rŕcord
·
(dec93/98) [fr: raccord] m tecnol
Maneguet, element intermediari que uneix dos tubs, dues parts d’una canonada,
etc, o que, disposat en un extrem, uneix un tub, una canonada, etc, a un
dispositiu, un aparell, etc.
·
(Termcat 4,
pŕg. 3; setembre 1989) racord m
/cast. rácor[*] // Conjunt de dues peces que serveix per a empalmar per testa
dos tubs amb un sistema d’acoblament hermčtic desmuntable.
·
> en
castellŕ és racor (dusos, drae, vox).