fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

tras

1. Segons el dcvb:

   TRAS prep. i adv. ant. Darrera. En tots mos dies veritat pos davant mi e falsetat me git tras les costes, Llull Cont. 23, 27. E'l cauall qui ranqueia de tras en lo girament, MS Klag. segle XIV, 7. Sí que no veu tras paret, mas per rexa, Ausiàs March lxxxvii. De part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, Tirant, c. 65. Per qu'encara Lloth no fo tras la mata, Brama llaur. 239. Me venien molt sovint cartes, unes tras altres, Lacavalleria Gazoph. Roman tras la porta closa, Riber Poes. 319. A pleret, de puntetes, tras la ciutat calmosa, Berga MT 108. Tras sa porta: darrera la porta (es deia a l'Empordà encara en el segle XIX). Anar tras d'algú o d'alguna cosa: anar-hi darrera, cercar, procurar d'obtenir-ho. De tras: darrera (V. detràs). Qui parla mal de tu de tras, Turmeda Amon. A tras: arrera. Quant lo senyor lo volrà tirar a tras, no porà, Eximenis Terç, c. 356 (Aguiló Dicc.). Com donchs los hagués dit "yo só", tornaren a tras, Gerson Passio, c. 6. A tras que: a més que, malgrat que. "A tras de que em feia enfadar, em feia riure": a més (o malgrat) que em feia enfadar, em feia riure (Solsona, Cardona, Gironella).

2. Apareix recollida la preposició en el pdl-iec des del 1832 (Josep-Melcior Prat i Colom) fins al 1931 (Llorenç Riber). A les Corts valencianes (2005) és usada per alguns diputats (Mundo Alberto [2005], Albiol Guzmán [2009]), ja que és usual encara en la parla del Maestrat. En una situació semblant es troben atràs i detràs, este últim amb molta més vitalitat i més usos. Assenyala el dcorom eixe fet:

   «Després de l'E. Mj. tras i atràs han quedat antiquats. No tant detràs; que, si bé exclòs rigorosament de la llengua literària, encara és d'ús vulgar en moltes comarques.»