fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

fer-se amb

1. Els diccionaris més habituals, com ara el gdlc (s. v. fer) recullen les accepcions següents:

   8 pron Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se als nous temps.
    
   9 fer-se (amb algú) Tractar-se amb algú. Aquells cosins no es fan. No es fa amb el seu antic amic.
    
   10    1 tr Fornir. De pomes, us en puc fer deu quilos. Feu-me tres unces de mantega.

   2 pron Adquirir, proveir-se d'alguna cosa. S'ha fet uns quants diners venent diaris vells.
    
   3 pron Fer-se un nom, una reputació.
    
   4 tr Menjar o beure (alguna cosa), fumar-se (un cigar, etc.). Fer un mos, un cafetó, un cigarret.
    
   5 fer-se'n (d'una cosa) Pagar-ne. D'aquest vestit, me n'he fet molts diners.
    
   6 fer seu (quelcom, algú) Apoderar-se'n, apropiar-se'n.
    
   7 fer-se seu (algú) Guanyar-se'l.

   A més d'això, si consultem altres diccionaris, podem trobar una altra accepció per a fer-se amb:

   [Salt 2.0] b. v. pron. Adquirir, proveir-se d'alguna cosa. Fer-se amb dos feixos de llenya.

   [GD62] 3. Proveir-se d'una cosa, adquirir-la, prendre-la. Haurem de fer-nos amb més llenya.

   Esta accepció, segons un comentari de Carme Vilà (1992; Llenguatge i identitat):

   Com que molts llibres d'estil no es publiquen —potser només es publiquen els bons, com el d'Eusebi Coromina que, com ha dit Carles Duarte, és excel·lent— només els podem conèixer indirectament a través d'altres obres. Si volem saber què diuen els dos darrers llibres d'estil de l'Avui, hem de recórrer a l'article «El català conflictiu» de Lexicografia catalana actual, obra citada pel senyor Oriol Camps. A través d'aquest article ens assabentem que a l'Avui s'ha acceptat fer-se amb amb el sentit d'«apoderar-se», cosa que de fer ja hauríem pogut endevinar perquè s'utilitza a tort i a dret, fins i tot en ocasions que seria més apropiat fer servir el mot agafar. Però, fer-se amb no vol dir per a la majoria de persona tenir relació d'amistat amb algú? De fet, molts catalanoparlants, si entenem nòvio-nòvia, fer-se amb (en el sentit d'apoderar-se) és, simplement, perquè sabem castellà.

   Cal dir que la cosa devia vindre de fa una mica més de temps, ja que podem documentar esta accepció (he fet una cerca ràpida en Google Llibres, 17.01.2010) en Pere de Portugal d'Ernest Martínez-Ferrando (1936) i en Repertori de l'antiga literatura catalana de Jaume Massó i Torrents (1932).

   Més encara, si parem l'orella, tal com fan Àngel Alexandre (Migjorn, 14.01.2010):

   Jo relacione l'ús de fer-se amb amb 'trencar, fer malbé', etc.

   Ex.: No pot ser comprar-li cap joguet; de seguida es fa amb ells.
   Li vaig deixar un pairagua, i en dos dies s'ha fet amb ell