altre objectiu, d'acord amb les especials circumstàncies de cada moment del procés.

Article 5.-

Els àmbits d'actuació de la Regidoria de Política lingüística són els següents:

A) ENSENYAMENT

Estat de la qüestió als Centres Escolars: nivells de coneixement, normalització a nivell intern de l'Escola, i de l'Escola com a capacitadora d'Alumnes (ús i coneixement).

La normalització a l'associació de Pares d'Alumnes i el Claustre.

B) ELS COMERÇOS, EMPRESES I CENTRES DE TREBALL

La Regidoria ha d'encetar una campanya institucional de "La llengua al carrer", que tindrà com a objectiu la valencianització dels comerços, amb diferents fases. Primer analitzar l'estat de la qüestió i donar-se a conèixer (fitxer de comerços i estat de normalització), després caldrà posar en marca els primer canvis (llistats de productes o preus, indicacions, rètols, etc.) i a partir dels resultats d'aquesta fase, caldrà anar endavant.

Un bon pas que pot donar l'Ajuntament per encetar el procés de normalització als comerços i indústries és aprovar la moció sobre bonificació fiscal de la taxa sobre publicitat, en compliment de l'article 30 de la Llei d'ús i també, amb caràcter general, l'article 33 de la mateix llei quan diu: "Els poders públics valencians fomentaran en l'àmbit de la seva competència i d'acord amb el que disposa aquesta llei, l'ús del valencià a les activitats professionals, mercantil, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives.".

En aquest àmbit d'actuació cal fer una referència especial a l'activitat empresarial dels impressors, per la seua tasca de difusors del llenguatge escrit i caldrà tenir un especial tracte amb aquestes entitats, assessorant-les per la normalització lingüística, mitjançant el servei de traducció i correcció de textos.

També caldrà tenir una especial sensibilització per la normalització de l'ús del valencià a totes les associacions, entitats privades, etc., del poble, perquè facen ús de la nostra llengua en la documentació que expedeixen donada la seua importància socio-econòmica al si de la població.

La Regidoria també haurà de desplegar la seua actuació en la conscienciació i assessorament per la retolació interna i externa en la nostra llengua i perquè disposen de material administratiu en valencià (reglaments, normatives, fulls d'encàrrecs i d'horaris, tarifes, etc.) i que la comunicació interna es faça en valencià, en les consultes de professionals, metges, assessories laborals, advocats, notaria … i empreses en general, amb especial incidència perquè facen ús del valencià en la publicitat (cartells, catàlegs, ràdio, etc.), així com la correspondència, comandes, facturació, etiquetatge i membrets, etc., donant a conèixer les normes vigents sobre subvencions amb càrrec a la Generalitat.

El mateix s'hauria d'aconseguir de les entitats financeres i d'estalvi, donada la seua especial importància en l'actual context socio-econòmic.

Treballar, en definitiva, perquè siga realitat el que diu l'article de la Llei d'ús: "Tots els ciutadans tenen dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques".

C) L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

En primer lloc, dins del procés de normalització lingüística caldrà tenir present la situació de l'ús del valencià als Ajuntaments, tant pel fet que cal predicar amb l'exemple, com perquè és el nivell oficial i administratiu més proper al ciutadà, i cal que aquest s'hi identifique.

La situació real és que el nostre Ajuntament té, encara, la retolació, la informació al públic i els impresos majoritàriament en castellà.

Amb aquesta finalitat anem a proposar algunes actuacions que hauria d'executat l'Ajuntament. La relació no és definitiva ni tancada.

– Retolació interna en valencià (indicadors de les diferents dependències, dels cartells, etc.). Només s'acompanyarà la versió en castellà en aquells casos en què la diferència no siga tal que impossibilite la comprensió dels no valencianoparlants.

– Valencianització dels documents interns de l'administració i diferents documents dels procediments administratius, segells, etc. Només quan ho demane l'administrat, s'acompanyarà del document en castellà. Excepcionalment, s'adoptaran soluciones bilingües en un mateix full: a l'esquerra, el text en valencià i a la dreta en castellà, o bé la versió en valencià en la part superior i la versió en castellà en la inferior.

– Les convocatòries, les circulars, els oficis i els escrits de règim interior.

– Reciclatge lingüístic dels funcionaris, garantint la presència oficial del valencià en les relacions entre l'Administració i els administrats. A tal efecte, s'arbitraran les pràctiques necessàries en hores de treball per al personal actual.

– Que els funcionaris siguen bilingües, perquè l'administrat puga exercir els seus drets lingüístics, exigint que en la provisió de places de funcionaris o empleats s'incloga el coneixement oral i escrit de l'idioma.

– Normalització lingüística de totes les dependències municipals descentralitzades de l'Ajuntament, en la retolació i ús de la llengua del personal contractat, serveis cultural (biblioteca, arxius…), serveis educatius (E.F.A, Gabinet Psico-pedagògic, guarderia infantil…), serveis esportius (polisportius, camp de futbol…), policia municipal, arrendatàries de serveis públics (recollida de fem…), serveis assistencials (Centre Mèdic, Llar del jubilat…), festes locals (publicitat, programa de festes, documents de la Comissió de Festes…), serveis excepcionals (Protecció Civil…), Plaça de Bous, i un llarg etcètera.

La promoció i difusió de les activitats municipals mitjançant anuncis a diaris i revistes, falques radiofòniques, cartells, fullets, memòries, etc., es faran en valencià com a regla general.

– Normalització de l'ús del valencià a altres instàncies de l'Administració com puguen ser correus, telèfons, jutjat de Pau, etc.

