Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

tenor

  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l'article «De tannűr a tenor. La hist˛ria d'un arabisme valenciÓ» (Randa, 57, pÓg. 213-224). En sÝntesi (copiem un tros de la conclusiˇ):
    L'arribada de la cultura islÓmica a terres de la penÝnsula IbŔrica al segle viii ens aportÓ un seguit d'elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominaciˇ Órab de tannűr. Les referŔncies lingŘÝstiques de tannűr que es troben a al-Andalus son del segle xi i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor, arriben fins al segle xvii. A partir del segle xvii, els forns andalusins deixen d'usar-se i els mots tenor, tenoret i tenoreta passen a designar la intensitat cal˛rica que desprÚn el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilitzaciˇ de la llenya per a caldejar la llar s'ha mantingut. AixÝ doncs, la conclusiˇ final Ús que tenor Ús un mot hist˛ric del valenciÓ i de la llengua catalana i que, per tant, ha d'estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:

    • tenor
      (de l'Órab tannűr relacionat amb l'arrel acÓdia tinuru) 1. Forn de pa islÓmic de forša calorÝfica moderada. ╔s de forma troncoc˛nica o cilÝndrica amb boca i ull —d'entre 10 a 100 cm d'alšÓria per 50 o 60 cm de diÓmetre— que pot anar constru´t damunt terra o soterrat. 2. Escalfor tŔnue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    • tenoreta
      Escalfor tŔnue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.
    Quant a la distribuciˇ geogrÓfica, el mot Ús conegut de l'AlacantÝ fins a la Plana Alta.