Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

xuflar

  1. El diputat de Crevillent Asencio Adsuar usa el verb xuflar amb el significat 'unflar, omplir' (10.11.2009). Més o menys diu:
    Mire, Catalunya, clar que té més recursos, com que l’estat li està xuflant diners el que li dóna la gana i més. S’assenten, fan un pacte bilateral i tot recursos per allà, o convenis singulars en qüestions de dependència, com allí, en Andalusia. Clar que poden tindre més recursos i poden aparentment en més recursos diluir més el que és d’endeutament.

    Eixa accepció no apareix recollida en els diccionaris:

    [gdlc] xuflar (o xufar) m AGR Camp plantat de xufleres.

    [dcvb] xuflar (o xufar) v. intr. o refl. ant. Burlar-se. Tuyt comensaren a riure e a xuflar, que cuydaven-se que u faés per escarn, Muntaner Cròn., c. 171. E gens de mi no sa'n poran xuffar | negunes gents que tal mercat jo faça, Ll. Requesens (Cançon. Univ. 63).

    No sembla que siga molt comuna l'accepció que fa servir el diputat, tot i que l'he sentida usar a l'hora d'unflar rodes de bicicleta o per dir-li a algú que bufara. Sembla que deu ser un aragonesisme, ja que en eixa llengua equival a xiular, i pot ser que la relació vinga per ahí.

    Mon tio Agustí (04.12.2009) em confirma que en Carcaixent coneixen això de xuflar 'bufar'.

  2. M'han comunicat (19.11.2009) que el coneixen amb el significat 'xiular' Toni Lluch (Horta), Eugeni Reig (Alcoià), Jaume Salvanyà (Maresme). Amb un altre sentit, Pep Saborit:
    A la Plana, al menys al meu rodal, diem «x(i)ular», sense la (i). «Xuflar» ho vaig sentir en boca d'una moncofina (de Moncofa, la Plana Baixa) que mentres jo em comprava iogurts de fruites ella em va dir «¡Això és p'a xuflar!»; vejau que eixe és un sentit diferent al que haveu comentat.
  3. El company Josep Andrés (03.11.2011) aporta més informació sobre el verb:
    Només l'he sentit a ma mare, d'Ondara, que l'usava en tres contexts (si bé, el primer i el segon són semblants):
    1. El de l'esprai com ara perfum, colònia, el flit: «Tirar-se dos xuflaes de colònia». I «xuflar-ho tot» seria, normalment, omplir-ho de flit. També podria ser omplir-ho de perfum o colònia (o qualsevol esprai) però té valor negatiu, d'excés.
    2. Per a cada manxada de la bomba d'unflar les rodes, com ara de la bici, etc.
    3. En l'expressió tirar xuflades (a algú) sinònima de tirar xarrades. I no estic del tot segur ara, però també em sona haver-li sentit «s'ho ha pres a xufla», és a dir, que algú es fa el desmenjat davant d'un comentari (prendre per indirecta el que és una directa). Semblant a «s'ho ha pres de befa»...

    Després, arreu arreu, també he sentit dir el de pegar una xufla (a algú) sinònim de 'pegar un bolet, una bescollada, una xufa, etc.' I trobe que també hi ha relació amb tirar-se una xufla, és a dir, 'tirar-se una bufa, un pet'. Supose que, tot plegat, deu relacionar-se, com indiques, amb el valor de 'xiular', 'eixir l'aire a pressió'.