Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

tamarro*

  1. Nom d'un ésser imaginari, el tamarro (veg. la fitxa animal imaginari), que també forma part d'una broma coneguda i estesa per diversos territoris amb protagonistes diferents (veg. Introducció a l'etnopoètica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana de Carme Oriol i Carazo; consulta: 27.06.2011).
  2. Documentem el terme tamarro en italià (Dizionario Garzanti; consulta: 27.06.2011):
    tamarro
    s. m. [f. -a]
    1 (merid.) zoticone, cafone
    2 (gerg.) giovane di periferia che veste alla moda, ma in maniera volgare.
    En italià és un terme argòtic molt estés als anys huitanta del segle xx —i també el nom d'una planta ('gatmaimó')—. Sembla que el seu origen va més arrere del moment en què es popularitzà en italià, ja que el documentem en Le parole italiane derivate dall'arabo de Luigi Rinaldi (1906; consulta: 27.06.2011):
    tamarro ovvero tàmmaro e tammalone « stupido, minchione); voci dialettali comunissime nell'Italia meridionale : la loro origine si può cercare nell'ar. تمر {tamr) « dattero maturo e secco ». Infatti la parola tammalone, usatissima nel dialetto di A'allo Lucano, oltre ad avere il senso figurato di « minchione », possiede quello proprio di un fico non ancor maturo ovvero vizzo e che per esser tale si rassomiglia in certo modo al dattero già maturo e secco.

    O, abans i tot, és un calabresisme recollit per Fedele Romani en Calabresismi (1891; consulta: 27.06.2011).

    A més, segons altres fonts, en castellà hi ha el diminutiu tamarro (derivat de l'adjectiu tamaño), però este ús no sembla que siga molt comú fora de Castella.

  3. En tot cas, cal tindre en compte també el mot (¿versió?) tintamarro que hi ha a la Safor, tal com assenyalava Àngel Alexandre (Migjorn-21.06.2011):
    Tintamarro vol dir «grandàs», gran en excés (molt alt, corpulent...). No té un matís pejoratiu, més aviat simpàtic.
    Tot i que no és molt usual en la xarxa, podem documentar algun ús ben expressiu del mot en Internet (des de La Penya 04 de la Vall; consulta: 28.06.2011):
    Mister jo no puc jugar, estic saturat passant revisions, aquesta ahir, Adil Rami, menut tintamarro de tio.
    També el localitzem en parlants relacionats amb Sueca (veg.), Catarroja i Albal (veg.).

    Formalment sembla molt relacionat amb l'occità tintamarra (i variants: tintamari, tintamarro; francés: tintamarre):

    tintamarra s. f. [...] Tintamarre, bruit éclatant, accompagné de confusion et de désordre; vertigo, fougue, emportement: Quand sa tintamarra l'arrapa, quand son vertigo lui prend.
       Éty. de tintar et de marra, houe pour labourer la vigne, à cause du bruit que font les vignerons en tintant sur leur marre.

    A més, el valencià tintamarro també s'hi relaciona pel matís augmentatiu: soroll fort - persona alta i corpulenta.