Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

instructa*

  1. Terme que recollim en el castellà de l'àmbit judicial i que no apareix en els diccionaris. Es tracta d'un guió que fan servir els advocats, representants o el mateix demandat en els judicis. Segons ens indica de l'advocada Begoña Valdés (09.06.2010), és una plasmació escrita que solen reclamar alguns jutges, a pesar del principi d'oralitat que han de seguir els processos en determinades qüestions judicials. Se'n parla una mica en Movilidad geográfica y modificación sustancial: impugnación procesal laboral de Miguel Ángel Purcalla Bonilla (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):
    Otra cosa es la extendida «corruptela» procesal de facilitar, en sede de conclusiones, la «instructa» o escrito-resumen de las posiciones de las partes (en especial, de la demandada), práctica sin duda reprochable que deteriora considerablemente el principio de oralidad.
  2. No hem detectat la denominació d'eixe document en català, tot i que, com era previsible tractant-se d'un participi llatí, sí que el podem documentar també en català en el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca de Catalunya (Google Llibres; consulta: 09.06.2010), amb indicació que es tracta de lletra del segle xviii:
    (f. 1) Instructa de quant per lo present preté lo Egregi Señor Comte de Solterra... que com a Señor de la Vall de Hostoles Bisbat de Gerona preté de present sobre lo possessor del Mas Campasol de la Parroquia de St. Iscle de Colltort de la mateixa Vall de Hostoles, en virtut de los titols baix expressadors.
    Fins i tot en altres àmbits, com a sinònim d'instrucció (Google Llibres; consulta: 09.06.2010):
    Un estudiant per instructa de son mestre, comensá á saludar á la Verge Santíssima ab estes paraulas: [...]
    Las Glòrias de Maria: obra útil pera llegir y predicar, d'Alfons Maria Liguori, traduïda al català per Joaquim Arqués i Jover, 1852.