Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

galayo

  1. Terme castellà que segons el drae:
    1. m. Prominencia aguda de roca pelada que se eleva en un monte. U. m. en pl.
    En portugués (Priberam en línia; consulta: 28.03.2010):
    galaio
    s. m.
    1. Alg. Outeirinho.
    2. Espinhaço de um monte.
  2. La correspondència catalana seria penyal, segons el Diccionari català-castellà, castellà-català de F. de B. Moll, però també podria ser, segons els casos, agulla, cresta (en el cas concret castellà) i altres opcions més generals en el cas portugués, com ara tossal (1) i serralada (2).
  3. Francesc X. Llorca Ibi (29.03.2010) ens envia més informació sobre estos fenòmens orogràfics:
    Per si serveix d'alguna cosa, dir-te que els galayos són anomenats pels mariners —des de la mar— «hòmens» i i servien per a prendre referències de caladors i accidents marins. Són l'origen de molts topònims creats des de la mar estant: «serra de l'home» (Cabeçó d'Or).
    Podem assenyalar que Vicenç M. Rosselló i Verger recollia esta mateixa denominació en Toponímia, geografia i cartografia (pàg. 173, 2004):
    Entre els senyals bàsi[c]s hi trobem cims dels més enlairats del País Valencià com [...] el Cabeçó de l'Or o de l'Home i d'altres no tan sonats [...]