Treball sobre l'etimologia del topònim d'Emilio Nieto Ballester.
(GEC) Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d'Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d'unió. És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa. Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià. L'ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és. Només pel nord l'accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa; els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es concentren els materials arrencats per l'erosió del front. Els rius i barrancs el volten al temps que han aprofundit les bases: a l'oest el riu de Vistabella i el barranc de Vilafermosa; a l'est el riu de Llucena. L'altura permet una vegetació particular respecte a la resta de muntanyes valencianes: paisatges mediterranis d'alzinar a la part inferior; paisatges submediterranis de bosc de pi roig a les parts més altes, i claps de roure reboll amb una lleugera influència carpetanoatlàntica damunt substrat sense calç; els cims més alts tenen una vegetació oromediterrània de coixinets espinosos. A la seva falda s'alça el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.