El plural del manlleu no adaptats s’ha de fer amb les normes de la llengua que usa el manlleu. És a dir, es considera no adaptat, però rep els morfemes de plural d’acord amb la llengua de recepció, independentment de les regles gramaticals de la llengua del manlleu. Per tant, evitem: curriculum (vitae) /pl. curricula (vitarum [o el que siga]), leitmotiv / pl. leitmotives, ikastola / pl. ikastolak, etc. Cal fer el plural segons el català: currículums vitaes (si es vol usar la forma llatina), leitmotivs, ikastoles, etc.
Açò té relació amb el fet que un mot pot ser plural (o singular, o masculí, o femení) en la seua llengua —o tenir qualsevol altra caracterítica gramatical que no trobaríem en català (dual, cas genitiu...)—, i ser entés com a singular (o amb alguna altra marca) en la llengua que el pren com a manlleu. Per exemple, ¿els taliban (plural en àrab) o els talibans? A més, el singular seria tàlib*, forma que no s’ha pres com a manlleu. Per tant, en principi el mot plural en àrab, seria singular en català: un taliban. Veg.taliban. De fet, aquest criteri es correspon a la forma com s’han pres els manlleus al llarg de l’evolució de les llengües.
El diari El País i la gec, tenen el criteri del respecte a la flexió dels mots en la llengua de partida, cosa que els fa cometre errors i vacil·lacions ortogràfiques.
