repercutir

·      És un verb intransitiu, llevat de l’accepció mèdica ‘causar, pel mitjà adequat, la subsidència d’un tumor, d’una lesió, etc’ (gdlc), que és transitiva.

·      Veg. IVA.

·      En castellà té el mateix règim verbal que en català, però sembla que s’ha generalitzat en el llenguatge administratiu en el sentit que té en català transferir (com a terme econòmic): «se repercutirà su importe en ...», règim transitiu.