Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
tras
TRAS prep. i adv. ant. Darrera. En tots mos dies veritat pos davant mi e falsetat me git tras les costes, Llull Cont. 23, 27. E'l cauall qui ranqueia de tras en lo girament, MS Klag. segle XIV, 7. Sí que no veu tras paret, mas per rexa, Ausiàs March lxxxvii. De part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, Tirant, c. 65. Per qu'encara Lloth no fo tras la mata, Brama llaur. 239. Me venien molt sovint cartes, unes tras altres, Lacavalleria Gazoph. Roman tras la porta closa, Riber Poes. 319. A pleret, de puntetes, tras la ciutat calmosa, Berga MT 108. Tras sa porta: darrera la porta (es deia a l'Empordà encara en el segle XIX). Anar tras d'algú o d'alguna cosa: anar-hi darrera, cercar, procurar d'obtenir-ho. De tras: darrera (V. detràs). Qui parla mal de tu de tras, Turmeda Amon. A tras: arrera. Quant lo senyor lo volrà tirar a tras, no porà, Eximenis Terç, c. 356 (Aguiló Dicc.). Com donchs los hagués dit "yo só", tornaren a tras, Gerson Passio, c. 6. A tras que: a més que, malgrat que. "A tras de que em feia enfadar, em feia riure": a més (o malgrat) que em feia enfadar, em feia riure (Solsona, Cardona, Gironella).
«Després de l'E. Mj. tras i atràs han quedat antiquats. No tant detràs; que, si bé exclòs rigorosament de la llengua literària, encara és d'ús vulgar en moltes comarques.»