rŕcord

·      (dec93/98) [fr: raccord] m tecnol Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada, etc, o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc, a un dispositiu, un aparell, etc.

·      (Termcat 4, pŕg. 3; setembre 1989) racord m /cast. rácor[*] // Conjunt de dues peces que serveix per a empalmar per testa dos tubs amb un sistema d’acoblament hermčtic desmuntable.

·      > en castellŕ és racor (dusos, drae, vox).