Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

paravent

  1. El gdlc situa l'origen del mot en el segle xix «de parar i vent» i li dóna la definició següent:
    m 1 CONSTR Finestró, especialment el que és disposat a la part exterior d'una finestra, d'un balcó, etc.

    2 MOBL Moble que consisteix en dos o més bastidors coberts de pell, tela, etc., i que serveix per a resguardar de l'aire, per a establir una separació dins una habitació, etc.

    3 Objecte, tanca, filera d'arbres, etc., que resguarda del vent. Xiprers que fan de paravent dels conreus.

  2. En castellà, a més de biombo hi ha qui en diu paraván (o parabán), adaptant la forma francesa paravent. Les adaptacions castellanes no apareixen en els diccionaris habituals, tot i que podem documentar paraván en el corde:
    Ángel Augier (Prosa varia,, fragment corresponent a l'any 1948): «[...] como pretexto verbal, como paraván de su mentira y su traición.»

    Alejo Carpentier (El siglo de las luces, 1962): «[...] demoraba en el vestíbulo, mientras un paraván de laca, arrimado a una pared, no acababa de salir de su envoltura claveteada.»