AVL - Lingüistes - CDLPV

Més avall Levante, 12.06.2004

Vilaweb, 11.06.2004

Prop de 150 tècnics de servicis lingüístics valencians participen hui en una trobada organitzada per l'AVL

VALENCIA, 11/06/2004 09:02 (EUROPA PRESS)

Prop de 150 tècnics de servicis lingüístics valencians, pertanyents a les administracions autonòmica, local i universitària, han confirmat l'assistència a la primer trobada organitzada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que se celebrarà hui a la seua seu de Sant Miquel dels Reis.

L'acte inaugural comptarà amb la presència del secretari autonòmic de Cultura i Política Lingüística, David Serra, i la presidenta de l'ens normatiu, Ascensió Figueres. L'objectiu de la iniciativa és "activar les mesures necessàries per a promoure l'ús del valencià en els més diversos nivells de la societat i aconseguir que les institucions valencianes —les Corts, el Consell, les diputacions i els ajuntaments— apliquen els mecanismes que ho facen possible", segons han informat fonts de l'AVL.

L'Acadèmia pretén que el valencià "siga la llengua pròpia de tots els àmbits socials, en iguals condicions que el castellà", van assenyalar els responsables de l'entitat. Des de l'AVL es considera que els fonaments que van afavorir fa vint anys l'aprovació de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià "tenen plena vigència i ens servixen per a marcar nous objectius i reptes de futur", van declarar.

Les mateixes fonts van indicar que en este treball els servicis lingüístics "complixen un paper bàsic en la necessitat de crear una xarxa de personal preparat —tècnics en animació i normalització lingüística— amb mitjans suficients per a treballar de manera coordinada i eficaç des de les diferents institucions".

En este sentit, el president de la Secció de Foment d'Us del Valencià, Honorat Ros, va destacar la necessitat de "difondre, informar i publicitar els objectius amb el concurs d'una xarxa de dinamitzadors socials que busquen augmentar el compromís pel foment del valencià".

El programa de la trobada preveu la participació dels acadèmics per a explicar les principals actuacions de l'AVL des que es va constituir, com els dos acords normatius, els criteris d'elaboració del Diccionari ortogràfic valencià i del Diccionari normatiu, la Gramàtica i altres projectes en marxa de les seccions de Documentació, Publicacions, Onomàstica, Assessorament i Foment.

Figueres afirma que el Diccionari Ortogràfic Valencià està "pràcticament acabat" i preveu la seua publicació el 2004

VALENCIA, 11/06/2004 14:41 (EUROPA PRESS)

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va informar hui que el Diccionari Ortogràfic Valencià (DOV) es troba "pràcticament acabat", de manera que, segons va assenyalar, "molt prompte" serà aprovat pel ple de la institució. Va calcular que al llarg d'enguany apareixerà publicat.

Figueres, que va realitzar estes manifestacions als mitjans de comunicació després de la inauguració de la I Trobada de Servicis Lingüístics Valencians, va assenyalar que el procediment d'aprovació del DOV per l'Acadèmia "porta uns terminis, que poden ser de vora de dos mesos" i va recalcar que al llarg d'enguany "pot estar al carrer".

Va recordar que el compromís de l'AVL era que el Diccionari ortogràfic "estiguera acabat en el primer semestre del 2004" i "pràcticament es troba acabat". Va informar que, en estos moments, els acadèmics estan "perfilant algunes qüestions", per la qual cosa va apuntar la possibilitat que es puguen introduir nous suggeriments al text perquè, va recalcar, "no estem tancats a res".

El Diccionari ortogràfic serà la primera obra important de l'AVL i aspira a cobrir provisionalment un forat que en els pròxims anys omplirà el Diccionari normatiu valencià (DNV), l'elaboració del qual suposa un treball "molt més ampli" per al qual l'Acadèmia està intentant "avançar un poc el ritme", va indicar Figueres.

La presidenta de l'ens normatiu va postil·lar que al principi "és normal que el treball siga molt més pausat perquè es deuen establir els criteris" i va agregar que el canvi de qualsevol criteri "fa que s'haja de tornar arrere". Va mostrar la seua esperança que a "partir d'ara porte un bon ritme", si bé va indicar que no s'atrevia "a parlar d'un termini en concret" en què el treball estarà acabat.

Va indicar que el següent treball de l'AVL que vorà la llum, després del Diccionari Ortogràfic, serà l'Atles Toponímic, que es troba "molt avançat", va dir, i va assenyalar que els acadèmics estan treballant amb els ajuntaments a fixar els gentilicis i la toponímia. També va assegurar que la Gramàtica normativa valenciana "en un parell d'anys pot estar acabada".

Concordança lèxica d'Ausiàs March

Entre d'altres treballs, l'AVL també té en projecte l'elaboració d'un Diccionari Històric Valencià. Este document, concebut a "llarg termini", constarà d'un Lèxic dels clàssics medievals, per al qual l'Acadèmia disposarà "prompte" d'una concordança lèxica de les obres d'Ausiàs March, i d'un Tresor Lexicogràfic Valencià, segons va indicar l'acadèmic Jordi Colomina.

