Aquest verb té una accepció disfemística, 'fer l'acte sexual', que es documenta per primera vegada en castellà en el Diccionario de argot español de Luis Besses (Barcelona, 1905). Aquesta accepció és recollida en el DRAE del 1984. Els diccionaris catalans actuals han afegit aquesta accepció sexual (DIEC96, GDLC98), que vista la documetació (la primera, a Barcelona) no és necessàriament un castellanisme, ja que és un verb coincident amb el castellà i que té accepcions històriques diverses (recollides pel DCVB en les entrades follar i afollar) moltes de les quals han pogut donar lloc a la metàfora sexual.
(DCVB) follarv. tr. Trepitjar el raïm per fer-ne vi (Empordà); cast. pisar. De les tines en què los dits rahims seran follats, doc. a. 1350 (arx. de Banyoles). Una portadora de follar venema, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). Era en temps que, follada la venema, Hist. Troy. 318.
(DCVB) 1. AFOLLARv. tr.
|| 1. Malmetre una cosa, inutilitzant-la de tot o en part; cast. estropear. Deu donar bona fermança que eyl laure be aquela cosa... e que no la pejor ne la afol en re, Cost. Tort. III, IX, XII. Nos veem qu'el forner quan veu qu'el pa crema en lo forn, qu'el ne trau cuitosament e ivasosa per tal qu'el pa no's crem ni s'afoll, Llull Cont. 122, 17. Los àngels adoben ab les coses intellectuals so que los demonis afollen ab les sensuals, e los demonis afollen e malmeten ab les sensuals coses so que los ángels adoben ab les intellectuals, Llull Cont. 152, 23. No han cura del estudi, ans lo lexen tot dia afolar e destruir, doc. a. 1302 (Finke Acta Ar. 922). E axí no ho volem afollar a la derreria, Epist. Pere 143. Ten cobeeyosos som clergues e lecs que nos ne affoylam nostre lig!, Fill senescal 6. Per una cana menys nj mes no se'n afollaria la obra, doc. a. 1404 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238, f. 92). El qui esguerra o afolla un treball emprès sense la expertesa y preparació indispensables, Obrador Arq. lit. 111.
|| 2. Ferir una persona o animal inutilitzant-li algun membre; cast. estropear, lisiar. «En un puntapeu, t'afolle» (Sueca). «Si t'esverg bleda, t'afollaré» (Santanyí). «Es meu germà és caigut dins es batzerar i s'és afollat» o «s'ha afollada una mà» (Inca). Les mesquines fan-se tantes de medicines que finalment ne vénen a la mort o'n són per tostemps perdudes o affollades, Eximenis Dones 33. Els fa venir mal als nirvis que s'afollen de les mans, Anim. caçar, 6 v. Volgués naffrar e afollar en Berenguer, doc. a. 1468 (Boll. Lul. IV, 27). Vatx llegí d'un que es cartutxo, rebentant, li afollà tota sa mà, Ignor. 9.
|| 3.refl. Avortar, parir abans que el fetus pugui tenir vida extrauterina; cast. abortar. La reyna era prenyada e havia reguart que no s'afollàs del prenyat, Desclot Cròn., c. 135. Moltes dones prenyades se son afollades, Tirant, c. 90. Quant se afollen | o han parit, | volen lo lit | encortinat, Spill 8310. Amb aquest significat, s'usa afollar o follar a l'Empordà, Tortosa, Maestrat, Calasseit, València, Gandia.
|| 4. Treure els ocellons o els ous del niu. «Tonet ha follat [o afollat] un niu de caderneres» (Tortosa, Morella, Gandesa). «Anem a afollar nius» (Lleida, Pla d'Urgell, Massalcoreig, Tamarit, Penedès). «No afolleu els nius d'aquests aucells» (Mall.). Que no sie niguna persona que gose matar francolins... ni affollar los nius de aquells, doc. a. 1556 (Catalana, IX, 383).
|| 5. agric. a) Afollar un arbre: tallar-li massa branques (Mancor).—b) Afollar fruita: collir-la abans de madurar (Selva, Caimari i altres pobles de la Muntanya de Mall.).—c) Caure la flor sense haver fruitat (Martí G. Dicc.).
|| 6.refl. Perdre's prematurament (una cosa), deixar d'existir abans d'esser ben acabada; cast. abortar, malograrse. «Tan refiada que n'estava, i se li follarà» (St. Feliu de G.). «Se li va afollar el casament» (ibid). Si de cada deu llibres se'n follessin nou, que fossin els més dolents, Ruyra Parada 6. [...]
ETIM.: del llatí f?llare, ‘trepitjar’ (significat que es conserva en l'expressió follar raïm): cf. Corominas DECast, I, 47.