– Nomenament per concurs d'un SERVEI D'ASSESSORAMENT I TRADUCCIÓ AL VALENCIÀ, al servei de l'Administració Municipal i dels administrats que sol·liciten els seus serveis.

A nivell institucional la nostra proposta seria que l'Ajuntament disposara d'un GABINET DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA integrat per personal adequadament capacitat, que podria estructurar-se amb un model organitzatiu de caràcter comarcal o subcomarcal semblant al model actuals dels serveis socials, i que podria comptar amb ajudes d'instàncies administratives supramunicipals.

– Retolació en valencià de les vies urbanes i interurbanes, de les partides del terme municipal, dels camins, dels paratges naturals, accidents geogràfics, pous, edificis històrics, tornant a la toponímia tradicional sempre que hi siga possible.

D) RECUPERACIÓ DE LA TOPONÍMIA TRADICIONAL: RETOLACIÓ EN VALENCIÀ DELS CARRERS, DE LES PARTIDES, DELS CAMINS, DELS PARATGES, ETC.

Normalització lingüística suposa també tornar a les nostres arrels com a poble, perquè la llengua és l'element definidor.

I per tornar a les nostres arrels com a poble, reconciliats amb el nostre passat, caldrà que les nostres partides i camins del terme municipal continuen sent correctament retolades, en la llengua del nostre poble, així com els accidents geogràfics (barrancs, muntanyes…) i paratges naturals (fonts, coves…), pous, edificis històrics, etc.

El mateix caldria fer respecte a la futura urbanització de Segària. Cal que els forasters que vénen a la nostra terra, coneguen la realitat socio-lingüística on van a viure, que la retolació d'aquestos carrers es faça amb noms arrelats a la nostra terra (arbres, flors, muntanyes, barrancs, rius, pobles del voltant, etc.).

La tasca normalitzadora s'haurà d'estendre també a aquelles senyalitzacions d'indicadors de carreteres i de trànsit que nosaltres coneguem i que la Conselleria d'Obres Públiques oblida, o no coneix del nostre terme, i en aquestos casos ho farem en la nostra llengua i amb el nom pel qual nosaltres ho coneguem. Serà una manera de fer conèixer als altres el nostre passat i el nostre present com a poble.

Legalment aquesta llavor per part de l'Ajuntament és totalment legítima perquè així ho autoritza la Llei d'ús i ensenyament del valencià i el Decret 145/86 de 24 de novembre, sobre senyalització de vies i de serveis públics.

E) ALTRES ÀMBITS D'ACTUACIÓ

– Edició i repartiment de material en valencià.

– Presència i exigència de l'ús de la llengua en totes les activitats públiques, festes, conferències, actes oficials, actes culturals, esport, etc.

– Participació de la Regidoria en els mitjans de comunicació locals o comarcals mitjançant articles, etc., fent ús de l'idioma i reclamant-lo per part dels altres.

– Difusió de papers i documents sobre la discriminació lingüística que patim els valencians, fent propostes per superar aquesta discriminació, així com difusió de papers i documents sobre altres situacions lingüístiques.

– Coordinant-se amb altres comissions, regidories o grups que treballen en l'àmbit de la promoció idiomàtica, per tal d'intercanviar materials i experiències, així com amb altres entitats culturals, com Acció Cultural, entitats de caràcter públic dependents de la diputació, Generalitat Valenciana (Gabinet d'ús i Ensenyament) o altres institucions públiques de la nostra àrea lingüística.

Article 6.-

1. L'Administració Municipal, com a regla general, durà a terme la tramitació dels expedients en valencià.

2. Les còpies o certificacions expedides per l'Administració Municipal s'hauran de lliurar en valencià, excepte en aquells casos en què els interessats les demanen expressament en versió castellana.

3. Les notificacions de les resolucions i de les altres actuacions dirigides a interessats, pel que fa a expedients iniciats a instàncies de part en castellà, seran redactades en eixa llengua.

Article 7.-

1. Els oficis i escrits dirigits a autoritats, organismes i dependències de les entitats públiques radicades al País Valencià o als altres territoris on el català és llengua oficial.

2. Els oficis i els escrits dirigits a particulars domiciliats en territoris on el català siga llengua oficial, excepció feta dels casos previstos en el punt 2 de l'article anterior.

Article 8.-

Les disposicions normatives de caràcter general de l'Ajuntament d'Ondara es publicaran en el D.O.G.V. i en el Butlletí Oficial de la Província, en les dues llengües oficials. La resta d'anuncis que s'haja de publicar en l'esmentat diari es redactarà en la mateixa llengua que es tramet l'expedient corresponent a excepció dels casos previstos en el punt 2 de l'article 6é.

Article 9.-

L'aplicació de les tècniques informàtiques a les tasques administratives, s'hauran de fer d'acord amb les disposicions del present Reglament.

Article 10.-

L'Ajuntament d'Ondara, per tal d'assegurar el funcionament d'aquest Reglament posarà els mitjans necessaris i propiciarà les accions més convenients. La Regidoria de política lingüística vetlarà per l'acompliment dels objectius descrits en el present Reglament mitjançant una planificació a curt i mig termini.

Ondara, a 25 d'abril de 1988

NOTA: Aquest Reglament de Normalització lingüística fou elaborat i presentat al Ple per a la seua aprovació pel Grup Polític de la Unitat d'Ondara –U.P.V. i fou aprovat per unanimitat de tots els grups polítics amb data 26 d'agost de 1988.