fitxes - cdlpv
micvé
Informe sobre mikwà > micvé (o bé miqvé)
La forma mikwà (escrita així o amb alguna petita variació) és una forma molt estesa al nostre país entre els historiadors i arqueòlegs; fins i tot, lamentablement, consta en la GEC i el GDLC com a forma no adaptada al català (marcada amb asterisc). Però és doblement errònia:
a) La grafia k correspon a una cof hebrea, que es translitera i es representa en la transcripció fonològica o fonètica estricta normalment a tot arreu per q. La grafia amb k correspon a l'adaptació (o broad transcription) del mot a llengües germàniques, però cal tenir en compte que en català la cof s'ha adaptat sempre com a c/qu. És a dir, els redactors de la GEC han agafat una forma adaptada a l'anglès (no convertida a base de transliteració o transcripció fonològica o fonètica estricta) i l'han transformat per art de màgia en forma no adaptada al català, com si fos una forma obtinguda per transliteració o transcripció fonològica o fonètica estricta.
b) La terminació -à encara constitueix un disbarat més gros. Copio a continuació els claríssims mots que va escriure en ocasió d'una discussió de terminologia judaica l'hebraista Eduard Feliu, president de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics i un dels millors coneixedors del judaisme medieval català: «El bany (només el bany, no tot l'edifici) utilitzat en la purificació ritual en el judaisme s'anomena miqwé en singular i miqwím o miqwa’ót en plural. És un mot masculí malgrat l'existència d'una terminació femenina en una de les formes del plural (aquella, és a dir, miqwa’ót, que dóna nom a un tractat del Talmud). Els catalans medievals ho sabien de primera mà, que era masculí: "in vico vocato del michbe" (Secall, Com. Heb. Sta, Coloma de Q., p. 215). Un altre exemple: Danièle Iancu (jueva practicant i historiadora) té un article en la Revue des Études Juives intitulat "A propos du Mikve de Perpignan...". Miqwá (pl. miqwót), en canvi, és un dipòsit d'aigua qualsevol.
La confusió del masculí i el femení entre els estudiosos del judaisme a Catalunya (fins i tot hebraistes + la GEC mal aconsellada) és un error inveterat, que sembla impossible de desarrelar. Crec, doncs, que caldria ajudar a superar aquest error introduint en el DIEC una definició com ara aquesta: micvé m. Bany utilizat per a la purificació ritual en el judaisme.»
Proposta: en un document de revisió del DIEC amb vista a la preparació de la segona edició del diccionari, encarregat per l'Institut d'Estudis Catalans, vam proposar adaptar el mot al català amb la forma micvé i amb la definició copiada més amunt proposada per Eduard Feliu: "m. Bany utilizat per a la purificació ritual en el judaisme". Aquesta forma micvé és la que fem servir actualment els hebraistes catalans. Convindria corregir també la definició del terme d'acord amb el que indica el text d'Eduard Feliu citat més amunt.
Si pel fet que encara no ha aparegut la segona edició del DIEC es considera que no és convenient fer servir de moment la forma adaptada al català micvé, es podria escriure el mot en transcripció simplificada (que fem servir per a noms propis i per a terminologia que no té prou difusió com per a considerar que calgui adaptar-ne la forma totalment al català): miqvé (escrivint-la llavors en lletra cursiva, com a forma no adaptada al català). La forma amb w (miqwe o miqwé) només la fem servir en les anomenades transcripcions rigoroses.