(GEC) En el pensament xinès antic, parella de principis còsmics o qi. En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis, yin és l'element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu. L'un genera l'altre alternativament, i així totes les coses vénen a l'existència gràcies a llurs múltiples combinacions.
Aquest terme xinés es transcriu així d'acord amb el sistema pinyin, i és la grafia adoptada internacionalment. De fet, són dos conceptes diferents (però complementaris). Yin porta com a arrel el caràcter yuè, que vol dir 'lluna', 'mes', 'ombra', i, en principi, connota feminitat i maldat. Per l'altre cantó hi ha yang, que duu rì, que és l'oposat: vol dir 'sol', 'dia', 'llum' i connota masculinitat i bondat (Zèfir, 13.10.00).
yang [xin.] m. FILOS. En el taoisme, principi masculí de la parella yin-yang, que constitueix el fonament de la vida i de l'univers. El 'yang' és l'element lluminós i actiu dels principis còsmics.
yin [xin.] m. FILOS. En el taoisme, principi femení de la parella yin-yang, que constitueix el fonament de la vida i de l'univers. El 'yin' és l'element fosc i passiu dels principis còsmics.