Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
pla del Tramussar
Aleshores es va produir la gran sorpresa, com explica Simón Fos en un interessant article publicat en Mètode (núm. 52): «El mateix equip estudiava l'única població coneguda a la província de València d'astràgal lusitànic (Erophaca baetica). Fent els treballs de delimitació i inventari a la serra Grossa, va sorgir una element inesperat. Efectivament, un tramús.» I la sorpresa va ser encara més gran quan es cam comprovar que aquella àrea es coneixia com «el pla del Tramussar»!
[...] La primera font consultada fou, efectivament, l'Onomasticon de Joan Coromines, on es trobaren una bona corrua de noms: Altet del Tramusso en Monòver, Puntal del Tramús a Gandia, Barranc dels Tramussos a la Calderona, el Tramussol a Alcoi, i també a Cerdà i Bocairent. Però amb la següent nota esclaridora: «Que no es tracta del nom del llegum tramús, ja ho mostra la naturalesa dels llocs, designant turons o penyes». En aquest sentit, proposa una etimologia alternativa, realment corominesca: «Com que la gran característica que distingeix les penyes anomenades Turmo, de les altres roques és el gran és el gran bloc isolat, a part de tota altra, el nom Tormo solo reapareixia repetidament en la toponímia mossàrab valenciana de moriscos mig arabitzats. L'arabització n'escapçà la -o final, però reaccionà contra la tendència de l'àrab a desfer-se del grup tr- inicial, ells feren Tramussol».
Ah, amics, si el savi de Pineda alçara el cap, aquest endemisme valencià el deixaria bocabadat. El Tramussol venia, ras i curt, de tramús. I ells feren bé. Els moriscos mig arabitzats menjadors de tramussos...