Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
guixeta*
Ara bé, existeixen barbarismes dels quals no podem prescindir, perquè serveixen per a designar objectes que no tenen nom genuïnament català i perquè estan tan fortament arrelats que seria absurd pretendre d'eliminar-los substituint-los per sinònims inexactes o mancats de tota capacitat d'arrelament popular. En aquest cas es troba el castellanisme taquilla. Hi hagué, fa anys, gent que volia substituir-lo per guixeta, però això era una equivocació, car guixeta és un gal·licisme ben clar; i voler fugir del castellà renunciant a un mot que tothom empra, per a caure en el francès introduint una adaptació de nova fàbrica, és una gran incongruència. Per això en el diccionari Fabra hi ha taquilla i no hi ha guixeta.Podem trobar més mostres de rebuig del mot en el declc de Coromines o en l'Ésadir i altres llocs; o fins i tot toleràncies conjunturals, com ara en el Manual de correcció dels diaris de sessions del Parlament de Catalunya, en l'epígraf 4.4.11.1:(Francesc de B. Moll i la llengua literària de Joan Miralles i Gabriel Janer i Manila, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pàg. 185.)
Els estrangerismes pronunciats en català o catalanitzats i amb una certa tradició (mots, expressions i frases fetes), que són àmpliament tolerats o significativament polèmics...
De fet, ara mateix, a Benifairó de la Valldigna s'anuncia el Més Que Rock per a l'1 d'agost del 2009. En el cartell han inclòs el preu en «guixeta». A més, podem trobar que han fet ús del mot Josep Vallverdú, Miquel Bauçà, Feliu Formosa i alguns altres.