fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
xuixo
[del cast. chuzo, íd., d'origen incert, potser der. regressiu de chuzón, alteració de zuizón, der. de zuizo, suizo, perquè els soldats suïssos duien aquesta llanceta]
m 1 Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats.
2 PAST Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit amb crema i recobert amb sucre.
Esta informació sobre el mot sembla que prové del dcorom:
Xuço o xuixo 'llança, llança curta o bastó acabat en punt', del cast. chuzo id. (mot que valdria més reemplaçar pel mot cat., llançó); també s'usa en la forma xuixo, com a nom d'un pastís.
Coromines no en dóna més informació. En el dcvb només hi ha una referència moderna (Josep Pla) de la llança referida a un sereno, que el ctilc ens recula a 1886 amb Emili Vilanova, però sense cap referència al pastís.
En canvi, en el camp de la pastisseria tenim que en francés (segle xvi) documentem el chou tlf:
1. Pâtisserie soufflée généralement fourrée à la crème. Chou à la crème; pâte à chou. La pyramide était composée de minuscules choux à la crème, enduits d'un caramel résistant (Gide, Si le grain ne meurt, 1924, p. 380) : [...] Étymol. et Hist. 1. [...] 2. a) 1549 pâtiss. (Est.); [...]
I com a apeŀlatiu de tendresa el podem trobar també en francés (chouchou) en el segle xviii (Matinées sénonoises ou proverbes françois). Tenint en compte que al País Valencià la forma que sembla més estesa per al dolç és «sussú» (escrita «susú»), en lloc del ʧúso que indicava el dcvb, arribem a pensar que potser la cosa té més relació amb una adaptació del mot francés, tal com indicava Manuel Cuyàs (El Punt, 15.02.2009):
També informo en Ramon que a Mataró dels xuixos, la pasta farcida de crema de la qual els gironins s'atribueixen la paternitat, en diem globets. Un dia que vaig dir a l'Emili Gispert, director d'aquest diari i fill de forner, que a Mataró dels xuixos que el seu pare elaborava en diem globets, va exclamar: «Mira que sou rars, els de Mataró.» El cas és –li comento a en Ramon– que un dia vaig anar a comprar torrons a can Foix de Sarrià, la pastisseria del poeta J.V. Foix, i me'ls van embolicar amb un paper imprès que deia que una de les especialitats de la casa eren els loubets. De seguida vaig pensar si el globet mataroní no era una corrupció o, com n'anomenen els filòlegs, una ultracorrecció de la paraula loubet. Vaig investigar i vaig trobar que el famós cuiner i creador de postres Auguste Escoffier (1846-1935) havia nascut en un poble prop de Niça que es diu Villeneuve-Loubet. Els gironins afirmen que el xuixo va ser creat a principi del XX pel pastisser Emili Puig, però ¿no podria ser que aquest Puig hagués après de fer xuixos al costat d'Escoffier, el qual hauria batejat el pastís amb el nom de la seva ciutat, i el nom es va perdre en arribar a Girona? Xuixo es veu que ve de chou à la crème. De chou derivaria chou-chou, i de chou-chou, xuixo.
En canvi, Elisabet Escriche (Avui, «El xuixo, de Girona al cel», 09.10.2008) es feia ressò d'una altra possibilitat que corre per Girona:
Va néixer a principis dels anys vint després que un pastisser francès ensenyés com es feia a un col·lega gironí.Una possibilitat que també comenta Màrius Serra (Avui, «Xuixo?», 06.05.2010; [pdf]):
La meva acompanyant és gironina i m'explica una història sobre el presumpte origen del xuixo. Ella m'assegura que tot va succeir a l'antiga pastisseria Puig de la Rambla de Girona. La seva façana modernista ara hostatja la compravenda de torrons. El pastisser de can Puig va convidar un confiter francès a casa seva i aquest li va ensenyar a fer chouchou, una pasta farcida de crema. Al gironí no li va acabar de fer el pes i la va fregir. D'aquell oli roent en va emergir aquesta gran pasta que taca i destaca: el xuixo.
