Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
llei Fabra*
Es coneix com a «llei Fabra» la que Pompeu Fabra va proposar el 1906 («Les e toniques au catalan» dins la Revue Hispanique, XV, pàg. 9-23). Val a dir que és una teoria que ha estat rebatuda amb contundència per altres estudiosos, ja que postula una diftongació espontània que no està provada en català. Fabra creia que la e breu llatina passava a e oberta, d'aquí a diftong iE, es tancava a ie i donava e. Per altra banda la e llarga i la i breu donava e tancada, es diftongava en ei, passava a Ei i donava E (en català central, és clar).