Legislació lingüística - cdlpv
Europa Press, 19.10.2005
VALÈNCIA, 19.10.2005
El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat hui amb els vots del PP la presa en consideració d'una proposició de llei d'EU-Entesa —que ha comptat amb els seus vots favorables i els del PSPV— que demanava la modificació de la llei valenciana de Funció Pública per a permetre l'establiment del requisit lingüístic en l'accés a les places de l'Administració que impliquen una relació directa amb la ciutadania a les zones de predomini lingüístic valencià o que tinguen funcions d'elaboració i tramitació de documentació en valencià.
El diputat del PP Manuel Pérez Fenoll ha sostingut en el debat que la instauració d'este requisit per a l'ingrés en la funció pública suposaria una "exigència discriminatòria" i ha argumentat que hi ha jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que admeten que el coneixement d'una llengua diferent del castellà pot considerar-se com un mèrit però no com un requisit per a accedir a una plaça en l'Administració amb caràcter general. El Consell ha emés criteri contrari a esta proposició de llei amb els mateixos arguments.
Pérez Fenoll ha assegurat a més que el dret de les persones a utilitzar el valencià i a ser ateses en esta llengua està "prou atés" i que la Generalitat actua "en concordança plena" amb els pronunciaments judicials, amb la llei de la Funció Pública i amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Ha qualificat en este sentit d'"anecdòtics" i "puntuals" els casos de conflicte i ha assenyalat que són "poquíssimes" les reclamacions que es produïxen per vulneració d'este dret. "Són quatre que vosté envia a muntar rebombori", li ha indicat al diputat d'EU-Entesa, Ramon Cardona.
Per contra, el parlamentari d'EU-Entesa ha defensat que el Tribunal Constitucional sí que admet que a les comunitats amb llengües cooficials es puga establir el requisit lingüístic per a l'ingrés en la funció pública, sempre que este es limite a les places que impliquen una relació directa amb la ciutadania o que tinguen funcions d'elaboració i tramitació de documentació en valencià, i ha recordat que això és el que sol·licitava la seua proposta.
Cardona ha assegurat que l'única llei que impedix establir actualment eixe requisit és la llei de la Funció Pública, la reforma de la qual depén de la Generalitat, i ha assegurat que si el PP la manté és perquè "vol" que els que estan en contra del valencià puguen continuar presentant recursos judicials contra les oposicions que exigixen el coneixement del valencià en ajuntaments. El parlamentari adduí també que la llei catalana de la Funció Pública establix també este requisit i ha passat "tots els filtres" de constitucionalitat.
Segons ha assenyalat, el rebuig del Consell a acceptar esta mesura demostra que el PP "considera superior el dret dels funcionaris a no conéixer el valencià que el dels ciutadans a utilitzar el valencià i a ser atesos en valencià" i ha considerat "funest" i "terrible" que el Govern de la Generalitat "menyspree" esta llengua i "continue traient la llengua" a la seua utilització.
ESTATUT La portaveu adjunta del PSPV, Isabel Escudero, ha mostrat el suport del seu grup parlamentari a esta proposta i ha subratllat que la reforma de l'Estatut d'Autonomia mateixa "marca este dret a l'elecció lingüística". La representant socialista ha assenyalat que "ha arribat el moment" d'acceptar una modificació de la llei de la Funció Pública, que ha considerat "oportuna, convenient i necessària" i ha afegit que l'exigència del requisit lingüístic és de "sentit comú".
Escudero ha titllat d'"insignificant, insatisfactòria i insuficient" la política lingüística del Consell, i ha manifestat que "de res servixen declaracions grandiloqüents" com el decàleg del valencià o el pacte per la llengua "si el Govern valencià i el grup que el recolza no adquirixen el compromís per la llengua i donen exemple" no sols amb el seu ús, sinó també en les lleis. A més, ha acusat el PP de considerar el valencià com una "llengua simbòlica, de fanfàrries, falles i festes".
Nota de premsa d'Escola Valenciana
Escola Valenciana -Federació d'Associacions per la Llengua- ha fet hui públic el seu parer al voltant del vot en contra del grup parlamentari del PP a la proposició de llei de EUPV-L'ENTESA d'aplicar un requisit lingüístic a les places que ho requerisquen de l'administració.
L'entitat afirma que "rebutjar el requisit és condemnar la llengua a desús, al context del folclore".
En aquest sentit, l'entitat presidida per Diego Gómez, ha explicat que "és indispensable que aquells treballadors de l'administració que hagen d'estar en contacte amb el públic, bé siga de forma oral o escrita, tinguen un nivell demostrat de valencià. D'altra manera l'administració ens obliga a no poder expressar-nos ni rebre informació en valencià".
Per Escola Valenciana "el PP ha de demostrar amb fets i no paraules el seu suport a la llengua, i en aquest cas ha demostrat que la llengua del govern valencià continuarà sent el castellà".
Diego Gómez ha indicat que "no val omplir-se la boca de constitucionalitat i després incomplir l'estatut valencià pel que fa a la igualtat entre llengües. Com sempre, el castellà és la llengua privilegiada, la que cal parlar i escriure per treballar a l'administració, i als que volem viure en valencià dia a dia se'ns impedeix aquest dret. En aquest sentit, Escola Valenciana ha sol·licitat a la Generalitat en diferents ocasions rebre tota informació en valencià, però això encara no és possible, i evidentment el motiu és la falta de capacitat lingüística dels que redacten les informacions". La Federació va rebre un cop més ahir dues cartes de la "Directora General de Participación Ciudadana de la Generalitat" depenent del departament de presidència íntegrament en castellà.
Un cop més, i des d'una òptica constructiva, Escola Valenciana sol·licitarà un encontre amb el Consell amb l'objectiu d'intercanviar aquests parers, i d'exposar la necessitat de canviar la llei d'accés a la funció pública com a punt de partida a un veritable impuls del valencià.