·
(dneol) / es chantung; shantung / fr chantoung; shantung / en shantung //
Teixit de seda salvatge o, més correntment, de cotó, amb lligament de tafetà,
que presenta una irregularitat en el gra, causada per un fil de trama amb
gates.
·
A Anna li
havia aparegut chantú en el text de
l’AESI (8.4.97, Silla).