fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

sufix -itzar

  1. Un repàs sobre este sufix en Línia directa, IX.
  2. La fixació de la grafia tz en aquest morfema és una liquidació normativa (Fabra) de la diversitat existent fins a començament del segle XX. Liquidació que està arrossegant, a més, la pronúncia fricativa general del morfema a tot l'àmbit lingüístic, representada en l'escriptura —habitualment fins a aquell moment— amb la grafia -isar.

    La forma africada sembla que va començar a donar-se a Barcelona [encara que no sabem si això és una informació o només una suposició]. A partir d'ací, un munt de malentesos i baralles van acabar d'imposar la forma a tz.

    Tot i això, cal recodar que Sanchis Guarner (1950) admet —tot i que com a «no és absolutament condemnable»— la forma -isar, que és la forma que recullen les Normes del 32 de manera implícita —amb l'ús—.

    Molta més informació: «I una minúcia en la història de la llengua», dins El català modern, August Rafanell, Empúries, 2000.