Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
Kosovo
El diec2 ha fixat les formes kosovar i Kosovo:
1 adj. i m. i f. Natural de Kosovo.
2 adj. Relatiu o pertanyent a Kosovo o als seus habitants.
Deklarata e Pavarësisë së KosovësLa forma Kosovë té un cert ús en català i fins i tot apareix en la gec (consulta: 27.11.2009), tot i que la forma principal és Kosovo, que prové del serbocroat (amb l'alfabet llatí que fan servir els croats i el mateix govern kosovar).«Declaració d'independència de Kosovo»
Duke rikujtuar vitet e konfliktit dhe dhunës në Kosovë që shqetësuan ndërgjegjen e të gjithë popujve të civilizuar,
«Recordant els anys de conflicte i violència a Kosovo que preocupava a la consciència de tots els pobles civilitzats,»
Kosova shpall zotimin e saj ndaj paqes dhe stabilitetit në rajonin tonë të Europës Juglindore.
«Kosovo declara el seu compromís amb la pau i l'estabilitat en la nostra regió del sud-est d'Europa.»
Traducció de Tradukka.com
Segons informa Jaume Salvanyà (Migjorn - 27.11.2009), l'IEC li va indicar en 2005:
L'ús i l'adaptació d'aquest topònim ha estat —i és— força complicada.Durant els anys 1998 i 1999 es van aplegar informacions diverses i en alguns casos fins i tot contradictòries (en aquell moment també es va difondre la forma amb -a, Kosova, que correspon, però, a una forma declinada). La conclusió a què es va arribar va ser que la pronúncia havia de ser amb s sorda, [s], i com a mot esdrúixol.
Com que no és un nom que puguem considerar adaptat i amb tradició d'ús en català, no es fa servir una forma amb accent o amb duplicació de la -s-; i de la mateixa manera fonèticament se segueix la pronúncia genuïna —segons la informació de què es va disposar—, de manera que no neutralitzem les altres o malgrat que emprem aquest topònim exògen des de l'òptica o l'àrea del català oriental.