El lingüista, que va explicar als participants en la Trobada els criteris de confecció del DOV i el DNV, va indicar que este últim treball consistirà en un diccionari informatitzat de tots els diccionaris i vocabularis valencians, que s'ha iniciat amb la informatització del diccionari d'Escrig-Llombart (1887), va afirmar.

Colomina va especificar que els criteris seguits en l'elaboració dels diccionaris ortogràfic i normatiu són "la priorització i recuperació de les variants valencianes, vives i genuïnes" i la "convergència amb les solucions adoptades a altres territoris on es parla el 'sistema lingüístic compartit', segons l'eufemisme de la Llei de Creació de l'AVL, o, per dir-ho amb un nom més viable, el valencià-català".

Va insistir que el DOV "està concebut com un avanç del DNV" i pretén "fixar les formes normatives del lèxic valencià i orientar als parlants no només en la forma escrita correcta, sinó també sobre les variants considerades com principals, secundàries, no recomanades i prioritaris, així com sobre la pronunciació normativa".

Un altre dels projectes importants de l'AVL és el Llibre Blanc de l'Us del Valencià, que consistirà en un conjunt de documentació referent a l'estat de la llengua, la perspectiva de futur i una proposta de mesures de política lingüística a aplicar.

Figueres insta a "deixar de banda prejudicis i complexos per a avançar en la recuperació del valencià"

VALENCIA, 11/06/2004 13:58 (EUROPA PRESS)

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascenció Figueres, ha instat hui a "deixar de banda prejudicis i complexos per a avançar en la recuperació del valencià", al temps que va destacar la necessitat de comptar amb el "consens de la societat" per tal que les decisions en matèria de política lingüística siguen efectives.

Figueres va realitzar estes manifestacions durant l'obertura de la I Trobada de Servicis Lingüístics Valencians, que reunix al monestir de Sant Miquel dels Reis de València, 145 especialistes lingüístics d'ajuntaments, diputacions, universitats, Generalitat i Corts Valencianes, entre d'altres institucions, per a conéixer l'activitat de l'Acadèmia i establir propostes de futur en relació amb el treball dels tècnics.

La màxima responsable de l'AVL va reivindicar la contribució de l'entitat a "pacificar el conflicte lingüístic" i va assenyalar que, tot i que s'ha avançat "bastant", "a vegades hi ha reticències per part d'alguns sectors per a tancar-lo definitivament".

En este sentit, va assenyalar que amb la col·laboració dels tècnics i la secretaria autonòmica de Cultura i Política Lingüística "aconseguirem, en un termini no molt llarg, la tranquil·litat necessària per a tancar per sempre este conflicte".

Figueres va recalcar que l'AVL "defensa el valencià dins d'un sistema lingüístic que compartim amb altres territoris i les nostres formes genuïnes que ens identifiquen encara més en la nostra condició de valencians, la nostra història i el nostre patrimoni cultural" i, al respecte, va assenyalar que res "és incompatible, en tot cas, complementari". Per tot això, va dir que és "hora que uns i altres deixen de banda prejudicis i complexos per a avançar en la recuperació del valencià".

Així mateix, va afirmar que la Trobada "vol ser un lloc de consens" i va insistir que l'Acadèmia "desitja unir cap endavant amb l'afany d'unir voluntats, trobar espais comuns i mirar a tots els racons de la societat valenciana". També va destacar el "paper essencial" dels tècnics lingüístics en el foment de l'ús de la llengua perquè, segons va manifestar, són "el punt de contacte i l'enllaç entre les decisions a prendre i els ciutadans".

XARXA TECNICA

A més, va reclamar la creació d'una "xarxa tècnica de dinamitzadors socials que difonga i concrete els plans d'actuació generals" —que és un els compromisos del Pacte per Valencià— perquè, segons va afirmar, sense ella "no aconseguirem l'eficàcia que ens fa falta per a ser efectius".

Per la seua part, el secretari autonòmic de Cultura i Política Lingüística, David Serra, va defensar la necessitat que l'Administració i l'AVL "treballem en la mateixa direcció per a saber en quin món vivim, en quina realitat social i on hem de fer els esforços més importants" per a aconseguir la total normalització del valencià. Es va referir als èxits aconseguits des de l'aprovació fa 20 anys de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià (LUEV), però va afirmar que encara "ens queda moltíssim camí".

Serra va reconéixer la tasca realitzada pels tècnics lingüístics i va assegurar que la Generalitat atendrà "en la mesura del possible" les peticions i les demandes que sorgisquen de la jornada. Va afegir que és "impossible anar cap a una plena normalitat lingüística sense tindre en compte la realitats locals" i va reclamar la "implicació" de totes les institucions "en l'objectiu d'incrementar l'ús social de la llengua".

