Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
pasterejar
1. intr. coloq. Contemporizar por miras interesadas.
Això deu ser en castellà d'Espanya (o espanyol de Castella, podríem dir), perquè en altres països de l'àmbit castellà el verb té més (o altres) accepcions. El cas és que en català eixa accepció es pot vehicular amb pasterejar (gdlc):
v intr Pactar, contemporitzar, per motius més o menys blasmables o injustificables.
El substantiu corresponent podria ser pastereig, que no apareix encara els diccionaris, però que ja féu servir Josep Pla (veg. Google Llibres). I més que n'hi deuen haver, és clar, tenint en compte l'activitat pública relacionada amb els càrrecs que esdevenen canongies en institucions públiques i fins i tot privades.