El DVAL i el DIEC diuen que és 'llit d'un riu'. Tanmateix, ni el GDLC, ni el DCVB, ni el DCOROM li donen aquest significat, sinó el de glera 'platja de còdols i areny gruixut' (dels rius, generalment), que arriba fins al Baix Maestrat (DECOROM). Fins i tot el GDLC diu que llera és la forma palatitzada ribagorçana, i el DCVB indica: "no sabem que s'usi la forma llera en català, fora del topònim ribagorçà que hem esmentat". Sembla que DCOROM documenta usos, però no deixa clar que no es tracte de toponímia. D'on deu provenir el que diuen el DIEC i el DVAL? Potser d'una metonímia? No. Segons indiquen en DICCIONARIS, la cosa prové del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932), que el DIEC reproduïx, a pesar que la GEC ja havia establit els termes (GDLC, llit): llit fluvialHIDROG Espai del riu per on s'escorren les aigües; llit fluvial (o de riu) DR El jaç o tros cobert habitualment per l'aigua durant les revingudes corrents considerat com a bé de domini públic.
(Informació d'Eugeni S. Reig, desembre 2001): he estat mirant això de "llera" a veure si ho podia aclarir. És una paraula ben curiosa. En els diccionaris valencians antics (Carles Ros, Escrig-Llombart, Martí Gadea, Pla i Costa) no he trobat ni "llera" ni "glera". Al Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra sí que he trobat "llera = llit d'un riu" i "glera = illa de sorra en un riu". El DIEC recull "llera = llit d'un riu" i "glera = terreny cobert de pedruscall més o menys mòbil./ Llit d'un riu o torrent sec i pedregós. / Platja de palets". El Diccionari Valencià recull "llera = llit d'un riu" i "glera = Tros del llit d'un riu o torrent sec i ple de còdols". En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana la paraula "llera" remet a "glera = 1) Areny gruixut i ple de còdols. 2) Canal molt rosta i pedregosa; tarter". En el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor diu exactament la mateixa cosa que en el Fabra. En el DCVB d'Alcover-Moll "llera" remet a "glera = tros de riu o torrent sec, ple de pedregam (Massalcoreig, Baix Aragó, Ribera d'Ebre". Joan Coromines en el seu DCat, recull la paraula "llera", però amb un altre significat. En la paraula "glera = platja de còdols i areny gruixut" diu que a l'Alta Ribagorça es pronuncia "llera". En el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua he trobat "llera = cantorral, glera" i "glera = cascajar, terreno con mucho cascajo, guijo o fragmentos de piedra. / 2. Arenal". Diu: "del aragonés glera". En el Diccionario de Uso del Español de María Moliner, tant "llera" com "glera" remeten a "cascajar, pedregal".