fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

qüe

1. Tot i que més documentat en plural, qüens ('diners') també té forma singular, tal com documenta el dcvb (s. v. qüè):

   1. Quern, conjunt de quatre coses (Pego, Sanet, Alcoi). «Un qüè d'almeles»: conjunt de quatre ametlles.
   ║ 2. Moneda antiga que valia quatre diners (Al., Cocentaina).
   ║ 3. pl. Diners, riquesa en moneda (val.); cast. cuartos. Y guanyava tants qüens, que dhasta se féu riquet, Martí G., Tip. mod. i, 171. Estave a la darrera pruneta, sense collites i sense un qüè en tan mala anyada, Pascual Tirado (BSCC, viii, 247).
   Loc.—a) No tindre un qüè: no tenir un cèntim, esser molt pobre (val.).—b) Faltar a algú dèsset qüens per a una pesseta: no tenir diners (val.).—c) Lo que faltava per a un qüè!: es diu quan compareix algú o alguna cosa que complica la situació, que fa nosa, que desbarata els projectes (val.).

   Josep Tormo Colomina recull («Origen dels modismes antroponímics alcoians», IV Coŀloqui d'Onomàstica Valenciana i XXI Coŀloqui de la Societat d'Onomàstica, Ontinyent (la Vall d'Albaida) 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre de 1995, publicat al volum LXX - LXXI (setembre - desembre 1997) del Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica) [pdf] l'expressió alcoiana següent:

   Ull al qüè, que és Cristino!: Exclamació, a hores d'ara quasi obsoleta, sinònima d'Ullet vivet! És una advertència que cal estar atent(s) perquè s'acosta algú que no és de fiar. Com que els qüens són els diners, Cristino seria algun pispa o lladregot del segle passat.

2. La cosa és que, d'acord amb l'ortografia, excepte que fóra un diacrític (no l'hem trobat en les llistes habituals), cal escriure-ho sense accent: qüe (singular) qüens (plural). Com que no és un mot massa comú —actualment ni apareix en els diccionaris més comuns—, hi ha una petita confusió sobre l'ús de l'accent. Per exemple, podem trobar tant qüe, qüens i qüen com qüè, qüèns i qüèn en «La simplicació dels grups consonàntics finals en català» de Jordi Colomina i Castanyer (Actes del desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1996; Google Llibres; consulta: 26.04.2012):
   

   Podem assenyalar que hi ha un acord general a no accentuar el plural d'esta paraula. La intenció d'indicar que la e final és oberta és el que induïx a alguns autors a incloure un accent (¿diacrític?) innecessari.