terrorisme

·       La lluita contra els «terroristes» com a justificació moral, de la mateixa manera que la lluita contra el «mal» a què apel·lava Busch (2001), és una apel·lació demagògica al retall de les llibertats públiques i una perversió de la democràcia, ja que converteix el poder executiu en jutge i part, tal com Sharon contra Arafat (2002) o com els GAL.

·       «En 1976, els militars, dirigits pel general Jorge Rafael Videla, van donar un colp d’estat a l’Argentina. El que s’esdevingué a continuació fou una onada de violacions dels drets humans com mai abans s’havia vist en el país. L’excusa de l’exèrcit era que estava en guerra contra terroristes; tal com ho va definir Videla, “un terrorista no es sólo alguien con un arma de fuego o una bomba, sino una persona que disemina ideas contrarias a la civilización occidental y cristiana”» (Alberto Manguel, Una historia de la escritura, final cap. 20).