fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

farol

1. El dcvb recull el mot:

   ║ 1. Fanal (val.); cast. farol. exemQue'ls vehins posaren farols y cobertors en finestres y balcons, Guinot Capolls 28. ║ 2. Mocador que porten al cap els aragonesos i els pagesos catalans de prop d'Aragó (Maestr., Cast.). Este sinyó Felix, ab el farol ben posat, calçant les millors espardenyes, Pascual Raval 10. ║ 3. Ostentació vana, exhibició vanitosa (or., occ., val., bal.); cast. farol. No li està bé fer fantasies ni farols, Roq. 51. Quina lliçó per ella, que sempre li ha agradat fer farols!, Pons Llar 51. ║ 4. adj. Faroner, que s'agrada de fer farons (val.); cast. fachenda. «El teu cunyat és molt farol».
   Fon.: fə'ɾɔɫ (or., bal.); fa'ɾɔɫ (occ., val.).
   Etim.: derivat de far, o més aviat pres del cast. farol.

2. En canvi, no arrepleguen el mot els diccionaris habituals, encara que sí que recullen el verb farolejar → faronejar 'Fer-s'hi veure, donar-se importància' (gdlc). Amb tot, el dfpastor inclou per descuit el mot en una entrada (o puga ser que excloga per descuit l'entrada):

   farolejar. v. intr. Fer farols, exhibir-se per a donar-se importància, fer el fatxenda. [farolear]

3. El ctilc documenta el mot en 72 ocasions des del 1861 (Eduard Escalante) fins a 1976 (Isa Tròlec), passant per Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, Francesc Maspons i Enric Soler i Godes.

   També el documenta el dhvc:

   farol m. 'presumit, jactanciós, manefla, amic de cridar l'atenció i de maneflejar'.

4. Sí que l'admet l'Ésadir:

   
   »ús general√
   »no recollit al diec
   
   1. Catxa (jocs d'atzar).
   2. Fanfarronada.

   El líder socialista diu que l'amenaça de CiU de trencar les negociacions és un farol i els acusa de fer el número de cara a la galeria

5. Finalment, podem trobar també que hi ha una cercavila de farolets (o fanalets) de meló de moro (al Baixa Maestrat) en les festes d'algunes poblacions, activitat que s'estén cap al sud, per exemple, a Carcaixent, on són «farolets (o fanalets) de meló d'Alger».