Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

vivenda

  1. Fins no fa tants anys —de tots els segles que hi ha qui parla en català— este substantiu (adoptat del castellà vivienda) no apareixia en les obres de referència. Ara ja ha esta inclòs en el dval i en el gd62:
    (dval) vivenda f (cast vivienda) Habitatge.
    A banda d'això, el diccionari de català que posa a disposició de tots en Internet el diari Avui (08.07.2009) tracta el mot com a adjectiu i li dóna l'accepció següent:
    adj. 1. Que té vida o moviment.
    No sé on es documenta eixa accepció i no sé si deu ser una errada, un femení (erroni) de l'adjectiu vivent.
  2. Coromines (declc, s. v. viu) es resignava ja a la incorporació del castellanisme vivenda:
    En els anys 30 alguns començaren a usar a Bna. la forma adaptada i potser caldrà resignar-s'hi, encara que hauria valgut més insistir en habitatge, i encara millor generalitzar el terme valencià, habitança, en la forma que raono i documento en LleuresC, 36-37.