Estudi sobre el cens

A més, va recordar que durant este mes de juny es presentarà un estudi sobre l'ús social de la llengua elaborat a partir del cens de la població, que s'editarà en forma de llibre i es distribuirà "de manera massiva perquè tot el món es consciencie de la faena que s'ha fet i del camí que queda per recórrer".

El document aportarà "una imatge molt real de la situació sociològica del valencià" i possibilitarà el disseny d'accions de futur, va indicar Serra. Entre altres dades, el document revela que el 85 per cent de la població entén el valencià, i en els àmbits de l'escriptura i la lectura oferix "xifres esperançadores", va afirmar el secretari autonòmic.

Trobada

La Trobada permetrà als tècnics lingüístics conéixer els treballs elaborats per l'AVL, a partir dels propis acadèmics, i, a la vegada, "compartir experiències, maneres de treballar i inquietuds", va indicar la presidenta de l'Acadèmia, qui va mostrar el seu desig que esta jornada tinga continuïtat en pròximes edicions.

Així, en la sessió del matí es van posar en comú els acords normatius de l'AVL i els criteris de confecció dels projectes més immediats de l'entitat normativa, com són el "Diccionari ortogràfic valencià", "Diccionari normatiu valencià" i "Gramàtica normativa valenciana", entre d'altres. A la vesprada, els tècnics es reuniran en grups de treball i s'establiran unes conclusions.

El president de la Secció de Foment de l'AVL, Honorat Ros, es va preguntar si realment existix a la Comunitat una xarxa de dinamitzadors lingüístics i va recalcar que l'objecte de la Trobada és "conéixer la realitat per a aconsellar la Generalitat i la resta d'institucions sobre què pensem que cal fer perquè l'ús del valencià siga cada volta major".

La sección de Lexicografía de la AVL critica la «catalanización» de la lengua en el siglo XX

Figueres pide evitar «prejuicios» ante 145 técnicos lingüísticos, que exigen puestos dignos

A. G., Valencia

Los representantes de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) expusieron ayer la «incómoda» posición de la entidad, basada en conciliar la «necesaria» convergencia con el resto del dominio lingüístico con la «justa priorización» de las variantes valencianas genuinas. Ante un público comprometido con el idioma y tradicionalmente vinculado a la unidad de la lengua —los 145 técnicos lingüísticos de distintas administraciones que llenaron el salón de la Biblioteca Valenciana—, el presidente de la sección de Lexicografía de la AVL, Jordi Colomina, lamentó que a partir de los años 50 se olvidara la labor lexicográfica valenciana de los siglos XVIII y XIX, por «dialectal y castellanizante», y se optara por «la solución más fácil de copiar los vocabularios y los diccionarios elaborados en Cataluña». Además, junto a ese «rechazo injusto», se adoptó (especialmente a partir de los setenta), dijo, «un modelo de lengua en algunos aspectos bastante alejado de la realidad viva de las hablas valencianas».

Frente a ello, los diccionarios que prepara la Acadèmia (el Ortográfico y el Normativo) pretenden recuperar la tradición lexicográfica valenciana, «rota en el siglo XX», sin divergir con el resto de variedades del «idioma común», sentenció el catedrático de la Universidad de Alicante.

Este anhelo fue subrayado por la presidenta de la institución, Ascensión Figueres, para quien es compatible la presencia del valenciano en un sistema compartido con la defensa de las formas genuinas. Para hacerlo más fácil, realizó una llamada para «dejar de lado prejuicios y complejos». La presidenta se declaró convencida de que la AVL ha contribuido a pacificar el conflicto, «pese a las reticencias de algunos».

Dentro de esa línea, Colomina explicó que el Diccionari Ortogràfic —ya acabado, según Figueres— aceptará algunas formas rechazadas hasta ahora, como las palabras en «-iste» («socialiste»), en «-iment» («coneiximent») y buena parte de las variantes en «-ea» («bellea»). Elogió además el Diccionario de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) —«fuente de palabras injustamente olvidadas» por otros compendios, dijo—, al que reprobó su «ortografía secesionista».

Con todo, el influyente académico calificó de «indiscutible» la necesidad de convergencia lingüística, aunque en los últimos decenios han sido los valencianos los que se han acercado, precisó.

Colomina utilizó en su intervención el término «valenciano-catalán» para denominar la lengua, expresión que, admitió más tarde, es la que utiliza la sección de Lexicografía —tal como publicó este diario—. Aclaró que se trataría del nombre científico del idioma, no del político (valenciano). Dijo que «lengua catalana» es una denominación política aceptada como científica en un momento de debilidad de los valencianos y reivindicó también «lengua valenciana» —«no es sinónimo de ýblaveroý», apostilló—.

Las conclusiones de los técnicos fueron reclamar una mayor dignificación de sus puestos de trabajo, una mejor coordinación con la AVL y la normalización de la trobada (la última fue en 1993).

Figueres señaló que ya ha escrito a Rosa Regàs para que la Biblioteca Nacional mantenga la referncia al valenciano.

Més sobre l'AVL, legislació i normativa
golls@geocities.com