gofre*

·      Nom d’un pastís que prové del francés gaufre. Per tant l’adaptació gofre sembla senzilla. Em sona haver trobat una explicació del terme en algun diccionari (potser el robert), o en algun llibre d’estrangerismes. (1999)

·      (Neoloteca, 2000) ca gofra, f / es gofre, m / fr gaufre, f / it gaufre, f / en waffle // Pastís, generalment rectangular, cuit entre dues planxes que hi graven un dibuix alveolar en relleu.

·      Els de la Neoloteca han fixat gofra, segurament amb una reflexió una mica semblant a la de  xopet: Han mantingut el gènere (femení), per tal d’assemblar-se a l’origen (alemany) i a les altres llengües europees, i com que en oriental ho pronuncien així... En aquest cas, però, com que no hi havia un terme català d’on fer-ho quadrar, s’ho han ajustat a la seua pronúncia.

·      (DRAE01) gofre. (Del fr. gaufre, y este del franco *wafla) m. Pastel de masa ligera, cocido en un molde especial que le imprime un dibujo en forma de rejilla.

·      Ø dec, diec, dval; vox