Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

escamó*

  1. Substantiu masculí usual en Sollana (14.07.2009) per a indicar una marmoló fort. El documente en el Dicpc.cat (s. v. arrambada):
    arrambada
    educació, menyspreu, moc, reny (*) (d) Reny fort (Men). | SIN: Moc, arrambatge, (escamó, renegó, bonegó Val). ║ Va voler fer l’espavilat, però li van fúmer una bona arramblada. La seva dona li ha dit una cosa i ell li ha fumut una arramblada. M’ha fet un escamó perquè no l’he despertat a temps (Val).
    No apareix en els diccionaris habituals, però sí que té una mica de vida en Internet. Una mostra:
    Vulguem o no, l’escamó crític, feridor i punyent, sempre acaba esclatant-li a qui, des de la ignorància eixordadora d’una mascletada, perpetra pseudoteories de braves i una canya.
    Carles Andrés Raga, «Figues folles fetes borumballa»
  2. Relacionat amb això, Cèsar Mateu (20.07.2009) ens comenta:
    A Castelló de la Plana, s'usa el verb 'escamar' com a sinònim de 'renyar algú'. Ex.: Va eixir la veïna i va escamar els xiquets que tiraven pedres al teulat.

    I Vicent Alonso (19.07.2009):

    Al meu poble (Godella - Horta) la paraula era habitual (i la gent més gran, de segur que encara la conserva). De fet recorde que l'he emprada en algun article i que el corrector del diari me l'ha corregida.