Apareix en algun document com a terme de dret en castellà (retroacción). El DRAE no dóna cap accepció amb aquest valor. En català, hi ha lleis retroactives.
[97/C11353coput] "[...] i es va dictar sentència en data 2 de juny de 1995 en la qual s'acordava la retroacció d'expedient sancionador perquè s'entenia que existia sobrepreu en la venda". En aquest context cal aclarir que si fóra retrotracció, la contrucció hauria de ser retrotraccióa [un moment determinat] i no d'expedient sancionador. Per tant, [les coses] són retroactives, però [els processos i les actuacions] es retrotrauen a [un moment determinat].
(Resposta de la GEC, 15.01.2003) No es fàcil pronunciar-se sobre la bondat d'un terme tècnic quan els formants son correctes i mínimament ben utilitzats. En el nostre cas, la formació d'un retroalimentació no sembla pas gaire diferent de la de retroacció, retrodifusió, retrodonació, retroflexió, etc. Ara bé, en tots aquests casos apareix ben clarament el significat de 'darrere' (retro-). Cercant dins Cercaterm (valgui la redundància) i en el nostre Diccionari, he descobert que s'accepten com a sinònims les formes retroacció i realimentació; el Cercaterm, a mes, informa també que el castellà, al revés d'altres llengües, utilitza indistintament realimentación i retroalimentación, amb predomini d'aquesta darrera. En vista de tot plegat, crec que caldria usar només retroacció i realimentació, que son les formes recollides pels diccionaris i vocabularis especialitzats. Gràcies per la vostra nota, que ens ha servit per a corregir els textos de l'Enciclopèdia. A partir d'ara hi apareixeran només les formes admeses. Atentament, Josep Torras, assessor lingüístic Enciclopèdia Catalana.