Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

ensec

  1. Segons recull el DCVB:
    ensec
    A l'ensec: (adv.) sobtosament. Mes el Sant el va arrestar, a l'ensech, amb un senyal de creu, Caseponce Contes Vallesp. 27. «En un ensec ha desaparegut» (Morella).
        Etim.:
    substantivació de la locució adverbial en sec.
    sec
    [...] III. En sec, loc. adv.: cast. en seco. || 1. A lloc eixut o en forma eixuta, sense humitat. Per reverdir | en sech lo planten, Spill 533. Mataràs la gallina e plomar-la has en sech, Robert Coch 8. || 2. fig. Sense acompanyament de coses suavitzadores, mitigadores, que donin sabor o atractiu. Tres pans de migans en sech se menjà, Proc. Olives 456. Més los ha de satisfer que noltros heu diguem axí y tot, en sech, Roq. 5. La Pilar se resistí a despedir en sech als actors, Oller Pil. Pr. 66. || 3. fig. De sobte, de manera ràpida i brusca. La Denisa es tombà en sec, Pons Com an. 22. Vaig aturar-me en sec, Ruyra Parada 24. Giren en sec, Rosselló Many. 78. Existeixen les variants a l'en sec (pir-or.), cop en sec (mall.) i en un bell en sec (val.). Una bala que fuig del fusell | i atura a l'ensec un cos perfecte, Cerdà Llengua 15. Pos si en un bell en sech nos toca a la porta la Pelada, esta gica què ha de fer?, Rond. de R. Val. 32.
  2. (QUIMERETA, «glossari») en un ensec: sense pensar-hi massa, de sobte, sobtadament.
  3. Tal com ho he sentit a la Vall (anys huitanta) ho hauria escrit en un mensec, amb el significat que indica QUIMERETA, o també amb un cert matís que indicaria 'ràpidament': «això ho tinc fet en un mensec».
  4. L'Àngel Alexandre (30.01.2007) ens indica que no ha sentit mai l'expressió; i també que apareix recollida en la Gramàtica Normativa Valenciana de l'AVL (pàg. 221):
    en un bell en sec,
    de bell en sec
    de sobte, molt de pressa Es vestí i esmorzà en un bell en sec.
    Es posà a cridar i de bell en sec desaparegueren tots.
  5. I el company Òscar Pérez (31.01.2007) ens aporta més documentació sobre el mot:

    Del poema èpic Seidia (1920), obra del benassalenc mossén Joaquim Garcia i Girona (1867-1928). Tot i que l’obra es publicà en 1920, la primera versió ja estava enllestida el 1907. Segona edició, actualitzada ortogràficament i introduïda: Saó Edicions, 2000, a cura de Ramon París i Òscar Pérez:


    De sobte s’ou gran crita dellà aont està la bella
    morassa: de la vista se és fusa en un en-sec...
    Los vint, amagatontes, pujant per detràs d’ella,
    l’han cercada... Mes gira son cavall la donzella
    i fuig com rellampec.

    (Cant III. P. 63-64 de l’edició de 1920 i 2000)

    En una altra obra del mateix autor, el Vocabulari del Maestrat (1922...), en la pàgina 279 llegim:

    Ensec o en sec. En un ensec ha desaparegut. M. De colp, en un instant, de sobte. De repente, de súbito.