fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

pronoms

1. Quant a les formes plenes, la gramàtica de Pompeu Fabra (1918, ed. Aqua, pàg. 63) indica:

   Immediatament davant del verb són possibles les formes me, nos, te, vos, se, lo, los, ne, i les formes em, ens, et, us, es, el, els, en. Cal, però, advertir que, en aquest cas, nos, lo i los són arcaics o dialectals, i que, en general, les formes reforçades (em, &.), i àdhuc us, són preferibles a les plenes.

2. Pel que fa a l'ordre dels pronoms, hem de tindre present que la gramàtica de l'avl després d'assenyalar «que en cap cas es poden invertir» afig la precisió següent (gnv, 22.4.2):

   Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:

   a) És habitual la posposició del pronom se als pronoms de primera i segona persona, i al pronom de datiu li: Me s'ha fet tard (en lloc de Se m'ha fet tard). Li s'ha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi d'orde no és acceptable en registres formals.

   Per tant, l'acadèmia indica que és una qüestió estilística que actualment és considerada no acceptable en registres formals. I els estils anem fent-los i refent-los. Al cap i a la fi, poden trobar eixos canvis d'ordre dialectalment i històricament. Per exemple, la combinació li la, ben estesa en valencià actualment, prové del canvi d'ordre de l'anterior la li; també podem observar la posició d'altres pronoms en referències literàries antigues:

   [gnv, 22.4.2] «Mas sabeu quan la li darà, aquesta possessió?», Sant Vicent Ferrer, Sermons.
   [Tirant lo Blanch de Joanot Martorell] «Feu lavar les mans a hun home e torne-les-se a lavar.»
   [Gramàtica històrica catalana de Francesc de B. MOll; Google Llibres] «"E l'abat lo li donà" (Eximplis)»