Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

mida

  1. Coloma Gradolí (gener 2006) es plantejava que caldria mantindre el terme mida en una recepta de cuina comarcal que parlava de «tres mides d'oli» (Horta). Doncs, trobe que sí, ja que el primer exemple del dcvb és de l'Espill i sembla referit a una mida de líquids (de verí):
    «|| 1. Acció d'amidar. Prengué bevenda | ..., | errà la mida, | emmetzinada | morí sobtada, Spill 8944.»

    A més, una de les accepcions de mida (gdlc) és 'dimensió', on trobem el gruix —entre altres—, i d'ací passem a concebre la capacitat fàcilment. El Diccionari de mesures catalanes recull que a la Seu d'Urgell hi ha un terme mida que és 'mesura de capacitat per a àrids'. I, finalment, el Diccionari general de Ferrer Pastor dóna (s. v. mida):

    «Quantitats convingudes que entren en la composició d'una pasterada, d'una mescla, pastís, coques, etc.».

    El terme més habitual que jo conec —com a usuari poc entés— també és la mida (que és molt habitual en la cuina), ja que la mesura (mesureta normalment) sol ser un paper enrotllat (també denominat cucurull) on et posen tramussos, dàtils i altres coses. Els altres són el pes o la grandària.

    L'estàndard fa bé de tractar de resoldre les possibles confusions, però no sempre cal aplicar-lo al peu de la lletra, com puga ser en el cas d'una recepta de cuina comarcal, i ja hem vist que això és el que recollia precisament Ferrer Pastor.