fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

pillar

1. Abans del 2002 consideràvem: «Caldria afegir-li una nova accepció: ‘descobrir l’autor d’una acció incorrecta o delictiva’, ‘atrapar’.» Ara podem llegir en el gd62:

   pillar v. tr. (fr. piller) 1. Emparar-se violentament o il·legalment d'una cosa. 2. fam. Prendre, agafar. Pilla'm un canapè.

   El diec2 només recull la primera acceptació donada pel gd62.
2. El DCVB ja recollia les accepcions següents:

   pillar v. tr.
   || 1. Agafar una persona o cosa vencent resistència; robar; prendre (allò que fuig, que és guardat, que no es vol deixar agafar, etc.); cast. pillar. Ja hey estarà satisfeta | si arriba a pillar es negret, Penya Poes. 258. «Els lladres varen anar al mas i varen pillar moltes gallines». a) Pillar sa baldufa: agafar-la d'en terra, mentres balla (Muro).—b) Prendre una carta del munt que hi ha damunt la taula de joc, després de jugar-ne una de les que es tenen en la mà. || 2. (vulg.) Agafar o prendre, en general (Benavarre, Maestr.); cast. coger, tomar. «Si pillo una verga, te poso blau» (Maestrat). «Hem pillat el tren de les sis i mitja». || 3. Faltar, deixar d'assistir a un lloc d'obligació, com l'escola, la missa, etc. (Men.); cast. hacer novillos. Si és a missa, may hey va. | —Això no ho cregueu, mon pare, | perque lo que és jo, fins ara, | poques n'hi he vistes pillar, Benejam FyF, acte i. «No pillis s'escola, que tanmateix ho sabré!» || 4. Beure (en llenguatge d'argot). No tens res per pillar, Vallmitjana, «La Xava», 23 (ap. BDC, vii, 52)