Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

guixeta*

  1. Mot femení no admés per la normativa, que vol ser una adaptació del francés guichet i podria substituir o acompanyar el castellanisme taquilla (que sí que està admés). Francesc de Borja Moll en dia en 1962:
    Ara bé, existeixen barbarismes dels quals no podem prescindir, perquè serveixen per a designar objectes que no tenen nom genuïnament català i perquè estan tan fortament arrelats que seria absurd pretendre d'eliminar-los substituint-los per sinònims inexactes o mancats de tota capacitat d'arrelament popular. En aquest cas es troba el castellanisme taquilla. Hi hagué, fa anys, gent que volia substituir-lo per guixeta, però això era una equivocació, car guixeta és un gal·licisme ben clar; i voler fugir del castellà renunciant a un mot que tothom empra, per a caure en el francès introduint una adaptació de nova fàbrica, és una gran incongruència. Per això en el diccionari Fabra hi ha taquilla i no hi ha guixeta.
    (Francesc de B. Moll i la llengua literària de Joan Miralles i Gabriel Janer i Manila, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pàg. 185.)
    Podem trobar més mostres de rebuig del mot en el declc de Coromines o en l'Ésadir i altres llocs; o fins i tot toleràncies conjunturals, com ara en el Manual de correcció dels diaris de sessions del Parlament de Catalunya, en l'epígraf 4.4.11.1:
    Els estrangerismes pronunciats en català o catalanitzats i amb una certa tradició (mots, expressions i frases fetes), que són àmpliament tolerats o significativament polèmics...
  2. D'acord amb els mateixos criteris de Moll, però, podríem fins i tot repensar l'admissió del mot, ja que té una certa vigència actualment, derivada segurament d'aquella espenta que degué tindre durant els anys trenta, tal com podem trobar en el ctilc en 16 ocasions, amb obres com Quan mataven pels carrers de Joan Oller i Rabassa (1930) o L'hereu de Prudenci Bertrana (1931). Fins i tot, més avant, apareix en el Diccionari anglés-català de Salvador Oliva i Angela Buxton (1983).

    De fet, ara mateix, a Benifairó de la Valldigna s'anuncia el Més Que Rock per a l'1 d'agost del 2009. En el cartell han inclòs el preu en «guixeta». A més, podem trobar que han fet ús del mot Josep Vallverdú, Miquel Bauçà, Feliu Formosa i alguns altres.