fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

escarmussó

1. Segons ens informa Vicent Sanchis Martínez (Rafelguaraf, 20.12.2004), «divendres passat, a Rafelguaraf estant, vaig sentir a un amic de la meua edat que en referir-se a un altre amic nostre li deia "...i no t'ho prengues com un escarmussó...". Li vaig fer repetir la paraula i la va dir així: escarmussó. I es referia a renegó, marmoló, bonegó, etc.»
2. Tenint en compte el significat, deu ser una variant d'escardussó 2, segurament per semblança fònica. De fet, la meua família (Carcaixent, desembre 2004) m'informa que ells diuen escardussó:

   (DCVB) ESCARDUSSÓ m. Reprensió aspra (Cast., Val.); cast. trepe, fraterna. Tants d'escardusons li amainaren, Pasqual Tirado (BSCC, ii, 236).
   Fon.: askaɾðusó (val.).

   ESCARDUSSAR v. tr. ║ 1. Cardar amb l'escardussa (Mall., Eiv., Val.); cast. cardar. Per filar lo estam a rahó de dos sous la lliura, per escardussar a dos dobles la lliura, Capit. Iuiça 53. "Jo sé tondre i sé munyir, | escardussar i fer muixells, | i també sé escorxar pells | tant d'aigordent com de vi" (cançó pop. Manacor). ║ 2. fig. Renyar fort; donar una reprensió aspra (Val., Mall.); cast. reprender. Un altre | romanç en què escardusà | molt a la chent de València | perque de cucs carregà, Carles Ros (Archivo, v, 179).
   Fon.: əskəɾðusá (bal.); askaɾðusáɾ (val.).

3. En qualsevol cas, incloem informació sobre escarmussar:

   (DCOROM) «Com vaig demostrar en el DCEC [...] escaramussar és un derivat format per una llengua romànica sobre el germanisme escremir. [...] En llengua d'oc trobem ja escarmussa en la Crònica Albigesa de la fi del S. XIV (Rayn.) [...]. D'altra banda, com que la inicial del primitiu és -esgr en la nostra llengua però escremir (esquermir) en llengua d'oc, hem de deduir que el focus primer fou a Occitània, des d'on molt aviat es propagà a l'italià i al català, i aviat a les llengües germanes».

   A més, documenta escaramussejar en Joanot Martorell.

4. Segons el DCVB:

   ESCARMUSSAR v. tr. ║ 1. Encetar, llevar un tros d'una cosa (Montblanc). "Les rates han escarmussat lo formatge". "Han vingut les criatures i han escarmussat la coca". a) fig. "El candidat esquerrà escarmussarà els vots de l'altre". ║ 2. refl. Badar-se un raig de la roda en treballar-lo (Talladell, ap. BDC, xxii, 130). ║ 3. Escalivar, fer adquirir experiència del mal resultat d'una cosa (Rosselló); cast. chasquear, escarmentar. Ara que seu tot dos escarmussats, | pensi que nos podrem enraonar seriosament, Saisset Bingnas y donas, 11. Es que hi sum estat escarmussat, Caseponce Contes Vallesp. 136.
   Fon.:əskəɾmusá (pir-or., or.); askaɾmusá (Montblanc).
   Etim.: sembla contracció de escaramussar, amb canvi de significat per influència d'altres paraules (l'accepció ║1 pot haver-se produït per analogia de mos, mossada, mossegar; la ║3, per influència de escarmentar).