Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

xiringuito

  1. Ja fa anys que podem documentar l'adaptació del mot castellà chiringuito 'quiosco o puesto de bebidas al aire libre' segons el drae (que no li dóna sentits figurats), però xiringuito encara no ha trobat lloc en els diccionaris més comuns, excepte en el gd62:
    xiringuito
    m fam 1 Petit quiosc per vendre begudes en una platja, en un parc, etc. 2 Negoci de legalitat poc clara.

    Per tant, segons els casos, en diem baret, quiosquet, paradeta, cantina, i altres possibilitats que potser tenen una extensió més localitzada com ara barraqueta al País Valencià (o barracó, segons proposa Eugeni Reig, Infomigjorn, 15.07.2010, on també rebutja l'adaptació i adopció del mot castellà), o un inadequat xibiu (veg. gec) a les Illes Balears (segons comenta Gabriel Bibiloni, «"Chiringuitos" i xibius», 06.03.2008). Dit això, podem trobar que l'Ésadir (seguint el gd62) l'admet dins de l'ús general:

    1. Petit quiosc de fusta, uralita, etc., per vendre begudes en una platja, en un parc, etc.
    2. Negoci de legalitat poc clara.

    De fet, ja fa anys i panys que es fa servir la versió adaptada del mot. Tal com assenyala el mestil, «afavoreix l'admissió del terme possiblement conflictiu els fets següents: [...] k) Que el terme sigui format a partir dels mecanismes de composició i derivació d'una llengua altra que la catalana», i donen com a exemple estos quatre mots: «*xiringuito, *bulto, *escape, *mantequilla», que no sembla que hagen de tindre tots, però, el mateix futur.

    Segons Albert Pla Nualart (Avui, 09.07.2010):

    Encara n'hi ha que defensen guingueta, un gal·licisme de jocs florals que lliga ben poc amb cossos bronzejats. Esperem que aviat els savis de l'iec, seduïts pels ritmes caribenys, obrin la porta al xiringuito, que té massa gràcia mestissa perquè cap dèria purista el pugui fer fora de les nostres platges.
  2. Ara mateix (2010), hi ha un cartell indicador fet a mà prop del Mareny de Barraquetes (o del Perelló, no ho recorde bé) que indica el camí cap a això mateix, cap al «xiringuito». Trobem el mot, per tant, en l'ús més funcional com a indicador de carretera, però també en Joan Fuster, Josep Pla, Àlex Susanna i Quim Monzó, entre altres.