Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

vies pecuàries

  1. Terminologia aplicada en l'equivalència de les denominacions de les vies segons la Llei 3/2014 (BOCV 259, 15.07.2014):
    català - castellà
    canyades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 75 metres. cañadas: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 75 metros.
    carrerades: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 37,5 metres. cordeles: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 37,5 metros.
    veredes o assagadors: són les vies pecuàries amb una amplària no superior a 20 metres. veredas o azagadores: son las vías pecuarias con una anchura no superior a 20 metros.
    carrerasses: són les vies pecuàries, l’amplària de les quals serà la que es determine en l’acte de classificació. coladas: son las vías pecuarias, cuya anchura será la que se determine en el acto de clasificación.
    Estes denominacions són compatibles amb altres com ara la de via pecuària real, camí de l’empriu, camí del realenc, pas ramader, braç d’assagador, fillola, camí ramader, pletes, mallades, abeuradors, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, lligallo, carrerada, carrerassa o cabanera. Estas denominaciones son compatibles con otras como la de vía pecuaria real, camí d’empriu, camí del realenc, paso ganadero, braç d’assagador, fillola, camino ganadero, majadas, mallades, abrevaderos, camí de bestiar, camí o assagador d’herbatge, ligallo, carrerada, carrerassa o cabañera.

    Correspondències habituals anteriors en la traducció dels genèrics en el DOGV (almenys fins a l’any 1994):

    [castellà > català (sin.)]
    abrevadero > abeurador.
    azagador > assegador (carrerada)
    cañada > assegador (carrerada)
    cañada real (sin. de cañada) > assegador real, camí real
    colada > assegador (carrerada)
    cordel > carrerada (assegador)
    descansadero > descansador
    galiana > assegador (carrerada)
    paso > pas
    vereda > sendera (vereda)

    Nota: La forma utilitzada era assagador, forma que fou posteriorment (1995) modificada i fixada per la normativa com a assegador (GDLC, DIEC, Salt). Posteriorment (consulta: 28.11.2014), el dnv de l'avl inclou les dos formes: assagador i assegador.

    Vegeu més informació sobre assegador/assagador.


  2. La classificació fins a l'any 1994 incompleta, si hem d'atendre la varietat de denominacions que reben els camins ramaders. Per exemple, no hi apareix el terme lligallo* (o altres):

    Una de les paraules ben vives en el tortosí i que en altres àrees catalanes és totalment desconeguda és lligallo. L’origen d’aquesta paraula cal buscar-lo a l’Edat Mitjana quan designava una institució aragonesa antiga dedicada a la conservació i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a 'carrerada o camí ramader', tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa Bàrbara també se l’anomena sendera; a Alcanar, camí trencat; i a la Ràpita, canyada. La Serra de Montsià és plena de lligallos, molts dels quals s’han incorporat al mapa que s’ha editat, però d’altres no, com és el cas de lo lligallo del Carreró, a Alcanar, lo lligallo del barranc de Lledó a Mas de Barberans o lo lligallo de Traiguera, a Ulldecona.

    En la toponímia major d’aquestes terres també hi són presents, segons apunta Buj, així a Camarles existeixen dos nuclis de població que s’anomenen Lligallo del Gànguil, que al cartell indicador apareix mal retolat sense l’accent, i Lligallo del Roig. Joaquim Virgili, un dels coautors del mapa, destaca «la importància que té la conservació i senyalització d’aquestes vies pecuàries, encara que no apareguen en cartografia, ja que els traçats viaris es fan sense tindre en compte aquestes vies de pas d’animals». («La Universitat de València publica un estudi sobre el Montsià de la filòloga d'Alcanar Àngela Buj» de Joaquim Buj)


    * El mot castellà ligallo no apareix en el drae (consulta: 28.11.2014), però sí en el diccionari de María Moliner:

    ligallo (del sup. lat. «ligaculum», de «ligare», atar; Ar.) m. Junta anual de ganaderos y pastores que se celebraba antiguamente. Ganado.

    Quant al lligallo, diu el DCOROM (s. v. lligar):

    Lligallo, mot comú amb el b-aragonès, d'origen mossàrab (per això -o conservada)**: [...] a Morella s'havia instituït el lligallo el 1270 (BABL xii, 55); veg. la «carta d'avinença del ligalo entre Tortosa e Uldecona» de 1419 en el Llibre de Privilegis d'Ulldecona (p. 185); en els Establiments de la Torre del Comte (Matarranya), de 1503, hi ha 23 articles dedicats al ligallo [...].

    ** Cal tindre ben present la indicació de Germà Colón sobre els suposats mossarabismes , a més del fet que es tracta d'un mot amb tradició a l'Aragó i zones veïnes (baixant fins a Sogorb), però que no apareix a la Safor o més al sud, on els mudèjars (i moriscs) van participar en l'activitat ramadera.


    Tampoc recollia el diari oficial la canyada, que ha estat incorporat posteriorment, en part gràcies a l'ús del terme en la toponímia.

  3. També cal tindre en compte el mot sedeny, que ens ha aportat Germà Colón (04.03.2007 dg.) en un comentari sobre el lligallo:

    Es tracta de una institució medieval aragonesa [el lligallo] que ha tingut també vida des de l'edat mitjana en terres castellonenques i tortosines. Ja el 1962 (en la Zeitschrift für romanische Philologie) vaig defensar això i vaig criticar l'accentuació «lligalló» de F. Valls i Taberner i altres historiadors.

    A la llista de denominacions de les vies jo afegiria sedeny, que és un mot per assegador o camí secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui. Sedeny és de la família de seda, amb el sentit de cordell1 (tenim semànticament la mateixa evolució que fa el castellà cordel 'carrerada').

    Germà Colón parla d'això i més coses en De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic a les lletres catalanes (ISBN: 978-84-8415-541-6), pàg. 274-276.

  4. Les diferències en les denominacions, a més de respondre a la distribució del lèxic en zones diferents, té relació amb l'amplada de la via. Per tradició (cosa que s'ha fixat en les lleis: Llei estatal 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries ), la cosa es distribuïa més o menys així en Castella:
    cañadamenys de 75 metres
    cordelmenys de 37,5 metres
    veredamenys de 20 metres
    coladala que s'establixca en cada cas

    Cal assenyalar que, en este camp lèxic, també són nombroses en espanyol les variacions, sinonímies i matisacions territorials, que la llei estatal també esmenta de passada:

    Dichas denominaciones son compatibles con otras de índole consuetudinaria, tales como azagadores, cabañeras, caminos ganaderos, carreradas, galianas, ramales, traviesas y otras que reciban en las demás lenguas españolas oficiales. (art. 4.2 L 3/1995 estatal)
  5. Altres tipus i noms de camins ramaders:
    (DIEC2) cabanera f. [AGR] Camí ramader de més de 32 pams d’amplària.
  6. Veg. canyada.
  7. Veg. vereda.
  8. Referència bibliogràfica: article de M. Muncharaz Pou, «Los caminos ganaderos del Maestrazgo», BSCC, 1985.

  9. 1. Amplia una mica la informació sobre cordell el llibre citat de Germà Colón: «També per terres valencianes cordell, en sentit translatici, designa una carrerada o assegador (DECat II, 932b.30-38).-»